Programa d'activitats del CAR Jove de Roses

Pere Horts: “La llum pot ser tan contaminant i perniciosa com la contaminació química”

La Finestra de l'Empordà
Pere Horts fent, dies enrera, mesures de contaminació lumínica

Pere Horts, figuerenc, catedràtic de Filosofia i una de les persones que més en sap de la contaminació lumínica de tot el territori espanyol, protagonitza una nova entrevista de la secció La Finestra de l’Empordà

Pere Horts va néixer a Figueres, on viu actualment. Te 67 anys. Tot i estar jubilat es manté molt actiu (com podrem comprovar al llarg de l’entrevista).
És catedràtic de Filosofia, però també és expert en un àmbit que no té res a veure amb Sócrates, ja que s’ha especialitzat en la contaminació lumínica. De tal manera que és un dels millors experts de Catalunya i Espanya. I per això, actualment ostenta el càrrec de vicepresident i delegat per Catalunya de Cel Fosc Associació contra la Contaminació Lumínica. És cofundador i president de la Societat Astronòmica de Figueres.
Pere Horts és també un apassionat de l’astronomia, la ciència,  l’art i la literatura i també en fer senderisme

ViladeRoses (VdR): Pere, ets un apassionat, activista, investigador, expert en contaminació lumínica (CL en endavant). On et va començar a venir aquesta inquietud, passió, expertesa?   

Pere Horts (P.H.): Em considero un activista i expert que ha anat aprenent a conèixer el problema i com combatre’l. Al 1992, veníem de fundar la Societat Astronòmica de Figueres i buscàvem un lloc amb bones condicions per a observar l’Alt Empordà. No el vàrem trobar. Miressis on miressis veies el globus lluminós d’algun poble o ciutat, que creixia amb el temps conforme es generalitzava la implantació del model d’enllumenat-aparador de la Barcelona Olímpica. I vàrem decidir que havíem de fer quelcom si volíem salvar la nostra afició.

VdR: Vas ser pioner a Catalunya i l’Estat en investigacions, proposta de normatives, lleis, manifestos, associacionisme…A grans trets, expliqui’ns el més destacable i exitós, després ja passarem al picar pedra?

P.H.: El més exitós ha estat: aconseguir que Figueres tingués el primer pla de control de CL de l’estat; fundar el col·lectiu Cel Fosc el 1997; la Llei Catalana contra la CL el 2001; convertir Cel Fosc en associació estatal el 2005 i, a través dels seus membres, promoure les lleis de Balears, Navarra, Cantabria, Castella i Lleó, Andalusia i, recentment, la del País Valencià, de propera aprovació. I un fet important: incorporar a Cel Fosc, científics que ara figuren al capdavant del rànquing mundial de la investigació sobre la  CL i que formen la Red Española de Estudios de la Contaminación Lumínica.

VdR: A l’Observatori d’Albanyà has col·laborat amb aspectes relacionats amb contaminació lumínica i cel fosc, creus que a l’Empordà això s’ha valorat prou ?

 P.H.: Els vaig ajudar assessorant en la construcció i l’equipament de l’Observatori i en l’elaboració del protocol per obtenir la designació de Dark Sky Park, concedida per la International Dark-Sky Association, dels EEUU. I penso que no hi ha prou coneixement i consciència de la importància que té gaudir a la comarca d’un lloc amb aquesta designació.

VdR: Certament dius que la lumínica es la parent pobra de les contaminacions, però també afecta a la salut i qualitat de vida, ens poses exemples?

 P.H.: Els investigadors en cronobiologia han demostrat que és causa de trastorns importants per a la salut: migranyes, insomni, envelliment cel·lular, afebliment del sistema immunitari, obesitat, diabetis i s’associa a l’increment dels càncers de colon i mama. I el que queda encara per descobrir!

 VdR: Què es el que, malgrat la normativa vigent, es podria millorar a les nostres viles i ciutats, per avençar ara que venen les eleccions del 28-M. 

