La Núria Riera va llogar la casa a una “gent de confiança” abans de fer el contracte i ja no va haver manera de desnonar-los durant tres llargs anys
Tot va començar al mes d’agost del 2018. Una rosinca, que vivía en un pis del número 35-37 del carrer Madrid de Roses, va haver de marxar a Alemanya per motius econòmics. Llavors, va deixar l’immoble a càrrec de la seva filla, la Núria Riera.
Al poc temps, va sortir l’oportunitat de llogar a una senyora que feia les feines de la casa de l’àvia de la Núria. Llavors, li va ensenyar el pis, li va encantar i va dir que estava interessada, “tant, que em va demanar de quedar-se el mateix dia que li vaig ensenyar. Jo em vaig posar nerviosa perquè no sabia que fer, ja que no havia contracte pel mig, però com netejava la casa de la meva àvia i, en principi, era de confiança, vaig accedir de deixar-la entrar sense signar cap document”.
Així, mentre que la nova inquilina feia el trasllat de les seves pertinences al seu nou pis, la Núria va anar a la Cambra de la Propietat per fer el contracte de lloguer i una assegurança d’impagament. “I quan vaig anar amb el document per a que m’ho firmés es va negar dient que en el contracte no s’especificaven les mateixes condicions que em vam parlar, i no ho va voler firmar”.
La Núria li va llogar el pis per 500 euros, “i només em va pagar la meitat, 250 €, dient-me que com érem a 27 d’agost, el més següent em pagaria la resta juntament amb la fiança, i fins al dia d’avui no m’ha pagat mai res”.
Tres anys ha estat la senyora de la neteja de la casa de la seva àvia, juntament amb el seu home i el seu fill okupant el pis de la mare de la Núria. I el primer que va fer la Núria va ser “contractar els serveis d’una empresa de desocupació, que al llarg de 6 mesos, fins al gener del 2019, no va fer res, només van enviar un burofax que, a més, estava equivocat. Em van cobrar 3.000 euros que, sortosament, em va tornar i els quals vaig decidir tornar a invertir en la contractació dels serveis d’un advocat”.
Advocat que no li va donar el resultat esperat “i vaig decidir canviar fins trobar a un que m’ha portat el cas molt bé, però amb la mala sort que l’any passat, amb el decret d’estat d’alarma per la pandèmia, es va paralitzar tot, que juntament amb la Justícia, que tots sabem que és lenta, s’ha arribat fins al tres anys abans d’aconseguir judicialment desnonar als okupes”.
Un desnonament que es va oficialitzar la setmana passada, quan la Núria, acompanyada d’una Secretària Judicial, va poder entrar al pis, “estava molt nerviosa perquè després de tres anys hi podia entrars, vaig tenir una sensació molt estranya, com si el pis no fos meu”. Però, un cop a dins, l’experiència va ser molt negativa, “estava molt brut, amb els mobles i l’aire condicionat trencats, ple de paneroles per arreu, el terra negre per culpa de l’aigua que tiraven a terra per crear humitat, que és la que amb la brutícia ha provocat la proliferació de paneroles”, ha explicat la Núria Riera.
20.000 euros de despesa després de 3 anys d’okupes
Entre els serveis d’advocacia, les despeses d’aigua i llum, de la comunitat, de tot el que ha d’arranjar en uns casos i substituir en d’altres, després de fumigar-ho en la seva totalitat, per deixar el pis en condicions, és a dir, com estava ara fa tres anys, la Núria calcula que li suposarà “una despesa de 20.000 euros”.
