Programa Reallotgem

Roses, amb 16 municipis catalans més, subscriu un manifest en defensa de la pesca

Manifest en defensa del sector pesquer
Els sotasignants del manifest en defensa del sector pesquer

Es tracta dels 17 municipis de la costa catalana on es practiquen almenys una de les tres modalitats de pesca més perjudicades, arrossegament, encerclament i palangre

Disset municipis catalans amb port pesquer, entre els quals Roses, han subscrit un manifest conjunt en defensa del sector pesquer, presentat aquest migdia en un acte a Vilanova i la Geltrú. Les poblacions han expressat la seva “profunda preocupació pel crit d’alerta que ens transmet el sector pesquer català, que es troba en risc de desaparèixer o de mantenir-se de forma residual en els anys vinents”.

Juntament amb Roses, els municipis promotors del manifest són Alcanar, Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, Deltebre, el Port de la Selva, l’Ametlla de Mar, l’Escala, la Ràpita, Llançà, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona, Torredembarra i Vilanova i la Geltrú. Es tracta dels 17 municipis de la costa catalana on es practiquen almenys una de les tres modalitats de pesca més perjudicades, arrossegament, encerclament i palangre.

Fèlix Llorens, regidor de Promoció Econòmica de Roses, ha participat amb els representants de les poblacions signants i també de les confraries catalanes, en la lectura conjunta del  manifest. El text destaca que el sector pesquer pateix per la seva viabilitat futura a causa de tres motius. Per un costat hi ha l’aplicació espanyola del Pla Multianual Europeu de Pesca Demersal, que regula la modalitat d’arrossegament fins al 2025. En segon lloc, pels efectes de l’obligació de fer una estimació de les captures abans d’entrar a port, i la tercera causa és l’esborrany del nou Pla de pesca en l’àmbit de l’encerclament.

En el trasllat del Pla a la normativa espanyola, es redueixen les jornades de treball “a un percentatge que posa en risc la viabilitat socioeconòmica del sector”, mentre que el món científic ha certificat que es pot respectar el Pla Multianual amb altres mesures.

Els ajuntaments també donen suport al sector pesquer en la queixa per l’obligatorietat de fer una estimació de la captura abans d’entrar al port, un fet que els comporta inseguretat física i que ja els ha causat importants sancions econòmiques. Així mateix, denuncien el “nou entrebanc” que ha suposat l’esborrany del nou Pla de Pesca del sector de l’encerclament que, de moment, s’ha aturat gràcies a la intervenció del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, el manifest reclama que el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació el refaci basant-se en estudis socioeconòmics i comptant amb els sectors implicats.

El sector pesquer català, organitzat en les seves Confraries i Federacions, reuneix cinc modalitats de pesca: arts menors, arrossegament, encerclament, marisqueig i palangre. Al voltant del 70% de les vendes de peix provenen de l’arrossegament, però la situació és delicada en aquests moments per a totes les modalitats.

En nom de les confraries, Antoni Marzoa, president de la Federació Territorial de Confraries de Barcelona va agrair la implicació del món local afirmant que “necessitem que es torni a prestar atenció a la pesca, que les nostres demandes es puguin projectar en la política estatal i comunitària”. Marzoa va demanar pressió a les administracions superiors perquè “es prenen algunes decisions sense cap sensibilitat, sense saber quina és la realitat social i econòmica del sector”.

Per la seva banda, Sergi Tudela, director General de Política Marítima i Pesca Sostenible, que també va ser present a la lectura del manifest, creu que estem un moment crucial en el qual ens juguem el futur del sector, i necessitem el suport del territori, de les administracions properes”. Tudela va explicar que el sector pesquer de Catalunya “està en un moment de transició cap a la sostenibilitat, però la transició s’hagués hagut de fer fa trenta anys. Anem tard i el marge de maniobra és escàs, s’estan prenent mesures dures pel sector”. El director general defensa que ara el que necessitem és una transició intel·ligent perquè quan acabi aquest període hem de tenir més peix, però també hem de tenir almenys la mateixa flota que tenim ara”.