El projecte científic analitzarà durant tres anys les repercussions biològiques, socioeconòmiques i legals que els futurs parcs eòlics marins flotants poden tenir sobre els recursos pesquers i l’activitat professional
El Golf de Roses serà una de les tres zones de l’Estat objecte d’un estudi científic destinat a determinar quin impacte pot tenir el desenvolupament de l’eòlica marina flotant sobre els recursos marins i la pesca professional. Així ho ha donat a conèixer l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) en una publicació sobre la posada en marxa del projecte PESCAEOLO, una iniciativa que durant els pròxims tres anys estudiarà aquesta qüestió des dels àmbits biològic, socioeconòmic i legal.
Segons la informació publicada per l’Institut de Ciències del Mar, PESCAEOLO va arrencar el passat mes d’agost com una iniciativa pionera en l’àmbit científic espanyol per avaluar de manera integral les interaccions entre el desenvolupament de l’energia eòlica marina, els recursos pesquers i l’activitat extractiva.
La investigació està coliderada per l’Institut de Ciències del Mar i la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), compta amb finançament de l’Agència Estatal d’Investigació i tindrà una durada de tres anys.
Un dels principals objectius serà aportar evidència científica sobre els efectes que poden tenir aquestes infraestructures en aigües de Catalunya, Galícia i les Illes Balears, territoris on, segons assenyala l’ICM, la informació disponible sobre aquestes repercussions encara és limitada.
El Golf de Roses, una de les tres zones estudiades
L’interès de PESCAEOLO per a Roses rau especialment en el fet que una de les tres àrees escollides per desenvolupar la investigació és la ZAPER LEBA 1, situada al Golf de Roses, una de les Zones d’Alt Potencial per a l’Energia Eòlica Marina delimitades en els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), aprovats l’any 2023.
Es tracta d’una zona on té un pes important la pesca d’arrossegament i on el projecte estudiarà les possibles conseqüències de la implantació d’infraestructures associades a l’eòlica marina flotant.
Les altres dues àrees analitzades seran la ZAPER NOR 1, a Galícia, caracteritzada per la convivència de l’arrossegament i la pesca artesanal, i la ZAPER LEBA 2, situada prop de Menorca, on predominen les arts menors.
Aquesta comparació entre tres territoris amb característiques pesqueres i ecosistemes diferents permetrà als investigadors determinar com pot afectar l’eòlica marina cada modalitat de pesca i cada medi marí.
L’expansió prevista d’aquest tipus d’energia comporta la instal·lació al mar d’infraestructures com aerogeneradors flotants, subestacions elèctriques i cables submarins d’evacuació de l’energia, elements que poden coincidir amb espais utilitzats habitualment per les flotes pesqueres.
Impacte sobre els recursos marins i la pesca
Una de les principals línies de treball serà precisament determinar quins efectes poden tenir aquestes infraestructures sobre els ecosistemes i els recursos pesquers.
L’investigador de l’Institut de Ciències del Mar Josep Lloret assenyala que “és fonamental determinar amb precisió científica com afecten les infraestructures flotants i el cablejat submarí als recursos marins”.
Lloret defensa que “la transició energètica no pot comprometre la biodiversitat ni l’activitat pesquera” i considera necessari disposar de dades específiques de cadascuna de les zones estudiades que permetin “preveure i minimitzar qualsevol impacte ecològic negatiu”.
PESCAEOLO no se centrarà, però, únicament en els efectes ambientals. El projecte també analitzarà les conseqüències econòmiques i socials que la implantació de parcs eòlics marins pot comportar per al sector pesquer.
Entre els aspectes que s’estudiaran hi ha les possibles restriccions de l’espai navegable i els eventuals canvis en la disponibilitat dels recursos pesquers, factors que poden incidir directament en l’activitat i la viabilitat econòmica de les comunitats que depenen del mar.
La professora de la Universitat de Santiago de Compostel·la Rosa María Regueiro assenyala, en aquest sentit, que “la descarbonització del model energètic no pot deslligar-se de la sostenibilitat econòmica de la pesca ni de la seguretat alimentària”.
Segons Regueiro, el projecte avaluarà “l’impacte socioeconòmic real en les diferents flotes” amb l’objectiu que la transició cap a les energies renovables marines sigui “justa, equitativa i respectuosa amb un sector estratègic com la pesca”.
Un equip científic multidisciplinari
Per dur a terme aquesta investigació s’ha constituït un consorci multidisciplinari integrat per biòlegs marins, economistes i enginyers nàutics.
En formen part investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat de Santiago de Compostel·la, l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC), la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Politècnica de Catalunya.
L’experiència d’aquests equips en el treball conjunt amb confraries i associacions de pescadors haurà de facilitar la recollida d’informació i la participació directa dels professionals del sector en el desenvolupament de l’estudi.
Els resultats de PESCAEOLO es destinaran finalment a proporcionar eines i coneixement científic als responsables de la gestió pesquera i marítima, amb la finalitat de contribuir a una planificació de l’espai marítim que compatibilitzi el desenvolupament de l’eòlica marina amb la conservació dels recursos marins i la continuïtat de l’activitat pesquera.
Una investigació que, en el cas del Golf de Roses, permetrà disposar de dades específiques sobre una qüestió que afecta directament un territori amb una llarga tradició pesquera i que es troba dins d’una de les zones assenyalades per al possible desenvolupament futur de l’energia eòlica marina.
