El jove periodista i escriptor va presentar aquest passat divendres el seu llibre, La garota entre les dents, en un vestíbul del Teatre de Roses ple a vessar
Menys mal que es va canviar a darrera hora el lloc de la presentació del llibre La garota entre les dents de Pau Cusí, que va tenir lloc aquest passat divendres. Si s’hagués fet a l’Espai Z de la Biblioteca de Roses, la majoria dels assistents que van omplir el vestíbul del Teatre Municipal, on finalment es va fer, s’haguessin quedat fora.
Després d’una breu presentació de l’acte per part de la directora de la Biblioteca Jaume Vicens Vives, Pilar Cortés, que va assenyalar que “avui el vestíbul del teatre esdevé una extensió de la Biblioteca”, la periodista Paula Pairó, que va presentar el llibre juntament amb l’autor, davant de la gentada que hi havia va confessar que “quan en Pau em va dir de presentar el llibre ho va fer dient-me que seria una presentació en familía, doncs deu ni do quanta família té!”, va bromejar Pairó.
I és que després de presentar-se a Barcelona La garota entre les dents, “coses de l’editorial que no pots controlar”, Pau Cusí va ser profeta en la seva terra, Roses, alhora de presentar aquest seu primer llibre, si fem cas de la quantitat de gent que hi va assistir.
I La garota entre les dents és un llibre composat “de 6 històries ambientades a Roses totes sis on es parla de violència i d’amor, tot i que pel que m’han dit pels qui hi ho han llegit que té un to d’humor negre, malgrat que no el vaig escriure pensant en fer gràcia, però es veu que hi ha alguns passatges que si que en fa”, va explicar Pau Cusí, per remarcar tot seguit que “sobretot tracta, que és el tema principal, a banda que els personatges de cada història estan molt sols, és que se’n fot una mica del turisme, del turisme que tenim a Roses en concret”, I més en concret del turisme francès, uns turistes que “no defenso que no vinguin perquè aquí a Roses la gran part de la gent vivim d’ells, però que si trobo que, segurament ho fem tots quan viatgem a d’altres països de turisme, que la gent a vegades es comporta quan està de turista d’una manera que a casa seva no ho faria, és com si tinguessin una llicència que digués com estic de vacances faig el que vull”. I quan Pau Cusí fa aquesta afirmació, la fa amb raonament, amb experiència “perquè jo he treballat en una parc aquàtic -AquaBrava- i en hotels, i he vist de primera mà el pa que s’hi dona, i m’he volgut fotre en les pàgines del llibre”.
I quant parla de violència, el periodista i escriptor desvetlla que “totes les històries tenen un final en comú, que és la violència, potser no explícita però que es manifesta”.
Pau Cusí se sent un escriptor afortunat “perquè quan un escriu un llibre després ha de buscar qui ho publiqui, i a mi em passar a l’inrevés, ja que venir Edicions Columna -concretament la col·lecció Brunzits d’aquesta editorial-, que buscava gent jove i que em van dir d’escriure el llibre, que va ser l’empenta que em faltava per fer-ho”.
I el motiu que presentés el seu llibre conjuntament amb la també Paula Pairó està totalment justificat, ja que a part de ser bons amics des dels temps que estudiaven Periodisme a la Universitat de Barcelona, les 6 històries les va llegir abans Pairó “perquè sé que ella em diria la veritat de si eren bones o simplement una merda”.
I resulta que les 6 històries que explica Pau Cusí en La garota entre les dents són bones, realment bones.
