Protecció Civil de la Generalitat demana extremar la prudència a les platges, piscines i pantans

Protecció Civil de la Generalitat

Protecció Civil de la Generalitat fa una crida a extremar les precaucions davant la previsió d’un estiu d’afluència massiva de banyistes per les calorades

Per minimitzar al màxim situacions de risc que puguin derivar en ofegaments mortals o altres afectacions, Protecció Civil de la Generalitat llença una campanya de difusió de consells de seguretat i prevenció amb cartells que es distribuiran en els municipis costaners i que inclouen els principals consells de seguretat

Protecció Civil de la Generalitat fa una crida a extremar les precaucions aquest estiu a les platges del país davant la previsió de gran afluència de banyistes a tot el litoral català fruit de les altes temperatures d’un any en que l’afluència massiva de banyistes s’ha avançat per les calorades.

Per minimitzar al màxim situacions de risc que puguin derivar en ofegaments mortals o altres afectacions, Protecció Civil de la Generalitat llença una campanya de difusió de consells de seguretat i prevenció amb cartells que es distribuiran per tota la costa i que inclouen els principals consells de seguretat.

Cal recordar que l’any passat la campanya de platges es va tancar amb un total de 21 persones mortes per ofegament a les platges catalanes, la gran majoria homes de nacionalitat espanyola i de més de 70 anys. Any rere any, molts ofegaments a platges, especialment de gent gran, no són per mala mar (bandera vermella) sinó per trobar-se malament i banyar-se. Per tant cal evitar banyar-se si no ens trobem bé. Hem d’avisar el socorrista i si necessitem refrescar-nos, fer-ho a les dutxes.

Els cartells de seguretat a les platges es distribuiran en oficines de turisme, comissaries de Mossos d’Esquadra dels municipis costaners, empreses de socorrisme i vigilància, ajuntaments i consells comarcals del litoral i federacions de càmpings, entre altres entitats i organismes. Els principals consells dels cartells, que son trilingües català, castellà i anglès, fan referència a preferir sempre platges vigilades per a banyar-nos, respectar el color de les banderes i fer cas de les indicacions dels socorristes, no banyar-se si ens trobem malament i tenir especial cura dels infantes, entre altres.

Protecció Civil també ha editat uns cartells amb consells per el bany en piscines, que es distribuiran en municipis i consells comarcals que ho sol·licitin, i cartells amb consells preventius pel bany en rius, pantans i estanys, que es distribuiran en els municipis que tenen zones habilitades i autoritzades.

Respecte al bany en rius, pantans i estanys, la principal recomanació és evitar banyar-se en zones no habilitades especialment per al bany on hi ha molts riscos per corrents i similars.

A més, ja torna a estar operatiu, un altre any, el dispositiu de coordinació al Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT, del que formen part Protecció Civil de la Generalitat i SEM de forma presencial, i que està en contacte continu amb tots els operadors de socorrisme i cossos d’emergències i seguretat.

Igualment, Protecció Civil de la Generalitat torna a posar en actiu, per aquesta campanya de seguretat en el bany 2022, la pàgina web del visor de platges http://interior.gencat.cat/platges.visor amb informació en línia i temps real de quines platges estan vigilades, la bandera que oneja en cada moment en aquestes, si hi ha meduses, quin tipus i perillositat, i serveis disponibles (dutxes, banys, tipus de sorra, pendent d’entrada, activitats esportives, recursos de lleure, pàrquings, etc.). Cal recordar que el servei de vigilància i socorrisme a les platges és una competència municipal.

El visor de platges ofereix un servei de previsió de presència de meduses a cada municipi. En cas que n’hi hagi, clicant sobre la icona amb la silueta d’una medusa, es pot obtenir tota la informació sobre el tipus de medusa de què es tracta, quines característiques té i com actuar si hi tenim contacte.

El disseny del visor ha millorat aquest any perquè sigui més responsiu i es pugui consultar des de qualsevol dispositiu i amb qualsevol sistema operatiu. A més, el web té un disseny més intuïtiu i la informació és més fàcil de localitzar. El disseny gràfic i el desenvolupament han anat a càrrec de l’equip del Gabinet Tècnic del Departament d’Interior.

