Plovia, però no va ser impediment a Roses per demanar Justícia i Llibertat

Cinc mesos empresonament Jordi Sánchez i Jordi Cuixart

Veïns de Roses concentrats davant l'Ajuntament per exigir la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart

Veïns i veïnes de Roses, membres de la secció local de l’ANC i representants de l’Ajuntament van fer pinya per demanar Justícia i Llibertat tant pels Jordis com per Oriol Junqueras i Joaquim Forn

Cinc mesos empresonament Jordi Sánchez i Jordi Cuixart
Veïns de Roses concentrats davant l’Ajuntament per exigir la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart

Ahir divendres, 16 de març, va fer 151 dies que estan a la presó de Soto del Real Jordi Sànchez, el fins ara president de l’Assemblea Nacional Catalana, i Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural. 151 dies que equivalen a 5 mesos justos que estan privats de llibertat.

I ahir, les places de pobles i ciutats d’arreu Catalunya es van tornar a omplir per denunciar els 5 mesos que fa que estant empresonats.
I a Roses, plovia. Tot i això, els vilatans van sortir al carrer per concentrar-se a la plaça Catalunya, davant de l’Ajuntament, en demanda d’una sola una petició: Justícia, i un sol dret: Llibertat.
Justícia i Llibertat per Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

Tot i les inclemències del temps, veïns i veïnes de la Vila, membres de la secció local de l’ANC, Roses per la Independència, l’alcaldessa Montse Mindan, regidors de l’equip de govern, edils d’ERC, tots, es van concentrar, van ser una pinya, per a que es faci, d’una vegada per totes, justícia, i exigir la llibertat dels quatre catalans empresonats a Madrid.

Una reivindicació en la que l’alcaldessa va llegir el manifest de l’ANC i Òmnium Cultural, i va finalitzar cantant l’himne de Catalunya, Els Segadors.

Manifest 5 mesos d’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez

151 dies. O el que és el mateix: 5 mesos. És el temps que porten Jordi Cuixart i Jordi Sánchez privats de llibertat i lluny dels seus. El president d’Òmnium Cultural i el fins ara president de l’Assemblea Nacional Catalana fa 151 dies que viuen entre reixes per les seves idees polítiques: per defensar el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya. El mateix que el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d’Interior, Joaquim Forn: 134 dies tancats a la presó d’Estremera per tirar endavant el mandat del poble de Catalunya.
El dret a manifestació és un dret bàsic en qualsevol democràcia. Però aquí l’Estat actua com una dictadura: ens jutgen i ens priven de llibertat per manifestar-nos pacíficament.
No ens cansarem de dir-ho. Les entitats NO hem comès cap delicte. Jordi Sánchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Són innocents, no han estat jutjats: per tant, els seus drets segueixin intactes, tot i que alguns jutges no ho entenguin així. Empresonant els dos Jordis ens han empresonat a tots.
Han passat cinc mesos des d’aquell 16 d’octubre quan, passades les 9 del vespre, l’Audiència Nacional decidia enviar a la presó de Soto del Real, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Les cassolades van ressonar arreu de Catalunya, el país es va omplir d’espelmes amb l’esperança que aquest malson acabaria, el carrer Marina es va desbordar de persones que exigien la fi dels empresonaments dels Jordis i del Govern… i, en tot aquest temps, al govern espanyol ni tan sols li han pujat els colors.
Hem vist com juristes, advocats, organismes internacionals han posat el crit al cel per aquesta ordre de presó preventiva. El Tribunal Europeu de Drets Humans acaba de condemnar Espanya per sentenciar contra la llibertat d’expressió / Amnistia Internacional denuncia que Espanya utilitza la Llei antiterrorista per esclafar la sàtira i reprimir la llibertat d’expressió.
Ara mateix a l’Estat espanyol s’estan vulnerant drets bàsics i fonamentals, no estan garantits alguns drets i llibertats. Per això no podem deixar d’alçar la veu. L’alcem avui per denunciar aquests empresonaments injustos / l’alcem quan es condemnen cantants per dir el que no volen sentir / quan es segresten llibres / o com la vam alçar i vam omplir els carrers massivament el passat 8 de març per exigir igualtat entre homes i dones.
El 8 de març va ser un punt d’inflexió. Però una flor no fa estiu, i cal seguir lluitant cada dia. Per això cada dia 16 sortim al carrer perquè, Jordis: Sou l’exemple viu de la lluita pacífica d’un poble per a una societat més lliure. Ens volien aïllar i estem més units que mai. L’esperança és més forta que la tristor, la voluntat d’una Catalunya millor i unida és més forta que la rancúnia.
Avui, una vegada més, exigim la llibertat immediata de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.
Exigim justícia!