La Vila va commemorar la Diada de l’Onze de Setembre amb els actes institucionals, la tradicional ballada de sardanes i una botifarrada solidària a favor de FADIR
Roses va celebrar ahir, divendres 11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya amb una jornada en què la commemoració institucional va compartir protagonisme amb la cultura popular, les tradicions catalanes i la solidaritat.
Els actes de l’Onze de Setembre van donar continuïtat a una programació que ja havia començat la vigília amb el concert ‘Somni de poetes’, celebrat al Teatre Municipal de Roses, i que durant la jornada de la Diada es va traslladar a la plaça de Les Botxes per convidar rosincs i rosinques a compartir la commemoració.
L’alcaldessa de Roses, Sílvia Ripoll, va ser l’encarregada d’obrir l’acte institucional amb unes paraules en què va reivindicar el significat de la Diada com una jornada per recordar els orígens del país, defensar la llengua i la cultura catalanes i mirar cap al futur.
“Celebrar-la per mi és molt més que complir una tradició. És reivindicar allò que som, és estimar una llengua, una cultura i una manera de viure. És recordar d’on venim i, sobretot, no renunciar a decidir cap on volem anar”, va afirmar Ripoll.
L’alcaldessa també va posar l’accent en la necessitat de preservar aquest llegat per a les generacions futures, tot reivindicant el paper de Roses com “un poble obert, acollidor, mediterrani, però també profundament català”.
Una Diada per compartir al carrer
Després de la intervenció de l’alcaldessa es va procedir a la lectura del manifest de la Diada (reproduït a sota), que enguany va anar a càrrec de Montse Mindan, presidenta de Càritas Roses, abans de donar pas a la vessant més popular de la commemoració.
La celebració va continuar amb un dels actes més arrelats de l’Onze de Setembre a la Vila: la tradicional ballada de sardanes, amenitzada en aquesta ocasió per la Cobla Principal del Rosselló.
La música i la dansa tradicional catalana van tornar així a convertir-se en un dels punts de trobada de la jornada, mantenint una proposta que any rere any forma part de la celebració de la Diada a Roses.
Tradició i solidaritat a favor de FADIR
La commemoració també va mantenir el seu vessant solidari amb la celebració d’una botifarrada a benefici de FADIR, la Fundació d’Ajuda al Discapacitat de Roses.
Amb un preu de 8 euros, la iniciativa va permetre sumar a la jornada festiva una acció destinada a donar suport a l’entitat rosinca i a la tasca que desenvolupa.
“Es barreja la tradició, la cultura i la solidaritat en aquest 11 de setembre, en la nostra Diada”, havia destacat Sílvia Ripoll en la presentació de la programació.
‘Somni de poetes’ va obrir la commemoració
La celebració de la Diada a Roses va començar un dia abans, dijous 10 de setembre, amb el concert ‘Somni de poetes’ al Teatre Municipal.
La proposta, basada en la cançó catalana d’autor interpretada a dues veus i guitarra, va servir de preludi musical a l’Onze de Setembre. Enguany, el concert es va traslladar al Teatre Municipal amb la voluntat d’oferir al públic un espai més còmode per seguir l’actuació.
Roses va completar així dos dies de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, combinant música, cultura popular, tradició, reivindicació i solidaritat en una celebració que va tornar a tenir en l’Onze de Setembre una jornada de trobada ciutadana.
ciutadana.
MANIFEST DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2026 DE L’ACM, ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS
Catalunya, una nació que vol ser lliure
L’11 de setembre és el dia en què Catalunya es reconeix com a poble. És memòria i és esperança. És la reivindicació d’una història, d’una llengua, d’una cultura i, sobretot, de la voluntat de ser. Una voluntat que no ha desaparegut mai i que avui continua plenament vigent.
Enguany fa cinquanta anys d’una Diada que va marcar el retorn de Catalunya al carrer després de la llarga nit del franquisme. El 1976, a Sant Boi de Llobregat, milers de catalans i catalanes van celebrar per primera vegada públicament l’Onze de Setembre després de dècades de dictadura. Aquella Diada va ser un crit de llibertat, de democràcia i de recuperació nacional. Cinquanta anys després, aquell esperit continua interpel·lant-nos.
Perquè Catalunya continua sent una nació que vol decidir el seu futur. I perquè encara avui hem de defensar allò que som i allò que volem ser.
Som una nació i tenim dret a governar-nos. A decidir sobre els nostres recursos, les nostres infraestructures, la nostra llengua, el nostre territori i el nostre model de societat. No acceptem que la capacitat de Catalunya per progressar quedi limitada per un model d’Estat que massa sovint no escolta, no compleix i no permet que les institucions catalanes disposin de totes les eines que necessita el país.
Volem una Catalunya amb més llibertat, més autogovern i més capacitat de decisió. Una Catalunya que no hagi de demanar permís per construir el seu futur.
I aquesta voluntat nacional també es construeix des del món local. Catalunya té 947 municipis. Pobles i ciutats que és on es manté viva la llengua, es preserva la cultura i la convivència, es defensa el territori i es dona resposta als problemes de la ciutadania. El municipalisme català no és només administració, som governs locals que contribuïm a la vertebració del país.
La celebració d’enguany es fa en un context de regressió dels drets individuals i nacionals, i el retorn d’un populisme que ens retorna a cent anys enrere, aquí i a Europa. Un populisme que tendeix a eliminar la diversitat i la realitat plurilingüística, per aquest motiu ens cal reforçar els municipis com a espai de convivència que permeten cohesionar les nostres comunitats.
Reivindiquem ajuntaments forts, amb autonomia política i recursos suficients. No volem ser administracions subordinades que simplement executin decisions d’altres. Volem que els ajuntaments siguin reconeguts com el que són: institucions democràtiques de Catalunya, amb capacitat per decidir i transformar.
I defensem també allò que ens identifica i ens uneix. El català és la llengua pròpia de Catalunya i una peça essencial de la nostra nació. Defensar-lo no és excloure ningú; és garantir una llengua comuna, una eina de cohesió i una oportunitat perquè tothom pugui formar part plenament del país. El català ha de poder viure amb normalitat als carrers, a les escoles, a les administracions, a la cultura i també en el món digital. Una nació que vol tenir futur ha de tenir cura de la seva llengua.
Avui, cinquanta anys després de Sant Boi, recollim el testimoni d’aquells que van sortir al carrer per recuperar la llibertat i la dignitat nacional. I ho fem mirant endavant, perquè Catalunya no vol limitar-se a administrar el present: vol decidir el futur.
Des dels ajuntaments, des de cada poble i cada ciutat, reafirmem el nostre compromís amb una Catalunya lliure, pròspera, cohesionada i sobirana.
Una Catalunya que no renuncia a ser.
Una Catalunya que no renuncia a decidir per ella mateixa.
Una Catalunya que no renuncia al seu futur.
Cinquanta anys després de Sant Boi, el nostre anhel continua intacte: fer de Catalunya un país plenament lliure.
Visca la Diada Nacional de Catalunya!
Visca Catalunya!
