Gibert va portar a terme una visita guiada per la urbanització de Mas Oliva de Roses dins l’activitat Locus Amoenus, “lloc agradable” en llatí, organitzada per l’Arxiu Municipal
La rosinca Marta Gibert no va néixer al Mas Oliva, però la seva família es va traslladar a viure quan tenia 7 anys “i he passat aquí la meva infantesa, el temps de l’escola i l’institut, i quan vaig a treballar a TV Roses”, va explicar Gibert durant la visita guiada que va fer dissabte dins el Locus Amoenus, iniciativa cultural impulsada per l’Arxiu Municipal de Roses.
Locus Amoenus, que traduïda al català significa “lloc agradable” és una expressió tòpica llatina per descriure el paisatge ideal, enmig de la natura, amb bon temps i bona companyia.
I totes aquests premisses, natura, bon temps i bona companyia es van donar dissabte en inciar-se l’activitat a la carretera del Mas Oliva, a les portes del Pavelló Municipal d’Esports, “i que va ser una de les primeres carreteres que es va asfaltar del poble”.
El primer que va fer la periodista de TV3, és dirigir als assistents fins a l’antiga oficina on hi havia els promotors dels habitatges del Mas Oliva, on va explicar la història de com es va crear la urbanització a partir de la venda de les cases. Uns pisos amb els quals els promotors tenien l’objectiu principal a que la zona del Mas Oliva fos una ciutat de vacances “i per la qual cosa es van anar a buscar als francesos, ja que eren els seus principals clients”.
I com el Locus Amoenus consisteix en un recorregut per un espai de Roses realitzat des d’una perspectiva personal, la Marta va portar als participants a la casa on va viure molts d’anys per fer cinc cèntims com ser la seva vida i la seva família en temps pretèrits.
Després, la comitiva va dirigir les seves passes “al cor del Mas Oliva, que ara fa gracia dir això, però és on abans hi havia el Mas, que ja no existeix”, va assenyalar Gibert, per tot seguit anar al Rescator, que va ser un referent en el seu dia dels turistes, i ara els seus principals usuraris és la gent del poble.
La visita va acabar en els olivars, “perquè no es pot parlar del Mas OIiva sense esmentar totes les oliveres i els olivars”.
El record més significatiu que té la Marta de quan vivia al Mas Oliva “és quan amb la meva germana –la Mireia- i d’altres veïnes a jugar als jardins dels apartaments, la riera o als olivars, i també quan jugàvem a tennis al mig del carrer perquè no hi passaven cotxes”.
Abans de començar aquesta visita guiada pel Mas Oliva, la periodista va dir als participants que “no anirem a tots els indrets significatius de la urbanització per questió de temps, i per això m’ha costat molt decidir quins visitar, i per exemple, ens quedarà fora la Riera Ginjolers, el Centre Escolar Empordà o la Font del Mas Oliva, i això quedaria per a un possible capítol 2”.
Hi haurà capítol 2 del Locus Amoenus al Mas Oliva?…
