Amb aquesta pregunta encetem una breu sèrie de qüestions formulades als candidats de Roses a les eleccions municipals del proper 28 de maig sobre les seves propostes a diferents temes d’interés de la ciutadania, i en la que l’ordre de resposta serà com l’assenyalat en la presentació d’aquesta secció política de campanya electoral
Joan Plana (ERC-SOM Roses): Resumiria la nostra política social en 3 àmbits: Infància, Treball i Habitatge. S’ha d’entendre la política social no como una política existencialista, de solucionar les problemàtiques més urgents de la persona que té una situació de precarietat, sinó buscar i donar-li les eines perquè pugui revertir la seva situació i es pugui construir un model de vida autònom, autosuficient i digne.
I per això és molt important incidir en la Infància, perquè hem de ser conscient que la pobresa afectat sobretot als infants. Néixer en una família en situació de precarietat econòmica dona més dificultats a la vida i menys opcions de competir que si neixes en un família amb un bon poder adquisitiu, per tant, donar a aquests infants eines perquè puguin créixer en igualtat d’oportunitats, és molt important. Un bon exemple, és el Centre Obert de Roses.
El Treball, l’accés al mercat laboral i plans d’inserció laboral és molt important en quant a les polítiques socials perquè és la millor manera que una persona pugui desenvolupar una vida autònoma.
I el tercer àmbit, l’Habitatge, que és una de les grans problemàtiques que tenen avui dia les famílies perquè suposa una gran barrera que, fins i tot, no els permet viure a Roses. I en el cas que ho puguin fer, les famílies hipotequen un percentatge tant alt dels seus ingressos en l’habitatge que el que fa és augmentar la seva situació de precarietat.
Per tant, calen polítiques valentes com és la promoció pública de 100 habitatges de lloguer protegit que volem fer en un terreny municipal que hi ha al costat del Mercat de la Roba, o també polítiques de rehabilitació d’habitatges que ara mateix estan fora del mercat de lloguer.
Sílvia Ripoll (Junts per Roses): Nosaltres creiem que el que hem de treballar i que portem en el nostre programa és la generació d’oportunitats, perquè creiem que la manera de lluitar contra les desigualtats socials que puguin haver és un contracte de treball, i això es fa generant oportunitats, i es poden generar creant una nova Àrea d’Activitat Econòmica, que donarà llocs de treball a persones que puguin estar fora del mercat laboral.
El que hem de treballar a nivell municipal és buscar llocs de feina qualificats a les persones que es puguin trobar fora del mercat laboral, i això es fa generant activitat econòmica a través d’una modificació del planejament que incorpori una àrea d’activitat econòmica per generar oportunitats. Àrea que està prevista ubicar-la a darrera de l’Institut Cap Norfeu i a on s’ubicaria petits espai per a tallers o gent autònoma o que tingui intenció de crear una nova activitat pugui instal·lar-se, vist que la zona industrial on està la Zodiac ha estat impossible poder desenvolupar-la.
Fèlix Llorens (Gent del Poble de Roses): La millor manera per a que la gent visqui dignament i, per tant, acabar amb les desigualtats socials, és garantir que la gent tingui feina no només a l’estiu, sinó tot l’any, per tant hem d’aconseguir que la nostra economia no depengui únicament de la temporada estival. I a part d’aconseguir cada cop més desestacionalitzar la temporada turística, s’ha de fomentar altres activitats econòmiques que no estiguin vinculades directament al turisme, del sector serveis i d’altre tipus de comerç i que a Roses, per desgracia no tenen un lloc on créixer.
I en aquest sentit és important desenvolupar l’àrea de desenvolupament econòmic a darrera l’institut Cap Norfeu per tal que aquestes activitats alternatives al turisme puguin créixer i poder atraure, a més, altres empreses que volen instal·lar-se a Roses i actualment no poden fer-ho.
Josep Mª Martínez (PSC Roses): El tema de les desigualtats és molt ampli i molt delicat, s’ha de tractar amb molta prudència i no dir “jo faré, jo faré, jo faré”. I de ser-hi aquestes desigualtats socials, el que cal fer és fer-ho de manera silenciada, i per això nosaltres proposem donar ajuda a domicili de manera anònima i individualitzada. Ajuda del tipus que sigui, ja sigui de servei d’acompanyament o ajuda alimentària, i d’aquesta manera ningú sap que aquestes persones són demandants d’aquesta ajuda.
Si et refereixes si tenim accions previstes pel que al tema de l’habitatge, no només fomentarem el que s’està fent actualment, que reconec com una acció correctíssima el fomentar l’ús de sol públic destinat a l’habitatge social, sinó que a més impulsarem que n’hi hagi més perquè crèiem que es pot fomentar el lloguer de primera residència, que és la mancança que hi ha, i una de les desigualtats pot venir per aquí. Una de les fórmules per fomentar el lloguer de primera residència és limitar tot el que és l’habitatge turístic en quant al nombre d’unitat i en quant a estàndard de qualitat, és a dir, si diem que per ser habitatge turístic ha de tenir ascensor i garatge, només demanant aquests dos conceptes ja fas que molts dels pisos turístics, que es calcula que hi ha uns 4.500, no ho siguin. Si a més, afegeixes un tercer concepte, per exemple, que s’ha d’haver fet una renovació general del pis, fas que quedi en el mercat tot un gruix d’habitatges per poder disposar de primera residència. El que volem és, d’alguna manera, fomentar els pisos de primera residència limitant, sota criteris de qualitat, el nombre de pisos turístics. Un exemple és el casc antic, on es posen de lloguer molts pisos turístics. No tenen ascensor ni pàrquing, i si posem uns estàndards de qualitat, aquests pisos quedaran per tenir d’habitatge de primera residència per a la població, i abans que el tinguin tancat els propietaris el llogaran. Aquesta és una manera per fer front a les diferencies socials, provocant que ela propietari agafin confiança i posin en el mercat habitatge de primera residència.
