Homenatge que va consistir en un sentit record al matí amb una ofrena floral al monument memorial a les víctimes del franquisme i en la presentació, a la tarda, del llibre El golf de Roses durant la Guerra Civil 1936-1939, d’Adrián Cabezas
El 9 de febrer de 1939 les tropes franquistes van entrar a Roses. I ahir, 83 després d’aquest tràgic episodi en la història de la Vila, l’Ajuntament de Roses va voler homenatjar a les víctimes del franquisme.
Va ser un homenatge dividit en dues parts. La primera, al matí, amb una ofrena floral, en el monument memorial a les víctimes del franquisme que el consistori rosinc va erigir l’any 2005 davant del cementiri municipal.
L’acte, conduit per la rosinc Agnès Fábregas, va consistir en la lectura d’un dels poema Corrandes d’exili, un dels més coneguts de Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver i Sellarès.
Seguidament, el músic Edgar Casellas ha interpretat El cant dels ocells, de Pau Casals, que ha donat pas a l’ofrena floral que l’alcalde de Roses, Joan Plana, ha portat a terme juntament amb la resta de regidors de l’equip de Govern.
Una ofrena floral que ha finalitzat amb Plana recordant que “el 9 de febrer de 1939, quan van entrar les tropes franquistes dissolen l’Ajuntament republicà i imposant una Junta Gestora, va ser l’inici d’un període de 4 dècades, potser els 40 anys més foscos de la història del nostre poble. I avui -va remarcar Plana- és una jornada per homenatjar les víctimes d’aquella barbàrie, d’aquell crim de la història, però també per recordar que els perills del feixisme segueixen ben vius avui en dia i la memòria, el coneixement del passat, és el millor antídot per frenar-lo. El compromís antifeixista per qualsevol demòcrata no és una opció, ni tan sols una obligació, és una necessitat”.
I la segona part d’aquest homenatge a les víctimes del franquisme i la repressió va tenir lloc al vestíbul del Teatre Municipal de Roses, que es va emplenar en la presentació de llibre El golf de Roses durant la Guerra Civil 1936-1939, del Doctor en Història Contemporània, Adrián Cabezas.
Presentació que va anar a càrrec del mateix autor que va ser presentat a l’auditori pel regidor de Cultura i Festes, Èric Ibáñez, recordant que l’Adrián “ja va ser a Roses ara fa tres anys, al 2019, per fer una visita guiada al búnquer de Punta Falconera en el marc del programa Roses, Patrimoni Viu”.
I l’Adrián Cabezas, mentre feia la seva tesi doctoral, que tractava de la defensa de tota la costa catalana (des de Portbou a Alcanar) durant la Guerra Civil, va descobrir molta documentació de Roses que ningú sabia perquè no estava publicada, i llavors va decidir elaborar l’obra El golf de Roses durant la Guerra Civil 1936-1939.
Un llibre que l’autor va desvetllar que “no parla de persones, de gent de Roses que va anar a lluitar al front, sinó que és un llibre sobre fets que van ocórrer a la Vila fent referencia a la defensa de la costa, a la importància estratègica que aquesta va tenir”.
Aquesta obra, de 532 pàgines, descobreix alguns fets que van passar a Roses durant la Guerra Civil encara desconeguts per la majoria de vilatans, com per exemple, “que va ser l’únic de tota Catalunya es decidir fer una base naval secundària de la marina, és a dir que la marina republicana va decidir fer a Roses una base naval”, va desvetllar Cabezas.
D’altres fets que parla el llibre coneguts per tothom hi és el camp de presoners que va entrar en funcionament durant la Guerra Civil a La Pelosa o que Roses va ser la primera població catalana en patir un bombardeig naval realitzat pel creuer Canarias el 30 d’octubre de 1936, el vaixell de guerra més modern amb que comptava el bàndol nacional.
L’alcalde de Roses, Joan Plana, va cloure l’acte i la jornada d’homenatge a les víctimes del franquisme reiterant les paraules pronunciades durant l’ofrena floral.
