Una trobada amb més de cinquanta participants d’onze països situa la cuina, la comercialització i la cooperació com a claus per aprofitar millor els productes del mar
Treure més valor de cada quilo de peix sense augmentar les captures. Aquesta és la idea central del congrés internacional The Mediterranean Blue Economy Workshop: Rethinking Seafood Valorization, que es va cloure ahir dimecres al Castell de la Trinitat de Roses després de tres dies de treball sobre l’aprofitament integral dels productes del mar i la reducció dels descartaments.
Més de cinquanta participants d’onze països han compartit experiències i propostes per aprofitar allò que actualment es descarta o s’infravalora. Les conclusions assenyalen que una part important de les pèrdues es produeix a terra, després del desembarcament, i que millorar la conservació, la comercialització i el coneixement de les espècies és fonamental perquè aquests productes arribin al consumidor.
El congrés va estar organitzat per l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), a través de Masar al’an, el seu programa regional de cooperació amb el món àrab. Va comptar amb la coordinació tècnica d’Inspira Gastronomia, el suport tècnic i logístic de la Fundació per a la Internacionalització de les Administracions Públiques (FIAP) i la col·laboració de l’Ajuntament de Roses i de la Confraria de Pescadors de Roses.
Hi van participar representants d’Algèria, Egipte, Jordània, el Líban, el Marroc, Palestina, Síria, Tunísia, Xipre, Espanya i Islàndia, procedents d’administracions pesqueres, centres de recerca, confraries, cooperatives, empreses i del sector de la cuina.
També hi van intervenir organismes com la Comissió General de Pesca de la Mediterrània (CGPM), l’òrgan de la FAO per a la pesca a la Mediterrània i el mar Negre, i la Unió per la Mediterrània (UpM), que agrupa 43 països de la regió.
El cap d’àrea de Masar al’an, Santiago Morán, va resumir durant l’obertura el plantejament de les jornades, afirmant que “no es tracta de pescar més, es tracta de treure més valor del que es pesca: més valor per quilo i no més quilos”.
Un punt de partida compartit
L’alcaldessa de Roses, Sílvia Ripoll, va obrir la trobada reivindicant el vincle de la Vila amb l’activitat pesquera i recordant que a Roses “el mar no és només un paisatge privilegiat ni un atractiu turístic: és feina, és economia, és tradició i és futur”.
Durant les intervencions inicials, la CGPM va explicar que les poblacions sobreexplotades han passat del 87% el 2013 al 48% el 2024, però que un de cada quatre peixos capturats continua sense arribar al mercat.
L’Iceland Ocean Cluster, una xarxa islandesa que connecta empreses i recerca del sector del mar, va mostrar com a Islàndia s’aprofita el bacallà gairebé sencer, amb un model en què “residu” és una paraula prohibida. Per la seva banda, la Fundació Alícia va reivindicar el paper de la cuina quotidiana, mentre que la UpM va emmarcar les jornades en l’agenda regional d’economia blava.
Les experiències del Marroc, Algèria i Jordània van aportar exemples concrets: dones que munten palangres, més selectius que la xarxa, a Martil; elaboració de pinso amb subproductes de la indústria pesquera algeriana, i una veda a Àqaba que ha afavorit el retorn d’espècies al mar i de clients als restaurants.
La directora general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat, Itziar Segarra, va tancar la jornada defensant que “la millor recepta contra el malbaratament és no pescar allò que no es vol”.
El que van concloure els grups
El treball es va organitzar en tres grups amb participants de diferents països i perfils professionals, centrats en el recurs, la cadena de valor i el consum. Les sessions al Casal del Pescador es van complementar amb visites a la llotja i a la planta de transformació de l’empresa local Pescadors de Roses, així com amb una demostració de cuina d’aprofitament del restaurant Fishology.
Pel que fa al recurs, els participants van situar la selectivitat com a primera condició: donar valor a les captures sense generar incentius per pescar juvenils o espècies vulnerables.
El cranc blau va ser l’espècie que va generar més preocupació en la votació de la sala, seguida del peix lleó i del peix globus. Diversos participants van reclamar anticipar-se a l’arribada de noves espècies i estudiar-ne l’aprofitament abans que esdevinguin un problema. “La biodiversitat no coneix fronteres, visats ni passaports”, va recordar un dels assistents.
En l’àmbit de la cadena de valor, representants d’alguns països àrabs van explicar que les pèrdues es concentren sobretot a terra, per la manca de gel, sistemes de fred, etiquetatge, traçabilitat i, en molts ports, una subhasta organitzada.
Entre les propostes plantejades hi ha agrupar els petits volums de la pesca artesanal i recuperar tècniques tradicionals com l’assecat, el salat o les conserves, que no requereixen grans inversions. La comercialització va ser escollida com la baula més important, ja que un producte necessita trobar compradors per completar el seu aprofitament.
Pel que fa al consum, les principals barreres identificades són culturals, des del desconeixement de determinades espècies fins a la por de les espines. Per superar-les, es va proposar combinar cuina, educació des de la infància i la implicació de veus creïbles, com les dels mateixos pescadors. L’objectiu és portar les espècies menys conegudes de l’alta cuina a la taula de cada dia.
El paper de les dones i dels joves va quedar proposat com a tema per a una propera edició.
Cooperar en les dues direccions
La cooperació va centrar el debat final. Diversos participants van remarcar que l’aprenentatge també ha d’anar del sud cap al nord, perquè els països del sud i l’est del Mediterrani fa anys que s’adapten als canvis del mar.
La trobada també ha deixat compromisos concrets. Un clúster agroalimentari libanès crearà un grup dedicat als productes del mar, mentre que un cuiner egipci vol replicar el model de Roses, que connecta llotja, planta de transformació i gastronomia.
“El més valuós és la xarxa que s’ha creat”, va resumir el representant de la Comissió General de Pesca de la Mediterrània.
Les conclusions de les jornades es recolliran en un document final que rebran tots els participants i que inclourà possibles línies de treball conjunt. L’intercanvi d’experiències continuarà també a través de l’etiqueta #RethinkingSeafood.
Sobre Masar al’an
Masar al’an és el programa regional de cooperació de l’AECID amb el món àrab. Promou la transició social, ecològica i econòmica, amb prioritat a Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Egipte, Palestina, Jordània i el Líban. Entre els seus objectius hi ha fomentar una economia blava socialment justa.
A través de Masar Conecta, la seva línia de coneixement i innovació, reuneix administracions, centres de recerca, empreses i societat civil de les dues ribes del Mediterrani per treballar sobre reptes compartits.
