El pla parcial del Mas Oliva i la transformació de Roses com a Vila turística és el document del mes de l’AMR

Arxiu Municipal de Roses

Expedient del pla parcial de la urbanització del Mas Oliva

L’Arxiu Municipal de Roses, AMR,  presenta en el document del mes d’aquest mes l’expedient relatiu al pla parcial del projecte d’urbanització del Mas Oliva.

Arxiu Municipal de Roses
Expedient del pla parcial de la urbanització del Mas Oliva

Aquest expedient publicat per l’AMR és un clar testimoni del canvi que experimentà Roses de les activitats pesquera i agrícola, als serveis relacionats amb una nova indústria que ha capgirat des dels anys cinquanta la fisonomia i els veïns d’una població mil·lenària.

El pla del Mas Oliva s’emmarca en el procés urbanitzador de la Costa Brava, que perseguia donar resposta a la demanda d’habitatges turístics dels estrangers que cercaven el sol i la platja que tant els hi mancaven als seus països d’origen. Davant d’aquesta oportunitat, els germans del Pozo Pujol de Senillosa, propietaris del Mas Oliva, van iniciar l’any 1964 els tràmits per a l’aprovació del pla parcial i d’urbanització de la zona.

El projecte va anar a càrrec d’un equip redactor de tres arquitectes, un a nom dels promotors, Josep Maria Claret Rubira, un a nom de la Comissió Provincial d’Urbanisme i Arquitectura de Girona, Joan Anguera Vicente, i l’arquitecte municipal de Roses, Claudi Díaz Pérez.

Un cop passats tots els tràmits d’aprovació inicial, d’exposició pública, de reclamacions i d’aprovació provisional, el 16 de juliol de 1966 la Comissió provincial d’urbanisme va aprovar definitivament el projecte. La superfície afectada era de 142.000 m2, 14 Ha, deixant encara disponible una part de la propietat per a l’explotació agrícola i futures extensions de la urbanització. El residencial Mas Oliva havia de tenir tres zonificacions: una de repòs, una de recreativa i una de comercial.

La previsió dels redactors era que havia d’encabir a l’entorn d’uns 3.360 habitants; actualment n’hi viuen 1.293 empadronats, als quals cal afegir la població flotant (s’ha de tenir en compte que hi ha 1.500 habitatges).

El document exposa el context i característiques del moment en què es redactà aquest projecte, juntament amb els d’altres urbanitzacions com les del Salatar, Canyelles, Mas Fumats, Santa Margarita, etc, al llarg de deu anys de cursa frenètica per fer de Roses un centre de la indústria turística catalana.

Podeu consultar el document del mes en el següent enllaç.