Qüestionari sobre els dos primers anys de legislatura a Joan Plana, portaveu d’ERC Roses

Qüestionari de mitja legislatura a Joan Plana, portaveu d'ERC Roses
Joan Plana, portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Roses

Avui dissabte, el portaveu d’ERC Roses a l’Ajuntament de Roses, Joan Plana contesta al qüestionari respecte al dos primers anys de mandat d’aquesta legislatura

  • Qüestionari a Joan Plana, portaveu d'ERC Roses
    Joan Plana, portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Roses

    Quina valoració general fa d’aquesta primera meitat de la legislatura?

Aquests dos primers anys constaten tres coses: la primera és un continuisme del projecte que fa prop de 30 anys que regeix a Roses; la segona és un esgotament, cada vegada més evident i perjudicial d’aquest projecte i la tercera és una incapacitat de gestionar de forma eficient la necessitat de diàleg i acord amb altres grups. Tot això ha desembocat en un qui dia passa, anys empeny que desespera als grups opositors, a molts ciutadans i fins i tot diria que a una part del govern.

  • Creu que el seu grup va prendre la opció adequada pel que fa a pactes postelectorals?

Sens dubte, sí. Per una banda, teníem la possibilitat de pactar amb els que governen des d’abans que alguns de nosaltres naixéssim, que representen uns valors i un model de governança que són, justament, el que havíem promès canviar. Hauria estat una traïció al nostre electorat i hauria suposat fer-nos corresponsables d’un model de poble i d’una obra de govern que no compartim. A alguns no els fa res fer-ho, però nosaltres no som així.

L’altra alternativa era intentar un pacte contra natura, que necessàriament hauria requerit el suport de partits amb els quals estem als antípodes ideològics. No és la nostra via, per nosaltres formar govern no és un objectiu en si mateix, és un mitjà. Si governem, serà amb un govern amb coherència, capacitat de gestió i garantia de transformació social, no només per tenir càrrecs.

  • Què destacaria de la feina que ha fet el seu grup en aquests dos anys?

Hem centrat l’acció política en dos grans temes: fiscalitzar i proposar. Per una banda, hem fet un seguiment exhaustiu de la tasca del govern, criticant amb fermesa allò que hem cregut inadequat però, al mateix temps, allargant la mà quan ha estat possible sense por. Per l’altra, hem intentat traslladar al ple totes les iniciatives i propostes del nostre programa. Gràcies a aquesta actitud activa i propositiva, hem posat a l’agenda temes com el patrimoni històric, polítiques d’igualtat, sostenibilitat, la situació comercial de Santa Margarida… Dins les limitacions que suposa estar a l’oposició, hem fet feina.

  • Defineixi amb un adjectiu l’activitat del seu grup en aquesta primera part de mandat.

Persistent.

  • Considera que el fet que hagi un govern en minoria beneficia o perjudica els interessos dels ciutadans?

Un govern en minoria, en si mateix, no és ni bo ni dolent. Com tot, depèn de com es gestiona. Governar en minoria vol dir, simplement, que el govern està obligat a pactar els projectes abans que vagin a ple. No té cap més afectació pels ciutadans. En el cas concret de Roses, la minoria ha estat rebuda per una part del govern com poc menys que un trauma, que els espanta i els paralitza. Després de 30 anys imposant més que no pas pactant, es nota la falta de pràctica.

  • Com ha estat la relació amb la resta de grups al llarg d’aquest mandat?

Personalment, ha estat sempre correcte, cordial i educada, per part de tots. En l’àmbit polític, per part nostra, hem intentat que sigui el màxim de productiva possible. A vegades hi ha hagut divergències i, perquè no dir-ho, confrontacions. Però perquè qualsevol iniciativa tiri endavant, cal una majoria que li doni suport. Per tant, hem intentat que les diferències polítiques no ens impedissin construir les majories necessàries per impulsar temes beneficiosos per a Roses.

  • Quina proposta de les que han fet altres grups faria seva?