Una altra manera de disminuir les desigualtats és el treball, per això l’administració ha de facilitar les condicions dels terrenys per a que les industries i l’economia en general s’instal·li a Roses. Però si tenim un pla general de l’any 98, que ens ha quedat obsolet, i no fomentem l’aprovació d’un nou pla definint noves zones d’activitat econòmica no podran instal·lar-se noves empreses, perquès les existents ja són les que estan donat mà d’obra però no arriba perquè hi ha una mitjana d’entre 800 i 1.000 persones sense feina a Roses. I aquest atur es pot solucionar, primer, creant una zona industrial i, segon, fer que altres activitats de fora arribin aquí, i en aquest sentit nosaltres plantegem la creació del Centre de la Mar del qual podem treure el màxim profit del mar per crear llocs de treball. Treball en la docència portant la universitat a Roses, això vol dir que vindran professors i estudiants, que s’han d’instal·lar a casa nostra durant la temporada d’hivern, això significarà que donaran treball, tant al comerç com a la restauració i fins i tot als hotels, que podran treballar també en temporada baixa.
Samuel Caravaca (Ciutadans Roses): Més que ajudes, el que s’ha de fer és oferir llocs de treball tot l’any. Som un poble turístic, i com tal crida l’atenció que no tinguem un parc empresarial aquí en Roses. S’han d’atraure a les empreses, que són les que generen treball. I el problema no és que el Tribunal Suprem anul·lés el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal), i la zona industrial quedés aturada. Això no és un problema, a això se li diu voluntat política, el problema és aquest, que no hi ha voluntat política, perquè redactar un nou POUM és simplement tenir voluntat política, aquí està realment el problema. Avui dia les desigualtats socials arriben fins a la classe mitjana, perquè hi ha molta gent de la classe mitjana que no pot pagar els 800 euros que val el lloguer d’un pis. Una classe mitjana que no rep cap ajuda, ni de menjador, ni per la compra de llibres dels seus fills, ni per res, però impostos, els paguen tots.
Pere Gotanegra (Lliures Roses): Nosaltres tenim un pla per oferir habitatge de lloguer social. Poblacions com Roses tenen un casc antic molt abandonat i nosaltres proposem, a part de les ajudes que puguin rebre els propietaris de pisos per reacondicionar-los, donar un ajut més directe i contundent com, per exemple, durant el temps que durin les obres que estiguin exemptes d’IBI al 100%.
També i, en un altre aspecte, volem crear un grup de gent gran, de persones que hagin exercit una professió puguin parlar, des de la seva experiència, amb joves que vulguin dedicar-se a una professió determinada per tal que hi hagi una transmissió d’idees.
I la millor ajuda que se li pot donar a una persona és oferir-li un lloc de treball ben remunerat, per tant, les dues paraules màgiques de Lliures Roses per eliminar les desigualtats socials són: habitatge i feina.
Manel Escobar (Partit Popular de Roses): L’Ajuntament de Roses ja fa anys que ha adquirit unes competències en Serveis Socials que no li pertocava, primer perquè no arribava als 20.000 habitants, per tant, Roses sempre ha estat un municipi molt solidari en aquest aspecte, i sempre hem mirat de col·laborar amb totes les famílies perquè no hi hagin aquestes desigualtats socials, i continuarem fent exactament com és fa ara, ja sigui per pagar la llum, l’aigua o lloguer fins allà les competències ens deixin arribar.
És evident que oferint un lloc de feina disminueixen les desigualtats social i en aquest sentit, es pot crear una bossa de treball per ajudar entrar en el mercat laboral, per ajudar a les famílies a trobar feina, perquè l’Ajuntament, de per sí, no dona, no crea treball. I quan persona entra en el mercat laboral i rep un sou, les desigualtats disminueixen.
Ignasi Mulleras (Vox Roses): Cada Ajuntament és amo del que vol fer. Els pressupostos que es voten un cop a l’any cada Ajuntament els destina a el que vol, i nosaltres tenim clar que no es podem malbaratar els impostos i les famílies de Roses, que s’han de distribuir de la millor manera possible. Nosaltres, sobretot, el que volem és que les desigualtats socials no es donin entre la gent autòctona, entre la gent de casa, és a dir, que en les ajudes socials de tot tipus ha d’haver-hi una prioritat nacional, primer els de casa i, si sobra, es poden donar a tothom. Això és la nostra principal prioritat que tenim per ajudar a la gent de casa quan, a més, en una població com Roses hi ha molta gent que no arriba a fins de mes, que hi ha molts avis que amb la seva mísera pensió aguanten a les famílies i, fins i tot, a Roses hi ha, i això hi ha molta gent que no ho sap, nens que passen gana.
Nosaltres ajudarem a la gent que està legalitzada, amb els papers en regla i que està complint les lleis, pagant els seus impostos, per a que no ho passi malament. Ajudarem a la gent de casa.