P.H.: En l’enllumenat públic: en cas d’instal·lar LED’s, que siguin de llum càlida (temperatura de color inferior a 3000K), la millor per la salut i el medi ambient; rebaixar les intensitats excessives; evitar la intrusió lumínica i apagar l’innecessari. En l’enllumenat privat: procurar vigilar i fer complir la normativa, especialment en el cas dels projectors, cosa que, a vegades, no es fa per no indisposar-se amb els particulars o els votants.

 VdR: Creus que la societat catalana i més en concret la de comarques gironines es conscient de l’impacte sobre la salut de la contaminació lumínica?

 P.H.: En absolut. La divulgació de la seva existència corre quasi exclusivament a càrrec dels activistes com nosaltres, malgrat que les lleis existents atribueixen aquesta responsabilitat a les administracions autonòmiques. Pràcticament no figura als textos educatius. No interessa als mitjans de comunicació i, en conseqüència, regna un desconeixement general sobre la seva greu afectació, propiciat perquè, en ser animals diürns, ens agrada la llum i resulta difícil fer entendre que, a la nit, la llum pot ser tant contaminant i perniciosa com la contaminació química.

VdR: Quins països europeus estan més avençats en qualitat de cel fosc??

 P.H.: És difícil establir un rànquing de qualitat. Si mires l’Laveuràs que els menys afectats eren els països dels Balcans i l’Est d’Europa. Ara la cosa ha de ser pitjor, perquè el seu creixement està associat al creixement econòmic. Estudis recents ens diuen que la CL creix a raó d’un 10% de mitjana mundial. En pocs anys, de seguir així, haurem destruït la nit.

VdR: Què opines del llançament constant de “trens” de satèl·lits a l’espai, que està fent la multinacional Starlink? Ho dic per la contaminació lumínica, però no sols…

P.H.: Opino el mateix que els científics: que és una aberració i una gravíssima amenaça per a la ciència astrofísica.  Cal aturar-ho. No es pot posar l’espai a disposició dels interessos particulars. I menys al servei dels interessos militars de les grans potències. En vista de la seva utilització en la guerra d’Ucraïna, la Xina ja es proposa omplir el cel amb els seus propis satèl·lits. Espanta veure com el destí del món està en mans de psicòpates, a l’estil d’Elon Musk i d’altres de pitjors.

VdR: Creus que les institucions fan prou no ja en relació a la lumínica, sinó a l’acústica i a l’electromagnètica, les parentes pobres en general ?

 P.H.: Mai  faran prou perquè moltes no tenen voluntat ni mitjans suficients per vigilar el compliment de les normes. Quant a la CL, com que la gestió de l’enllumenat és competència dels Ajuntaments, aquests no fan prou per càlcul electoral i perquè ningú els controla. La ciutadania, ignorant el dany que causa la CL, lluny de queixar-se’n, demana irracionalment més llum, apel·lant a raons de seguretat, quan no existeix cap estudi científic que validi l’equació més llum, major seguretat ciutadana. I certs polítics,  ignorants del fenomen i les normatives, s’estimen més cedir a les pressions ciutadanes per guanyar vots. El resultat és descoratjador: ens estem carregant la biodiversitat i la nostra salut. I sembla que a ningú li importi.

VdR: A què et dediques quan no estàs immers en estudis i recerques sobre la lumínica, quines son les teves aficions?

 P.H.: Visc en una petita finca que em dona molta feina de manteniment. Tinc, a més, el privilegi de disposar d’un observatori astronòmic a casa, amb instruments que em permeten fer certs tipus de recerca. També dedico temps a la Societat Astronòmica. M’agrada la música, la pintura, la literatura, la filosofia, la història de la ciència i també practicar el senderisme.

 VdR: Parla’m dels teus llibres de capçalera, referents, “mestres” o autors que han marcat la teva trajectòria vital, més enllà de la professional?

 P.H.: Soc un lletraferit per a qui la trajectòria vital és indestriable de la professional i n’hi ha molts que m’han marcat, especialment els clàssics de la filosofia, d’entre els que citaria a Plató, Spinoza i Nietzsche. En literatura Cervantes,  Dostoievski i García Márquez. En ciència destacaria diverses obres sobre els protagonistes de la Revolució Científica, sobre Einstein i la Relativitat i, com no, en Astronomia, els llibres de l’inoblidable Carl Sagan, responsable d’haver-me despertat la necessitat d’observar l’univers.

