Mes de paraules

El president de l’A.E. Roses, Sergi López, es casa “en un dia on ha triomfat l’amor”

Boda de Sergi López i Elisabeth Romero
En Sergi López i l'Elisabeth Romero fent-se un petó ja com a marit i dona

Quatre mesos després de demanar en matrimoni a la seva promesa, Sergi López es casa “amb l’amor de la meva vida”, Elisabeth Romero

Boda de Sergi López i Elisabeth Romero
En Sergi López i l’Elisabeth Romero fent-se un petó en el moment del seu casament

El passat 26 de desembre, diada de Sant Esteve, i un cop acabada la Quina de Nadal d’aquell dia, organitzada per l’A.E. Roses, el president del Club, Sergi López va demanar en matrimoni a Elisabeth Romero, noia tresorera de l’equip de futbol i amb la qual festejava des del passat estiu.

Va ser una petició de mà feta de manera pública a l’envelat de la plaça Frederic Rahola “perquè tothom sàpiga l’amor que sento per ella”, va dir llavors López.

I dissabte passat, gairebé quatre mesos després de demanar-li en matrimoni el president de l’A.E. Roses es va casar amb la seva promesa. Va ser un casament que es va portar a terme a la sala d’actes de l’Ajuntament de Roses i que va oficiar, per petició expressa dels nuvis, pel regidor d’Esports, Juan M. Fernández, Ferdy.

Un acte que a diferència de la petició de mà va ser privat, íntim, on els nuvis van estar acompanyats per la família més directa i alguns del seus amics més propers.

Va ser una cerimònia on els sentiments van estar a flor de pell… Amor, emoció i sobretot, nervis, van ser els estats d’ànim que es van barrejar mentre Juan M. Fernández, oficiava la boda, el qual, i com va dir que ho faria, va preguntar-li  a la núvia “estàs segura de voler-te casat amb aquest?, encara està a temps eh!”. Una pregunta que per part d’Elisabeth només podia tenir una sola resposta, “sí, estic molt segura”.

I un cop finalitzada aquesta pinzellada d’humor que li va donar el regidor d’Esports a un acte tant solemne, els nuvis es va donar el corresponent “sí, vull”, per tot seguit posar-se les aliances com a símbol d’unió del seu amor.

Va ser una boda que es va celebrar “en un dia on ha triomfat l’amor”, va dir en Sergi ja com a espòs de l’Elisabeth, la qual va confessar, passats els nervis de la cerimònia, que “és un dia en el que sóc immensament feliç” va declarar la núvia.

I parafrasejant el que hagués dit un mossèn si el casament s’hagués oficiat en un temple religiós… “El que ha unit en Ferdy que no el separi ningú”.