Roses, Cadaqués i Port de la Selva sol•liciten ser partíceps de la modificació del Pla rector d’ús i gestió de l’àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus

Parc Natural de Cap de Creus

Bussejadors del Clu Badia Roses al fons marí de Cap de Creus

Els Ajuntaments de Roses, Cadaqués i Port de la Selva demanen tenir participació en la elaboració del Pla rector

Parc Natural de Cap de Creus
Bussejadors del Clu Badia Roses al fons marí de Cap de Creus

Des del passat dia 3 d’octubre i fins al 25 de novembre el Projecte d’ordre d’aprovació del Pla rector d’ús i gestió de l’àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus està sotmès a informació pública per a que les persones interessades puguin examinar-lo i formular-hi al·legacions.

Un Pla que contempla, entre d’altres molts punts, que “l’activitat pesquera, únicament s’admet el desenvolupament de la pesca artesanal i esportiva i els usos i les activitats tradicionals del cap de Creus. Resta prohibida la pesca d’arrossegament i ’encerclament, i també els concursos de pesca marítima de superfície i submarina”, segons l’article 6. I “estableix que el PRUG ha de definir les condicions amb les quals s’ha de desenvolupar l’activitat d’immersió, submarinisme, fondeig o amarratge, navegació amb motor o sense o amb altres ginys flotants amb pedals, rems o similars…”, com s’especifica a l’article 39.

Per la qual cosa, Carles Pàramo, com a regidor de Territori i Sostenibilitat de Roses, l’alcalde de Cadaqués, Joan Figueres, i el de Port de la Selva, Josep Mª Cervera, van mantenir, dimecres passat, una reunió amb el director general del Medi Natural, Antoni Trasobares, no per fer cap al·legació, sinó per deixar constància que “els Ajuntaments” a diferencia de tots els altres parcs naturals de Catalunya, “van ser promotors de la creació d’aquest Parc Natural amb un objectiu molt clar, preservar el seu paisatge”, ha assegurat Pàramo. I per tant, que “se’ns tingui en compte”.
El primer Pla regulador de Cap de Creus, segons el regidor de Territori de Roses, “creat l’any 1998, contemplava que, en els òrgans de gestió, els Ajuntaments tenien un paper principal, preponderant”.

Un pescador practicant la pesca marítima de supeficie, surfcàsting, a Roses / Foto: arxiu

De fet, la Junta Rectora del Parc Natural de Cap de Creus està presidida per Joan Figueras, el batlle de Cadaqués, amb la representació dels alcaldes de Pau, Port de la Selva i el mateix regidor de Territori i Sostenibilitat de Roses.
I en aquest sentit, els representants de la Junta del Parc Natural van formular la seva queixa a Trasobares “de voler presentar un Pla de gestió marí, rector, sense comptar amb aquesta Junta Rectora, que és la principal coneixedora de les necessitats, de preservació i d’ús del Parc Natural de Cap de Creus”, va dir Pàramo.

En definitiva, els representants dels Ajuntaments de Roses, Cadaqués i Port de la Selva van demanar poder aportar, que es tingui en compte el parer, l’opinió, dels diferents sectors que fan ús de l’àmbit marí de Cap de Creus, “perquè el Parc som tots, Generalitat, Ajuntament i ciutadans”.

Carles Pàramo, Joan Figueres i Josep Mª Cervera van sortir de la reunió amb Antoni Trasobares amb l’afirmació que el Pla rector es replantejarà i de que “s’apliqui un veritable Pla de gestió i usos del Parc Natural de Cap de Creus, on nosaltres, els Ajuntaments, tinguem participació”.