Respecte a la moció sobre la Plaça Catalunya de Roses

Sense entrar a considerar les la part expositiva de la moció, us avanço el sentit de la meva intervenció en el debat d’avui en relació a la proposta del PSC d’aturar la construcció de la plaça de Catalunya.

Proposem:

Fer públic el Pla de Mobilitat de Roses i a fi de que els diferents grups i la ciutadania  facin les seves esmenes on s’incloguin les propostes de Pàrquing a la Vila de Roses i revisant els projectes existents.

Hi estem d’acord.

Encomanar un projecte de Pàrquing i un Pla de Viabilitat i que sigui també sotmets a les al·legacions necessàries de la ciutadania i si s’escau de la corresponent consulta popular.

El POUM que haurem d’endegar comptarà, de nou, amb un Pla de Mobilitat Induïda, no es poden perdre ni recursos ni temps en l’encàrrec d’un nou Pla de Mobilitat el qual s’haurà de redactar forçosament en els propers anys, una vegada aprovat el document de Criteris i Objectius corresponent al nou POUM.

Pregunto, entre tant haurem de passar anys aturats?. L’Estudi de mobilitat que tots vostès han vist prou que assenyala el camí i aquest passa per prioritzar, de totes, totes, l’aparcament del front de mar. Per necessitat i per viabilitat econòmica.

Aturar provisionalment l’arranjament concret de la Plaça Catalunya fins no tenir una proposta en ferm per la ubicació definitiva de pàrquing o pàrquings que no afecti a la citada plaça, per motius de evidents de oportunitat i racionalitat econòmica.

Els objectius que mouen l’adaptació de la Plaça de Catalunya als nous temps no poden esperar, si ja tenim el front de mar massa deteriorat per la indecisió en resoldre la seva posada al dia, només faltaria deixar que la Plaça de Catalunya caigués en el mateix forat negre, la vorera entre el carrer del Pou i el Josep Cervera, les instal·lacions subterrànies, les barreres arquitectòniques, no poden esperar.

El primer objectiu del projecte que ara es pretén aturar és primari, dignificar l’espai, Plaça Catalunya i Carrer Jaume Pi i Sunyer. Dignificar-lo i fer la plaça 100% accessible, sense barreres arquitectòniques. Amb un pavimentat funcional i  aconseguint un espai diàfan, ni barreres ni arquitectòniques ni visuals, un signe dels nous temps, en consonància amb la rambla recentment acabada.

Segon objectiu, solucionar els problemes en els serveis soterrats, gas, clavegueram i subministrament de d’aigua, i soterrament definitiu del cablejat elèctric i de telefonia i fibra òptica, també la connexió elèctrica que tenen instal·lada, de forma, diguem-ne irregular, les quatre terrasses avui instal·lades.

Tercer, renovar la pavimentació del carrer, com he dit, amb la mateixa qualitat que la de la rambla, cal aconseguir un gran espai per a vianants, que enllaci la vorera de l’avinguda de Rhode, el carer Pi Sunyer i la plaça de Catalunya, des de la Riera dels Ginjolers fins el carrer de Madrid, fins l’oficina de Turisme. Tot apte per quedar a discrecionalitat de futurs governs municipals de mantenir l’espai lliure de vehicles, només per a vianants.

Quart, garantir dins la plaça de Catalunya els espais aptes pel a el gaudi de l’espai públic, zones d’estada, passeig, jocs infantils i espai suficient per a fer lluir petites fires comercials i les festes, ballades de sardanes i tot el que calgui oferir dins l’espai públic. Sense entrebancar-se amb les terrasses ni els accessos actuals, escales i rampes limitant els espais disponibles.

Cinquè, aconseguir dinamitzar la plaça turísticament amb una oferta de restauració adequada. Distribuir els espais de terrassa donant valor afegit a llurs ofertes gastronòmiques amb la conseqüent generació de llocs de treball i economia en general.

Sisè, criteri directament social.

Els beneficis de l’obra pública.

Tota obra pública, com aquesta, viable i sostenible econòmicament i de rendiment  social demostrat, significa un nou impuls a l’economia local. Només dir que el 60% del pressupost d’aquesta obra, hem comptat, es dedica a retribuir sous i salaris, enginyers, arquitectes, instal·ladors, paletes, jardiners, col·locadors, transportistes i altres. No menys de 500.000€ que aniran a benefici de les famílies.

Aquesta obra s’havia d’haver començat el 2015, es va aturar per a deixar passar al davant un altre espai urbà encara més necessitat, la rambla i a l’espera de la solució definitiva del front de mar, no pot esperar més.

Setè, sostenibilitat i viabilitat econòmica i financera.

Aquesta obra està finançada, ni contribucions especials ni necessitat de crèdit. Representa invertir els romanents, els superàvits, acumulats dels darrers anys. Vostès saben que una vegada liquidat l’exercici, els fons no invertits o no gastats només tenen dues sortides, invertir en projectes o ingressar-ho al banc, amb una retribució “0”.

Sres i Srs. Regidors, demano reflexió i coherència. Ningú pot dir que és fruit d’un sol grup municipal, el projecte el va redactar i aprovar inicialment un Govern compartit, CiU i PP i ara el presenta un altre govern compartit, de CDC amb GdP.

No és una obra que surti del capteniment d’un determinat grup municipal, no. Tan és així que el mateix grup que presenta la moció, el PSC, ja en el 2010 va encarregar una remodelació de la plaça de Catalunya a causa la hipotètica construcció  d’un aparcament soterrat.

Recordin-se’n, proposaven posar tota la plaça a un sol nivell, tota pavimentada, això sí, sense arbres, només una filera, la dels xiprers que es varen treure fa 3 anys i poca cosa més, només una gran zona infantil impedint les terrasses on avui hi ha el Mar y Sol i la Dolce Vita.

Aturar avui l’obra sí és un error històric i ho és per que, el primer govern de majoria que torni a governar Roses, és el primer que farà, hi sigui el PSC, el PP o C´s, tots amb ERC, amb el PDC o sense, el primer que faran serà aquesta obra.

Temps al temps.

Aturar l’obra significa perdre el temps, i els veïns i els establiments continuaran patint els inconvenients i la imatge de Roses continuarà amb aquesta mancança.

Demanaria que s’ho repensessin, i que fessin tots, un vot favorable a la plaça, no es pot fer política per a negar el progrés.