21 ofegats mortals l’estiu de 2021: 

La campanya de seguretat a les platges del 2021 es va tancar amb un total de 21 persones mortes per ofegament a les platges catalanes, la gran majoria homes de nacionalitat espanyola i de més de 70 anys. Els anys anteriors hi ha haver 24 ofegaments mortals el 2020, 29 el 2019, 18 el 2018 i 22 el 2017. 

Pel que fa al perfil de la víctima, l’any passat, la gran majoria de morts van ser homes (17 de 21). En relació a l’edat, un 52% de de les persones ofegades tenien més 70 anys (11); un 24% entre 60 i 70 anys (5) i un altre 24% tenien entre 18 i 60 anys (5). Quant al 2020, la gran majoria de persones ofegades van ser homes (19 de 24) i un 54% dels ofegats tenien més de 70 anys (13); un 25% entre 60 i 70 anys (6); un 16% menys de 20 anys (4) i només una persona era adulta i de mitjana edat, que representa el 4% de les víctimes.

L’estiu passat hi va haver 9 víctimes estrangeres i 12 de nacionalitat espanyola.

Un 52,3% de les víctimes que van morir l’estiu passat a les platges de Catalunya ho van fer mentre hi havia el servei de vigilància actiu i amb bandera verda (11), per la qual cosa se’ls acostuma a anomenar ‘ofegats silenciosos’, ja que són persones que sovint es desmaien a l’aigua tot i que les condicions pel bany són favorables, i són molt difícils de detectar. L’any 2021 també hi va haver 3 víctimes mortals en dies que hi havia vigilància i onejava la bandera groga, i la resta d’ofegats (7) van morir en platges on, o bé no hi ha servei de vigilància o bé el servei encara no havia començat o ja havia finalitzat.

El mes de juliol va ser el que més ofegaments mortals va tenir (8) a diferència de l’estiu anterior que havia sigut l’agost quan hi va haver més ofegaments mortals (12). El 2021 hi va haver 5 ofegaments mortals a l’agost, 5 al setembre i 3 al mes de juny.

Pel que fa a la zona on van passar aquests ofegaments, un 42% van morir a les platges de la Costa Brava (9) i un 28,5% a la Costa Daurada (6). La resta d’ofegaments mortals van ser: 2 al Baix Llobregat; 1 al Maresme; 1 al Garraf; 1 al Barcelonès i 1 al Baix Ebre.

Per demarcacions, les víctimes mortals en platges catalanes van tenir lloc a: 9 a Girona; 6 a Tarragona; 5 a Barcelona i 1 a Terres de l’Ebre.

Des del 15 de juny al 15 de setembre de 2021, van onejar un total de 5.980 banderes verdes a les platges vigilades de Catalunya, 1.056 grogues i 96 vermelles. Per zones, la Costa Brava va ser on van onejar més banderes verdes (1.871), mentre que les banderes grogues van onejar més a la Costa Daurada (518) majoritàriament per mal estat de la mar. Pel que fa a les banderes vermelles, n’hi va haver sobretot al Barcelonès (36) i a la Costa Daurada (34), majoritàriament per mala mar o mala qualitat de l’aigua de bany.

El telèfon d’emergències 112 de Catalunya va atendre l’estiu del 2021 un total de 2.293 trucades relatives a 1.613 incidències a les platges. La majoria de trucades van localitzar-se a les comarques de l’Alt Empordà (295) i al Tarragonès (271).

L’any anterior, el 2020, el balanç va ser de 2.157 trucades per 1.453 incidències sobretot Baix Empordà (301) i Alt Empordà (273); i el 2019 un total de 2.520 trucades per 1.664 incidents, ja majoria al Baix Empordà (361) i Maresme (334). L’any amb menys trucades va ser el 2018, amb 1.801 trucades per 1.297 incidents. En aquest cas, la majoria de trucades es van localitzar al Baix Empordà (249) i Alt Empordà (204).

Quant a les intervencions realitzades pel servei de vigilància i socorrisme a les platges del litoral català, l’estiu del 2021 van fer 1.116 rescats aquàtics (389 a Girona, 504 a Barcelona i 223 a Tarragona i Terres de l’Ebre). A més, van realitzar 6.397 atencions sanitàries per problemes de salut (2.087 a Girona, 2.544 a Barcelona i 1.766 a Tarragona i Terres de l’Ebre); es van fer 7.252 atencions sanitàries per meduses (2.548 a Girona, 2.605 a Barcelona i 2.099 a Tarragona i Terres de l’Ebre), i es van fer 782 trasllats hospitalaris (277 a Girona, 309 a Barcelona i 196 a Tarragona i Terres de l’Ebre). 

