Mes de paraules

“Prou agressions a la nostra escola”

Escola l'Amistat de Figueres
Famílies de l'Escola l'Amistat de Figueres reparant el que els lladres van malmetre

L’Associació de Famílies dels Alumnes (AFA) de l’Escola l’Amistat de Figueres, fa pública un carta on expressa el seu malestar pel robatori que ha patit el centre educatiu aquesta setmana, així com d’altres vandàlics en els darrers temps

Carta AFA Amistat

Prou agressions a la nostra Escola!   

Alguna cosa ens passa com a societat quan aquells espais que hauríem de sentir com a nostres i, per tant, que ens mouen a promoure la nostra responsabilitat col·lectiva, són agredits i menyspreats de forma continuada. Parlem d’espais públics que ens pertanyen, i això no vol dir poder-ne disposar de forma individual quan ens vingui de gust, però sí de sentir-nos partícips de la seva dinàmica i, perquè no, de plantejar-hi propostes personals que puguin ser interessants per a la resta de comunitat.

La llista d’espais és llarga i variada: carrers, places, espais verds, biblioteques… però n’hi ha uns que haurien d’adquirir una importància especial per a tothom, i que en canvi veuen com dia rere dia s’han d’espavilar per respirar enmig de la voràgine actual: les escoles. Sí, aquells edificis on s’educa, s’aprèn, es reflexiona i es dona estratègies per intentar crear un món millor. Pot sonar naïf, però tal com estan les coses, no és gaire intel·ligent deixar a la deriva aquelles poques iniciatives que intenten treballar amb el material més sensible que tenim com a societat: la mainada, aquelles criatures que d’aquí a uns anys gestionaran, amb més o menys encert, la nostra realitat.

Fa uns dies van entrar a robar material del pati de la nostra escola, l’Amistat, i no era la primera vegada que patíem aquestes agressions. És un pati on molta gent hi ha posat el seu granet per adaptar-se a la situació de pandèmia que estem vivint, tot intentant mantenir l’esperit que volem que envolti els nostres infants: la nostra escola és un espai segur i protegit d’agressions, tal com treballem en el Projecte Club dels Valents des de fa cinc cursos.

I reforcem “nostra” perquè és aquí on hem de posar el focus d’atenció: si ens creiem que les escoles ens pertanyen, robar a una escola mai no hauria de ser una opció. És com robar-nos el nostre propi futur, les nostres esperances. Qualsevol persona hauria de condemnar fermament aquest fet, independentment de l’objectiu a curt termini que generi. És més, qualsevol persona hauria de fer pedagogia amb els que l’envolten perquè aquest fet, ni aquí ni enlloc, es torni a repetir. I les nostres administracions haurien de vetllar, dia rere dia, perquè els ciutadans entenguin que cal protegir les escoles de qualsevol agressió.

I si algú no se sent partícip de l’escola pels motius que siguin, i creu que és legítim agredir-nos per a benefici propi, només li podem dir que obri bé els ulls i que s’imagini com seria el món que l’envolta sense ningú que protegís al que més estima: les criatures.

Els ho devem als nostres fills, perquè ells també són els nostres somnis.

Signat,

AFA  Amistat