Mes de paraules

Què és la llibertat de Catalunya?

Carles FerreiraEl Concert per la Llibertat va ser un esdeveniment multitudinari que, més enllà de situar-se en el marc del show neo-romàntic folkloritzant i per a consum propi al qual ens té acostumats un tipus de catalanisme que potser barretineja en excés, va ser un acte que aconseguí expressar un anhel àmpliament compartit per la ciutadania: el del dret a decidir i el d’una major autonomia política per a Catalunya (no en va, el crit més escoltat fou el d’independència).

La major polèmica del concert, amb permís de Dyango i dels impresentables de 13 TV, va ser sens dubte el seu nom. El mot “llibertat” ha estat pervertit tant per aquells que la identifiquen amb la independència com pels que ho fan amb la unió: llibertat implica tria i per tant és camí(ns), no destí; ergo, és dret a decidir i no independència (o el seu contrari). La Catalunya lliure és la que pot decidir, independentment del resultat de la decisió. En tot cas, aquest resultat serà conseqüència de tal llibertat.

Article d'opinió: Què és la llibertat de Catalunya? Els arguments nacional-deterministes basats en allò de “Catalunya marxa cap a la llibertat”, és a dir, la independència (o l’altra cara de la moneda, aquell “España es una unidad de destino en lo universal” que deia José Antonio); fàcils de rebatre tant des d’un punt de vista teòric com des d’un sentit comú que necessàriament ha d’estar mancat d’aquell talibanisme nacional que desgraciadament avui abunda a una i a altra banda de l’Ebre, són només la punta de l’iceberg del tema que ens ocupa.

Acceptada la premissa de que la llibertat és la possibilitat i l’acte de decidir i no la conseqüència de tal decisió, la pregunta que segueix és: decidir què? La resposta és senzilla: tot. Com més estret sigui el cercle de temes susceptibles d’ésser decidits pel conjunt dels ciutadans, menys marge de llibertat d’un cos social que, en virtut del principi democràtic, és font de tot poder i (per tant) subjecte decisor. Si restringim el dret a decidir a la tria d’uns governants cada quatre anys i (darrerament) a la relació Catalunya-Espanya, on és la democràcia? És imprescindible que dotem l’anomenat dret a decidir de tot el seu potencial democratitzador, no fos cas que per posar el focus en la qüestió nacional s’obscurís la resta de l’escenari.

Per últim, una altra dimensió de la llibertat que és d’obligat tractament en aquest post, està relacionat amb les condicions materials de vida dels individus. Un país lliure és aquell en què els seus ciutadans són lliures, i aquests no poden ser-ho si es veuen impedits en l’accés a la sanitat o a l’educació, al mercat laboral o a d’altres recursos socials i econòmics necessaris per a dur una vida digna. Amb independència nacional o sense, el senyor Fainé o el senyor Gay de Montellà seran objectivament més lliures que aquell aturat que malda per arribar a final de mes.

És per aquesta raó que des del catalanisme progressista cal seguir travant un discurs que entrelligui justícia social i democràcia (per escollir també, però no només, el futur nacional del nostre país) com a elements imprescindibles de la llibertat de Catalunya.

Carles Ferreira i Torres

carlesferreira@hotmail.com
www.carlesferreira.blogspot.com