La prevenció, la clau

Protecció Civil de la Generalitat referma la seva aposta per la prevenció i la sensibilització dels col·lectius més vulnerables, com la gent gran, difonent comportaments i consells senzills que poden evitar situacions de risc que pot comportar l’entorn de la platja si es pateixen patologies prèvies i que poden generar complicacions amb un exercici excessiu, exposició al sol o altres actuacions. Les platges i piscines poden ser un lloc magnífic per promoure la salut a través de l’activitat física saludable a l’aire lliure. Nedar és una activitat de baix impacte per a les articulacions, molt adequada per a la gent gran i que té molts beneficis per a la salut física i emocional.

Consells de seguretat a la platja

  • Segueix sempre les indicacions del personal socorrista i de les autoritats locals.
  • No sobrevaloris les teves aptituds per nedar: sigues conscient dels perills.
  • No et banyis si et trobes malament o tens cansament. Si ets dins l’aigua i et trobes malament o notes símptomes estranys, surt ràpidament.
  • No entris a l’aigua bruscament; la immersió s’ha de fer gradualment, sobretot si l’aigua està freda i has estat al sol molt temps o si has fet un esforç físic intens. Remulla’t primer les extremitats i després entra a l’aigua a poc a poc.
  • Si practiques algun tipus d’esport nàutic, utilitza els canals d’entrada i sortida del lloc base. No envaeixis la zona de banyistes. A les platges on no hi hagi abalisament, allunya’t uns 200 metres de la costa.
  • No practiquis esports nàutics en solitari i, en tot cas, avisa familiars o amistats sobre el lloc on et dirigeixes i l’hora que tens previst tornar.

Consells de seguretat a piscines i bany en aigües interiors

  • A la piscina, fes atenció als senyals de seguretat de la piscina pel que fa a l’ús de trampolins, palanques o tobogans, així com als que fan referència a la fondària.
  • No utilitzis cap tipus de material (pilotes, objectes inflables, etc.) que pugui suposar un risc per als usuaris.
  • En rius, estanys i pantans, assegura’t primer que estigui permès banyar-s’hi i siguin llocs habilitats per fer-ho.
  • Fixa’t si hi ha cap cartell que adverteixi d’algun perill; fes cas de les senyalitzacions i de les indicacions dels socorristes i de les autoritats locals.
  • Intenta sempre anar amb companyia o informa familiars o amics d’on aniràs.
  • Comprova que a la zona hi ha cobertura de telèfon per si tens alguna emergència i cal avisar el 112.

Trobaràs tots els consells al web interior.gencat.cat/banyinterior i interior.gencat.cat/platges.

Dispositiu diari 

Durant tota la campanya de platges, des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) de Protecció Civil de la Generalitat es fa seguiment de les incidències i la seva evolució de manera coordinada amb els municipis que gestionen la seguretat a les platges i amb el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Enguany, personal del SEM torna a estar presents al Centre de Coordinació d’Emergències de Catalunya. 

Presència als mitjans

El mapa, amb les banderes i els noms de les platges, es pot integrar a qualsevol altra pàgina web, com un widget o giny. Això és especialment útil per als mitjans de comunicació, webs d’ajuntaments, hotels, càmpings o altres usuaris que vulguin integrar-ho a les seves webs. En aquest sentit, es pot configurar sobre la zona que interessi a cada web i amb el zoom que s’adapti millor a les seves necessitats, per exemple, una sola platja o un sol municipi. Cada vegada més mitjans de comunicació insereixen el visor a les seves pàgines web com un servei més per als seus usuaris i usuàries. El canal 3/24 també alimenta el seu rètol dinàmic amb la bandera que oneja a les principals platges amb les dades de la web de Protecció Civil.

A més, totes les dades són dades obertes per facilitar-ne també l’ús per part de la ciutadania que vulgui consultar-les, desenvolupar apps o fer-ne un estudi estadístic.