Maria Velasco, testimoniant la vida de Cati Jacomet, una pastora de 80 anys, guanya el premi al millor curtmetratge documental i el premi del públic de la 6ª edició dels Premis VOC, la Mostra de Cinema i Audiovisual en llengua catalana
Aquest passat dimecres es va celebrar a Barcelona l’entrega dels Premis VOC d’Òmnium Cultural. Un certamen on es van presentar un total de 150 treballs audiovisuals i en el que jurat va considerar que el millor curtmetratge documental va ser “Vull ser pastora”, de la fotògrafa i realitzadora rosinca, Maria Velasco.
Així, “Vull ser pastora”, que retrata un dia de la vida de Cati Jacomet, una rosinca de 80 anys que quan es va casar a l’edat de 23 se’n va anar a viure a Pedret i Marzà, on el seu home tenia un ramat de vaques i que amb el temps, per propi desig de la Cati, es va canviar per un ramat d’ovelles (ara en té tres-centes, que treu a pasturar tots els dies) va tenir el reconeixement del jurat “per la capacitat de mostrar-nos un Empordà diferent del que habitualment ens arriba i a través d’una fantàstica plasticitat, per la senzillesa amb el que es transmet el missatge i la sensibilitat que ens acosta a un personatge com la Cati, que ens explica un món que s’acaba”; i el reconeixement del públic.
Amb aquest documental Maria Velasco ha volgut “mostrar com un ofici tant arrelat a la nostra cultura i al nostre territori, i que de fet forma part de la nostra història com a país, està desapareixent”. Un ofici, el de pastora, com la Cati, “una dona lluitadora amb la que em sento molt identificada perquè som dues dones lluitadores que fem allò en el que creiem”.
Aquests dos guardons, el del jurat i el del públic, després de l’esforç que li va suposar la seva realització, explica la Maria que per a ella “emocionalment m’ha vingut molt bé aquest reconeixement, perquè és un treball en el que crec, que desenvolupo com una formigueta, en solitari, sense recursos i que de 150 curtmetratges de Catalunya que es van presentar es consideri el meu com el millor és un orgull, perquè hi ha treballs que tenen molt de suport per la seva realització”.
En aquest sentit, Velasco, ha lamentat “no tenir el suport del meu entorn per poder treballar en condicions”. Però ara, gràcies a la dotació econòmica dels dos premis rebuts té més a prop poder fer realitat la seva il·lusió, entre d’altres projectes d’oficis i formes de vida que estan desapareixent, i que és “fer un llargmetratge de la Cati per explicar qui és, com viu i com treballa”.
Més de 20 anys treballant per donar visibilitat a unes formes de vida que estan desapareixent a l’Empordà
Maria Velasco és una rosinca que es guanya la vida com a mestra en un institut de Secundària de Castelló d’Empúries. Però, a més d’ensenyar, Maria té una altra gran passió, que és la de documentar, testimoniar la vida de persones, de les formes de vida d’aquestes persones, que actualment estan desapareixent.
Per exemple, al 2017 va presentar en societat el documental “La Carmeta i el moll”, on deixava testimoni de la professió de remendadora de xarxes de pesca de la Carmen Barberà Margalef,. Una professió que ha desaparegut, ja que ara són els mateixos pescadors qui les arrangen.
Un any després, al 2018, va estrenar al Teatre Municipal de Roses el documental ‘Diàlegs amb el mar’, tot un homenatge al mar i al món de la pesca. Una estrena per la qual es va haver de fer dos passis per la quantitat de gent que el va voler veure.
Maria Velasco porta més de 20 anys treballant “fruit d’una inquietud personal” per donar visibilitat a unes formes de vida que estan desapareixent com ara la ser remendadora de xarxes de pesca o de pasturar un ramat.
En definitiva, Velasco va rebre els premis del jurat i del públic dels Premis VOC, la Mostra de Cinema i Audiovisual en llengua catalana per la qualitat del seu treball audiovisual, però sobretot, per preservar la memòria històrica de l’Empordà.