Hem arribat a acords sobre propostes de pràcticament tots els grups. Hem pactat millorar la seguretat dels ciclistes a les carreteres amb C’s, Crear una comissió de queixes i reclamacions amb UMdC, l’aposta pel cotxe elèctric amb el PSC, les festes lliures de patiment animal amb GDP i amb el PDeCAT hem garantit sempre que ha fet falta la majoria sobiranista al ple. Amb el PP no hem pactat cap proposta que hagi presentat, però ha estat simplement perquè no n’ha presentat cap.

  • Quina opinió li mereix les mocions que s’han presentat durant aquest dos anys als plens de l’Ajuntament, en general considera que són útils, que repercuteixen en un benefici per als ciutadans? 

De nou, com tot, les mocions són una eina. Són útils, o no, depenent de l’ús que en fas. Per la part que ens toca, hem estat els que més n’hem presentat i n’estem contents.

Han estat sobre diversos temes importants per Roses, com ara mobilitat, comerç, medi ambient, energia, turisme, transparència, desplegament de fibra òptica, cohesió, la recuperació del patrimoni de l’antiga cooperativa agrícola, el jaciment geològic de la carretera del far… També han servit per posar sobre la taula debats importants que afecten la ciutadania i sobre els que, com a institució que representa a la gent, hem de tenir una postura, encara que siguin de competència supramunicipal.

Malgrat tot, perquè les mocions siguin realment útil, cal que el govern en faci cas. Cosa que no sempre passa.

  • Considera que per haver-hi més grups a la corporació municipal a l’Ajuntament de Roses es beneficiós per a la ciutadania?

La pluralitat de grups representa la pluralitat de la ciutadania. Això és sempre beneficiós. I si això requereix més capacitat de diàleg i acord per part de tots, doncs benvingut sigui.

  • Em podria dir, si us plau, un aspecte positiu i un altre de negatiu de la tasca desenvolupada pel seu partit durant aquests dos primers anys de legislatura?

Pel que fa a la part positiva, estem molt contents d’haver pogut obrir debats que fins ara no es tocaven. O, almenys, es tocaven poc. Per primera vegada els diferents grups han hagut de posicionar-se i reflexionar sobre temes que s’anaven fent per inèrcia, sense tenir en compte conceptes, visions o tendències de la gestió pública moderna. Pel que fa a la part negativa, no hem sabut trobar vies per materialitzar algunes de les nostres propostes. En alguns casos, per falta de majories, en altres, per falta d’eines per poder tenir capacitat d’influència sobre l’acció del govern. Quan estàs a l’oposició, són coses que han d’assumir, però no deixa de ser realment desesperant. Ens agradaria haver tingut més eines per poder fer més coses.

  • Com afronta els dos propers anys?

En línies generals, la dinàmica de treball ha de ser la mateixa. Fiscalitat, proposar i comunicar. Hem plantejat els 4 anys com una carrera de fons, amb feina contínua, preparada i planificada. No tenim previst cap canvi substancial.

  • Quina ha de ser, al seu parer, la principal prioritat per a Roses en aquesta segona meitat de mandat?

A curt termini, hi ha tres temes que són urgents: El primer és la gestió d’un servei essencial com és la recollida de deixalles i neteja viària, que a final d’aquest any s’extingirà Roses Net; el segon és el tema de la mobilitat, especialment en temporada alta, cada any més caòtic i no tenim com a ciutat un pla sobre com afrontar-ho i, per últim, la zona que segurament requereix més atenció és Santa Margarida. Tant pel transport urbà, problemes amb les terrasses, dinamització del teixit comercial… A més del problema crònic del Top Manta.

  • Creu que es podria donar la possibilitat d’algun canvi al govern de Roses durant la segona meitat de mandat?

És complicat. L’aritmètica de l’actual ple fa pràcticament impossible gaires combinacions diferents. Per part nostra, no ens plantegem ni formar part de l’actual govern ni arribar a pactes contra natura amb el PP. No és la nostra via.

  • Té intenció de tornar a presentar-se com a cap de llista per a les eleccions del 2019?

A ERC els candidats a l’alcaldia els escull l’assemblea local de militants i simpatitzants, per tant, serà aquest òrgan qui decidirà si qui s’ha de presentar el 2019 he de ser jo o un altre. Si als meus companys ho veuen convenient, a mi m’agradaria repetir.