L’Art o Artó és un sistema de pesca molt antic que els pescadors de Roses, després de 9 anys consecutius, han convertit en una tradició
Nou anys de manera ininterrompuda fa que els pescadors de Roses organitzen, per a la celebració de la festivitat de Sant Pere, la Tirada de l’Art, una activitat que, tot i que avui en dia ho fan per divertiment, abans era com els homes del mar es guanyaven les garrofes des de la mateixa platja .
Una activitat que gairebé un dècada d’organitzar-la un any sí, un altre també, “s’ha convertit en una tradició molt maca i que no volem perdre, perquè és recordar d’on venim nosaltres, recordar quan ploràvem de fred i de mal a les mans de tirar l’art per subsistir, i avui el fem per passar una bona estona tots plegats, passar-ho i ensenyar com es fa”, va afirmar el president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescador i Patró Major de Roses, Antoni Abad.
La Tirada de l’Art, realitzada amb col·laboració de l’Ajuntament de Roses, és una modalitat de pesca tan arrelada entre els pescadors rosincs que, fins i tot, el Patró Major ha plantejat “poder fer-la algun dia de l’any, un dissabte, per exemple, fora de la festivitat de Sant Pere, per a la que gaudeixi tothom”.
Com ja és habitual, la celebració de la festivitat de Sant Pere, patró del Pòsit del Pescadors de Roses, es va encetar amb la benedicció del mossèn Josep Puig, i posteriorment d’unes paraules del propi Abad, i l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, per tot seguit, mentre el grup Els Pescador Badia de Roses cantaven unes havaneres, celebrar-se a la platja del Rastrell la Tirada de l’Art, amb una multitud persones que ha volgut participar de l’experiència.
Com sempre, el fet d’haver ajudat, o no, a pescar va ser recompensat pels pescadors, que han convidat a una sardinada a tothom que s’ha acostat.
A la nit, estava previst celebrar un gran ball a la Rambla Riera Ginjolers per cloure la festa, però la meteorologia el va impedir.
La Tirada de l’Art o de l’Artó
L’Art és un sistema molt antic i practicat pels pescadors de tota la Costa Brava fins després de la Guerra Civil, encara que en alguns casos va perdurar fins als anys seixanta. Durant molt de temps ha estat l’instrument de pesca per excel·lència.
És un art d’arrossegament que es tirava des de la platja de dia, i era una pesquera on la dita popular “a l’art tothom hi té part”, expressa l’esperit solidari que l’acompanyava. Tothom, pescador o no, nen o vell, home o dona, si ajudava a arrossegar la xarxa cap a la platja en rebia una part proporcional de les captures.
Existien diferents modalitats d’arts segons mides, particularitats locals o si es calava de dia o de nit, però el de platja és el més comú.
Se sortia des de la costa tot deixant un cap en terra i l’embarcació, a rems, s’allunyava fins arribar al lloc que el patró triava i es calava la xarxa. L’embarcació descrivia un semicercle i s’amorrava a la platja amb l’altre cap de la banda de l’art, des d’aquí, la gent tirava i feien la mola de les cordes de cada banda o cama de l’art fins arribar al maià o cop.
