Moció presentada per Gent del Poble que va ser aprovada amb el suport de l’equip de Govern de Roses amb els vots en contra d’ERC, Lliures i Vox, i l’abstenció de Partit Popular
En el punt número 12 del ple ordinàri de l’Ajuntament de Roses del mes de febrer, celebrat ahir, el portaveu de Gent del Poble, Fèlix Llorens, va presentar una moció sobre la sequera i el món municipal (que es pot llegir a sota) en el que insta al Govern de la Generalitat, entre d’altres acords,“a obrir un diàleg amb els ajuntaments sense amenaces ni imposicions, a que doni ajuts als consistoris per executar millores a les xarxes de distribució d’aigua potable, i a no sancionar cap ajuntament que acrediti que està invertint i actuant per reduir els consums d’aigua entre els seus usuaris”.
Una moció que va ser rebutjada per ERC, Lliures i Vox, mentre que el PP es va abstenir.
El portaveu d’Esquerra Republicana, Joan Plana, va justificar el seu vot en contra afirmant que “quan hi ha una situació d’emergència la millor manera d’afrontar-la és fer un front comú entre tots els sectors implicats, però aquesta moció aprofundeix en la dinàmica de disparar contra qui ha de prendre decisions complicades -la Generalitat-, en lloc de treballar per intentar afrontar-la entre tots de la millor manera possible. I també, la moció insisteix en la inacció de la Generalitat des del 2008, i sí que s’han fet coses com, per exemple, pel que fa a les subvencions s’han invertit ajuts per valor de 300 M€, i pel que fa a la creació d’aigua regenerada i dessalinitzada hem passat d’unes xifres testimonials al 2008, a 300 m3, que és l’equivalent a 4 vegades la capacitat de l’embassament de Darnius-Boadella”.
El regidor de Lliures, Ivan Gascón, també va argumentar el vot en contra de la moció del seu partit dient que “al nostre entendre, la sequera que estem patint a Catalunya és un problema molt important que afecta a tots de manera directa. La part expositiva d’aquesta moció de poc ens serveix perquè busca culpables i no solucions, i ara no és el moment de veure qui ha fet malament el què, sinó ara es moment de buscar solucions. Des la última sequera que vam patir al 2008 hem tingut diferents colors polítics que molts dels partits que avui tenen representació en aquest plenari hi han tingut a veure, per tant, per no buscar solucions i si culpables, votarem en contra d’aquesta moció”.
Gascón va aprofitar la seva intervenció per demanar “crear una comissió de seguiment amb representació de tots els regidors d’aquest consistori perquè entre tots puguem aportar solucions i estar al dia si es porta a terme una actuació al respecte, ja que part del Govern, en algunes ocasions, no hi ha comunicació fluida cap a l’oposició”.
El portaveu de Vox, Ignasi Mulleras, després d’assenyalar que “aquest moció fa una crítica a una llei franquista, quan una de les coses bones que va fer aquell règim fou la creació de pantans, que gràcies a això encara avui tenim la poca aigua de la que disposem”, va argumentar el seu vot en contra dient que “el tema de l’aigua deu de transcendir l’àmbit municipal i autonòmic perquè l’únic que podem fer és posar un pegat, i ser d’abast nacional, de solidaritat i cooperació entre els territoris per garantir l’aigua. Hem d’apostar per això per un Pla Nacional de l’Aigua, i considero que la moció manca d’aquesta amplia visió i proposa solucions a curt termini, de fet no parla de la solució immediata que es podria fer, que és la dessalinitzadora que proposen des del sector turístic”.
Manel Escobar, portaveu del Partit Popular, va exercir l’abstenció “perquè no podem estar en contra dels acords 2 i 3 d’aquesta moció perquè està demanant que la Generalitat ens ajudi als Ajuntaments, ja que fins ara no ha fet res, i no podem estar en contra que se’ns ajudi”.
Moció sobre la sequera i el món municipal
Exposició de motius
Catalunya pateix una situació de sequera provocada per la manca de pluja i també agreujada per la inacció històrica del Govern de la Generalitat a l’hora d’aplicar mesures estructurals per optimitzar l’aigua de que disposa el país. Sembla que de la darrera situació crítica, l’any 2008, poca cosa se’n va aprendre. En aquesta ocasió, s’ha tornat a anar tard i malament, a l’hora de prevenir, d’executar i de legislar. Val a dir que també s’ha legislat sense escoltar la veu món local i, a vegades, ha donat la sensació que per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’ha fet servir l’assenyalament públic als ajuntaments com a cortina de fum per intentar tapar les carències pròpies del seu paper, que no és altra que el d’actor principal. Qui ha de vetllar perquè Catalunya disposi de les infraestructures necessàries per fer front a emergències com la sequera (interconnexions, dessaladores, transvasaments, regeneració…) és l’ACA, una agència a dia d’avui totalment ineficaç. Els municipis, especialment els petits, han trobat a faltar tots aquests anys l’aixopluga del Govern del país en forma d’ajudes finalistes per poder millorar l’estat de les xarxes de distribució, la gran majoria antiquades i amb pèrdues importants.