VdR: Entenc que sigui per feina o plaer has viatjat força i has conegut experiències innovadores més enllà de Cel Fosc, podries destacar-ne algunes ?

 P.H.: He viatjat, però tampoc tant com hagués volgut. Tinc molts viatges pendents. En destacaria uns a Dinamarca, Alemanya i Grècia, dirigint un projecte educatiu europeu. Un altre a Arizona visitant observatoris astronòmics. Tot un seguit de viatges a Berlín, dirigint un intercanvi i, amb la família, a quasi tota Europa i a Egipte.

VdR: Hi veus correlació, entre l’actual sequera i l’emergència climàtica, amb la contaminació lumínica o son problemes separats, diferents i que no es realimenten.

 P.H. I tant que hi veig relació! La CL incrementa el consum d’electricitat i la generació de gasos d’efecte hivernacle a les centrals productores. Mira, el primer text sobre ella que vaig escriure, fou un manifest de denúncia l’any 1994 i en ell ja esmentava la relació existent entre el malbaratament energètic que comporta i l’increment de l’escalfament global.  

VdR: Ara està molt de moda la defensa del paisatge i la natura, però, corregeix-me, no copso que aquesta preocupació inclogui ni la contaminació lumínica ni l’ambiental (emissions de CO2)

 P.H.: És que corregir ambdues coses genera incomoditat perquè combatre-les obliga a transformar el nostre estil de vida i renunciar a una bona part del benestar. La gent voldria conservar intactes paisatge i territori, estalviant-se el sacrifici que comportarà canviar moltes coses a fi  d’evitar els efectes catastròfics de l’escalfament global. Això és impossible.

VdR: Aquí L’Empordà tens exemples de com els teus assessoraments o propostes han sigut ateses i millorat la qualitat de vida de la gent?

 P.H.: A Figueres, des de 1995, he mantingut una bona relació d’entesa amb els professionals gestors de l’enllumenat, que coneixen bé el problema i que recentment han instal·lat un fotòmetre, cedit per Cel Fosc, que mesura la brillantor del fons del cel. A nivell de particulars també. En altres casos en què he intentat la modificació de projectes d’il·luminacions excessives, no he tingut tanta sort, fent-se bona la dita de que «ningú és profeta a la seva terra». Millor no dir noms.

VdR: Ara s’acosten eleccions municipals, el 28-M, més enllà de Figueres, creus que els programes electorals responen als problemes i reptes que tenim damunt sobre salut humana i qualitat de vida?

P.H.: Els programes electorals són la versió política de la carta als reis: una relació de desitjos i promeses que, difícilment, es fan sempre realitat. Allò que compta són les accions, i jo, amb 67 anys, visc amb una barreja de tristor i indignació el lamentable espectacle del descrèdit de la política que em fa créixer l’escepticisme, sobretot quan veig que l’exercici del poder ha esdevingut el regne de la ineptitud i dels aprofitats, on es persegueix més l’interès personal i del partit que no pas el del país i les persones.

VdR: Pere, què es el que més t’agrada de l’Empordà i el que menys?

 P.H.: M’agrada que és una comarca en la que, a banda de les belleses naturals puntuals que té, hom pot fruir dels tres elements de la natura: mar, plana i muntanya. El que no m’agrada és que s’hi ha implantat un model de creixement econòmic, turístic  i d’infraestructures de comunicació, que ha malmès sensiblement els seus valors naturals.

VdR: Pere, hi ha alguna cosa que no t’hagi preguntat i vulguis dir la teva?

 P.H.: Sí. Un missatge per a la gent de mar: la CL és una de les causes de la greu pèrdua de biodiversitat a les zones costaneres, cosa que afecta i molt als pescadors que hi feinegen. Si seguim il·luminant platges i passeigs marítims, especialment amb llum blanca, per afavorir el turisme nocturn, ells i la pesca en paguen les conseqüències. Les coses es poden fer diferents.

Que per molts anys et tinguem entre nosaltres Pere, necessitem més experts com tu i cridar l’atenció sobre la pèrdua de qualitat de vida amb nits sense cel fosc. 

Entrevista realitzada per Toni Salamanca

La Finestra de l'Empordà