El vestíbul del Teatre Municipal de Roses va acollir aquest passat dimecres la presentació de “Operació Shangó. La Travessa del Sàhara”, una història real per l’Àfrica viscuda per l’empordanès Jaume Torrent
Dimecres a la tarda, l’advocat, escriptor i editor empordanès, Jaume Torrent va presentar, a duo amb seu amic i periodista, Juan Jesús Aznar el seu darrer llibre, “Operació Shangó. La Travessa del Sàhara”. Una novel·la que tracta d’una història real que va viure Torrent quan tenia 23 anys, juntament amb dos amics seus, que van decidir “perquè estàvem bojos” travessar el desert Sàhara, passant per Algèria, Mali, Níger, Senegal, Mauritània, el Marroc i tornar cap a Espanya. Un viatge de 2 mesos i 7.000 quilòmetres que van fer als mesos de juliol i agost de l’any 1970 “perquè vaig fer la mili al Sàhara, on vaig estar dos anys, i malgrat que el vaig maleir moltes vegades al final em vaig enamorar del desert, que és com el mar però tocant de peus a terra, i volia tornar allà”. I allà que va tornar.
El primer que s’havia de fer era buscar un cotxe, “perquè teníem un 600 i amb això és evident que no podíem anar”. I gràcies a un amic, d’un amic d’un amic se’n van anar a l’Àfrica bord d’un Land Rover.
No sabem si un psicòleg va diagnosticar si realment estaven bojos aquests tres amics, però els treballadors del consolat d’Algèria ho haurien testificat afirmativament davant un jutge, si hagués arribat el cas, “perquè ni els tuaregs travessen el desert al mes de juliol, perquè sabeu que és l’època de les pluges torrencials on tot queda anegat?, ens van dir en el consolat, però clar, era quan teníem vacances nosaltres”, va explicar Torrent durant la presentació.
Evidentment, van enganxar les pluges torrencials… I l’única manera de sortit va ser llogant una plataforma en un tren per embarcar el Land Rover i els tres amics.
I és que “Operació Shangó. La Travessa del Sàhara” és una novel·la d’aventures en la que Jaume Torrent, els seus dos amics i la noia belga que va pujar amb ells al cotxe i amb la que (bé millor llegir el llibre per saber que va suposar l’encontre d’aquesta noia belga amb tres joves catalans de 20 anys)… Però, el que dèiem, és una novel·la d’aventures que en el que s’expliquen anècdotes “com aquella nit que vam acampar en un lloc on advertia del perill que hi havia lleons, i després de no dormir gens perquè sentíem sorolls i pensàvem que hi havia un, resultat que havíem plantat la tenda al costat d’un poblat”.
La “culpa” que “Operació Shangó. La Travessa del Sàhara” hagi vist la llum “la té la pandèmia, perquè quan es van confinar em vaig posar a ordenar i vaig trobar en uns calaixos una carpeta que posava Operació Shangó. La Travessa del Sàhara, on hi havia un reportatge que havíem escrit a la tornada del viatge perquè un amic, que era periodista del Telexpréss ens va dir que féssim una història que va acabar en un article de 3 pàgines”. I arran d’aquestes 3 pàgines Jaume Torrent va començar a escriure el llibre. Una obra que a mesura que anava escrivint la passava als seus amics per a que li donessin la seva opinió, “i evidentment tots em deien que estava molt bé”. Però un cop acabat el llibre va decidir ensenyar-li a la seva dona, la Mercè, “la meva crítica oficial”, i editora com ell a Edicions Cal·lígraf. I la seva dona li va fer baixar dels núvols, dient-li que “això no es pot publicar, o t’ho curres o ho deixes en un calaix. Li falta literatura”.
I si Jaume Torrent va ser capaç de travessar el Sàhara en l’època de pluges torrencials, no ho seria per repassar el que havia escrit i posar-li literatura?.
Els assistents a la presentació van poder constatar que sí, que l’advocat, escriptor i editor empordanès ha estat capaç, ja que va presentar “Operació Shangó”, una travessa del Sàhara feta literatura