Algú podria dir que ara no és moment per a la crítica sinó de fer costat al Govern i simplement obeir-lo. Els ajuntaments han de fer costat al Govern quan les mesures que proposa siguin correctes i hagin estat parlades amb el territori perquè la imposició o la manca de diàleg fan molt difícil una col·laboració fluida. Els ajuntaments són unes administracions disposades a arremangar-se quan les coses no van, molt més enllà fins i tot del que la normativa vigent estableix com a competències pròpies. En tenim multitud d’exemples i de temàtiques. Però no perquè el moment sigui d’extrema gravetat hem de deixar de dir les coses com són i deixar de recordar per què hem arribat a on estem avui. Una cosa no ha d’anar en detriment de l’altra. Exposar la realitat, per crua que sigui, no pot ser considerat mai un acte partidista.
Pel que fa els municipis gironins, i més concretament els de la conca on hi ha Ter i la Muga, observem amb astorament i indignació, una vegada més, com s’eixuga el Ter sense cap mirament per a la gent del territori amb l’objectiu de portar aigua a la indústria i als serveis a l’àrea de Barcelona, en virtut de la llei franquista del 1959 sobre el transvasament, però al mateix temps es manté l’Ebre com a intocable, independentment del seu cabdal. No podem entendre que hi hagi una població i unes activitats econòmiques (agricultura, ramaderia, indústria, turisme i serveis…) de primera i unes altres de segona en funció de la zona de Catalunya a on visquem. Tampoc entenem el sobreesforç que s’aplica sobre el nostre sector primari des de bon començament de l’emergència, tot i ser un sector estratègic per al país, com va quedar demostrat durant la pandèmia. També cal lamentar la poca empatia amb el sector turístic, part substancial del PIB de les nostres comarques i del país, i la poca ambició per generar des del Govern el marc necessari per una adaptació de les infraestructures turístiques a criteris de sostenibilitat hídrica.
El món local s’ha posat les piles de fa temps -també és veritat que uns municipis més que altres, no ho negarem pas- però no és el món local el responsable principal del problema, com sembla que es tingui la intenció persistent d’assenyalar per part d’alguns. Els canvis a les dinàmiques i l’execució d’actuacions no es poden fer realitat d’avui per demà, per la qual cosa és inacceptable que se sancioni per part de la Generalitat a ajuntaments que poden demostrar fefaentment que estan executant inversió i aportant mesures per millorar la gestió del servei i reduir els consum d’aigua a les llars. Fins i tot, alguns han estat multat després de rebre lloances de l’ACA a la feina que estaven fent.
Des del municipalisme independent entenem que la sanció no es pot imposar ni al diàleg, ni a la realitat. Creiem en un Govern de Catalunya que faci costat al seu món local en moments d’emergència en comptes d’enfrontar-s’hi i que inverteixi en un millor aprofitament dels recursos hídrics a partir de la planificació i sense haver d’esperar a patir una emergència. Un govern que programi la seva part competencial i doni un cop de mà als municipis, especialment els més petits, que difícilment poden mantenir unes xarxes de subministrament a l’alçada del que requereix el moment que ens ha tocat viure. També volem que l’aigua del país es reparteixi de forma equilibrada i justa, sense haver d’eixugar uns rius per mantenir-ne uns altres d’intocables. No volem tampoc un Govern de Catalunya que tracti als ajuntaments com a administracions de segona a les que cal només manar i sancionar.
Per tot plegat, presentem la següent
Proposta d’acord
1.- Instar al Govern de la Generalitat a prioritzar les inversions plurianuals necessàries per dotar Catalunya de l’aigua que necessita, tant pel dia a dia de les persones com per mantenir la seva economia.
2.- Instar el Govern de la Generalitat a obrir un diàleg seriós i permanent amb els ajuntaments i a tractar-los com a les administracions responsables i col·laboradores que són a l’hora d’afrontar plegats els reptes que planteja la situació de l’aigua en el nostre país, sense amenaces ni imposicions. Des de les amenaces i les imposicions no es generen les complicitats que es necessiten.
3.- Instar al Govern de la Generalitat a establir noves línies extraordinàries d’ajuts als ajuntaments per executar millores a les xarxes de distribució d’aigua potable. S’haurien de poder complementar aquestes subvencions a fons perdut amb crèdits de l’ICF sense interès i amb retorn a llarg termini.
4.- Instar al Govern de la Generalitat a portar a terme, en situacions d’emergència, una política d’interconnexió de xarxes que sigui justa amb els territoris i que eviti assecar uns rius mentre d’altres no es toquen.
5.- Instar al Govern de la Generalitat a no sancionar cap ajuntament que acrediti que està invertint i actuant per reduir els consums d’aigua entre els seus usuaris.
Roses, a 14 de Febrer de 2024
