L’assaig persegueix dos objectius: d’una banda, la valoració de l’eficàcia de productes que s’adhereixen a la fulla, a fi de millorar la persistència de les sals de coure sobre la vegetació de la vinya, i, de l’altra, l’eficàcia de productes amb menys concentració de coure
Aquests dies s’ha iniciat un nou assaig de tractaments contra el míldiu, una malaltia produïda per un fong que ataca les fulles, la tija i el raïm dels ceps. Els assajos s’han posat en marxa a fi de donar resposta a la inquietud del sector per la possible afectació de míldiu i la dificultat afegida del conreu de la vinya ecològica, que no disposa d’eines alternatives al coure, un producte que no està permès quan es du a terme aquesta forma de cultiu.
És per això que les agrupacions de defensa vegetal (ADV) del celler Vitalpe, Sant Martí Sarroca, Sant Llorenç d’Hortons, de fruita dolça de l’Alt Penedès, de la Granada, i l’empresa Vallformosa, juntament amb l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech d’Espiells i el Servei de Sanitat Vegetal, treballen en una parcel·la en la qual s’han instal·lat aspersors per provocar pluja artificial per afavorir-hi la presència del fong.
Els assajos persegueixen dos objectius: d’una banda, la valoració de l’eficàcia de productes que s’adhereixen a la fulla, per millorar la persistència de les sals de coure sobre la vegetació de la vinya, a partir de barreges amb oxiclorur de coure; d’altra banda, la valoració de l’eficàcia de diferents productes aptes per a l’agricultura ecològica en el control del míldiu. Es treballa, entre d’altres, amb productes amb menys concentració de coure (Cu), però als quals s’atribueix eficàcies importants. A fi d’assegurar les dades comparatives, es generarà pluja artificial per afavorir la presència del fong i, si es creu convenient, es farà una sembra d’espores.
Els equips del Departament d’Agricultura s’anticipen per prevenir la malaltia
Les condicions especials que s’han donat durant tot el període tardor-hivern d’aquest any han fet que aquesta campanya el risc de míldiu sigui elevat, amb la qual cosa s’ha anat recomanant de dur a terme uns primers tractaments preventius a mesura que les vinyes assolien els 20 centímetres de brotada.
Les primeres afectacions han aparegut ben aviat al territori a causa de les condicions meteorològiques favorables que s’han esdevingut des de començament d’any. Actualment, però, aquestes condicions han canviat, les temperatures han augmentat, les pluges han disminuït i a curt termini no hi ha previsió de grans precipitacions. L’augment del vent en determinades zones de Catalunya ha fet, també, que el risc d’infecció hagi disminuït.
La recerca, clau per prevenir els atacs del fong
En els darrers anys, el Departament d’Agricultura, mitjançant l’INCAVI, ha elaborat diferents treballs per estudiar, entre d’altres, sistemes de modelització per prevenir els atacs del fong (GO SISTEMIO), la persistència del tractament de coure després de pluges (rentatge del Cu), l’estrès hídric i la presència de malalties (GO Hidrovinya) i el Projecte europeu POCTEFA PALVIP, en què es va estudiar l’eficiència de productes d’origen natural com a complementaris a les sals de Cu en el control del míldiu.
D’altra banda, l’INCAVI manté el seguiment de varietats resistents a míldiu i oïdi obtingudes per hibridació, en col·laboració amb Agromillora i el projecte VRIACC.
A més, el Servei de Sanitat Vegetal, a banda de participar en l’assaig d’aquests dies, ha elaborat la llista actualitzada dels productes fitosanitaris autoritzats que es poden fer servir en agricultura ecològica i ha treballat en diferents estratègies de seguiment del míldiu en viticultura ecològica per part de les diferents estacions d’avisos que formen part del Servei.
El míldiu
El míldiu de la vinya és produït pel fong Plasmopara viticola, que pertany a la família de les peronosporàcies. Va arribar a Europa (França) procedent de l’Amèrica del Nord l’any 1878. A Catalunya, aquest fong es va detectar l’any 1880, i al cap de pocs anys ja afectava tota la Península.
Els atacs importants provoquen el dessecament de les fulles, que acaben caient de manera prematura, fet que pot repercutir en la quantitat i la qualitat de la collita, i també en la formació dels sarments.
