Mes de paraules

Es presenten a Roses els masos que van donar origen a les poblacions del Cap de Creus

'Els masos perduts del Cap de Creus'
Arnald Plujà (esquerra) i Robin Townsend amb un exemplar de 'Els masos perduts del Cap de Creus'

Al Cap de Creus hi ha més de 400 masos, 32 dels quals es recullen al llibre ‘Els masos perduts del Cap de Creus’

'Els masos perduts del Cap de Creus'
Arnald Plujà (esquerra) i Robin Townsend amb un exemplar de ‘Els masos perduts del Cap de Creus’

L’origen, l’evolució i decadència de trenta-dos masos del cap de Creus són els que ha recollit Arnald Plujà, il·lustrats pel fotoperiodista i documentalista Robin Townsend, en el llibre ‘Els masos perduts del Cap de Creus’ que es va presentar dijous a la sala municipal de Ca l’Anita de Roses.

Plujà, conegut pels seus treballs sobre toponímia i història de la zona, va afirmar que “al Cap de Creus hi ha més de 400 masos, és un fenomen irrepetible que en un espai tant petit hagi tant de masos” va assenyalar l’autor del llibre, per apuntar que “a més, és un fenomen social importantíssim mig desconegut, però aquests masos han donat origen a les poblacions tant de Roses com les que envolten el Cap de Creus”.  

Al llibre es recopila “una trentena de masos que a principis del segle XX els padrons constava com a habitats, i es parla de la història del mas i de la gent que hi vivia, per acabar amb l’estat actual després de 100 anys”, va assenyalar Jenar Fèlix, de Brau Edicions, que ha publicat el llibre.

Estat de principis d’aquest segle que Robin Townsend es va encarregar d’ensenyar als  assistents, que omplien la sala, mitjançant les fotografies que va realitzar. Una explicació il·lustrativa que va donar pas a l’autor, Arnald Plujà, per explicar que al llibre, de gran format i il·lustrat a tot color, es realitza una introducció entorn a l’origen, evolució i decadència de trenta-dos masos del cap de Creus, escollits per la seva situació geogràfica, masos de Llançà, masos que es troben de la Vall al Port de la Selva, de la zona de Sant Romà al terme municipal de Selva de Mar, de Cadaqués i de les terres qeu cobreixen des del Pení fins a  Roses.

A cadascun dels capítols, un plànol informa de la situació de la masia i s’explica la forma d’accedir-hi, presenta fotografies actuals i velles que mostren com eren les construccions fa dècades, i s’hi descriu l’activitat desenvolupada, els seus interiors i els últims habitants del lloc. Al final del llibre es mostra la relació d’habitants dels masos, extreta dels padrons dels segles XIX i XX.