Prop de 29.000 persones estan diagnosticades de Parkinson a Catalunya

Dia Mundial del Parkinson

Avui, 11 d’abril, se celebra el Dia Mundial del Parkinson en commemoració del naixement del metge britànic James Parkinson qui, l’any 1817 va publicar un assaig que es va convertir en el primer estudi sobre la malaltia que, en l’actualitat, porta el seu nom

A Catalunya, un total de 28.931 persones estan diagnosticades de Parkinson, d’aquestes, 14.660 són dones i 14.271 són homes. Pel que fa a l’evolució del nombre de persones afectades per la malaltia en els darrers sis anys, aquesta es manté estable, l’any 2019 es van detectar 3.192 nous casos.

L’edat és un factor de risc important a la malaltia del Parkinson, el 97% dels pacients tenen símptomes a patir de 65 anys o més, encara que aquesta afecta majoritàriament la gent gran i, es diagnostica, de mitjana, tres anys abans en els homes que en les dones. L’edat de les persones afectades és de 80,2 anys en dones i 77,3 anys en homes. 

L’aparició de la malaltia depèn de factors ambientals i, entre un 1 i un 2% dels casos pot estar lligada a l’herència genètica. L’evolució de l’edat mitjana en els darrers sis anys tant en els nous casos diagnosticats com en els afectats ha estat mantinguda. 

Les persones amb la malaltia del Parkinson fan servir el doble els serveis sociosanitaris que la població de la seva mateixa edat. Comparades amb la població de les mateixes característiques, fan més ús dels recursos sanitaris ambulatoris d’atenció primària i especialitzada així com dels recursos sanitaris d’internament. 

El 47% de les persones diagnosticades de Parkinson tenen risc alt de complexitat. Poden tenir complicacions que provoquin un ingrés hospitalari i morir, el doble que les persones de la seva mateixa edat i que no pateixen la malaltia. 

En relació amb la despesa sanitària, les persones amb Parkinson han tingut una despesa superior a la població equivalent. Segons les dades del 2019, la despesa sanitària va ser de 4.971,1€ per càpita, mentre que en la població catalana equivalent aquesta despesa correspon a la meitat de la quantia. 

Nivell de renda 

Hi ha diferències en les taxes de prevalença en funció del nivell socioeconòmic i del sexe. Més de la meitat de les persones amb Parkinson tenen un nivell de renda baix o molt baix i aquesta diferència és més accentuada en dones que en homes. 

Per territoris, hi ha una distribució heterogènia en funció de les àrees de gestió assistencial (AGA) establertes pel CatSalut. En alguns territoris s’observen taxes més elevades que en altres tot i que no hi ha un patró clar de comportament. En aquest sentit, El Baix Ebre i Aran són les AGA amb menys prevalença mentre que el Vallès oriental Central, l’Alt Camp i la Conca de Barberà són els territoris amb taxes més elevades de la malaltia de Parkinson. 

La taxa de mortalitat és més alta, sobretot en menors de 85 anys, quan comparem amb població de la mateixa edat, sexe i nivell de renda. Aquesta diferència s’observa tant en dones com en homes. 

Dia Mundial del Parkinson

El dia 11 d’abril se celebra el Dia Mundial del Parkinson en commemoració del naixement del metge britànic James Parkinson qui, l’any 1817 va publicar un assaig que es va convertir en el primer estudi sobre la malaltia que, en l’actualitat, porta el seu nom. 

La malaltia de Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu que afecta el sistema nerviós de forma crònica i progressiva, i del qual es desconeix la causa. Després de l’Alzheimer, és la malaltia neurodegenerativa més prevalent. 

La malaltia del Parkinson es caracteritza per la pèrdua (o degeneració) de neurones de la substància negra, que és una estructura situada a la part mitjana del cervell que s’encarrega del control i la coordinació dels moviments, així com del manteniment del to muscular i la postura. Aquesta alteració provoca una falta de dopamina, que és un neurotransmissor necessari per realitzar els moviments amb normalitat. 

Els malalts de Parkinson presenten símptomes motors com ara tremolors, rigidesa muscular, lentitud dels moviments voluntaris i automàtics, pèrdua d’equilibri, problemes en la marxa i en la parla, entre d’altres, i símptomes no motors com ara trastorns afectius, alteracions cognitives, insomni o apatia.