Un centenar de persones van participar dissabte en la visita en vaixell a les piscifactories de la badia, una activitat que va exhaurir totes les places en pocs minuts i que l’Àrea de Promoció Econòmica de Roses es planteja repetir amb més freqüència
La badia de Roses amaga a plena vista una activitat econòmica que, tot i formar part del paisatge marítim des de fa anys, continua sent força desconeguda per a bona part de la població. Dissabte, 19 de setembre, un centenar de persones van tenir l’oportunitat de descobrir-la de prop gràcies a la visita en vaixell a les piscifactories dedicades a la cria de llobarro i orada, organitzada per l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Roses i la Confraria de Pescadors.
L’embarcació va sortir a les 10 del matí del port pesquer per apropar els participants fins a les instal·lacions aqüícoles situades davant la costa rosinca. Durant prop de dues hores, els assistents van poder conèixer com funciona una explotació que produeix peix a la mateixa badia de Roses i quin és el procés que segueix des de l’arribada dels alevins fins que assoleixen la mida necessària per a la seva comercialització.
Les explicacions van anar a càrrec de Pere Planas, biòleg de la Confraria de Pescadors de Roses, que va detallar que actualment la piscifactoria disposa de sis gàbies destinades al llobarro i tres a l’orada, amb aproximadament 100.000 exemplars a cada gàbia.
“Els alevins arriben normalment amb un pes d’entre 5 i 10 grams i els engreixem fins que arriben aproximadament al mig quilo, que és quan ja es poden vendre”, va explicar Planas, tot assenyalant que tota la producció es comercialitza a través de la llotja de Roses.
Fins a tres anys per arribar al mig quilo
Un dels aspectes que més va permetre descobrir la visita és el temps necessari perquè aquests peixos arribin a la mida comercial. Segons va explicar el biòleg, el procés pot durar entre dos anys i mig i tres anys, en funció de la mida amb què arriben els alevins i de la seva evolució.
La temperatura de l’aigua hi juga un paper determinant. “Necessiten sobretot dos estius complets, perquè és quan el peix està molt més actiu, menja més i creix més”, va assenyalar Planas. En canvi, quan a l’hivern la temperatura de l’aigua baixa dels 17 graus, “l’activitat disminueix molt, mengen menys i pràcticament tenim quatre o cinc mesos en què no creixen”.
Pel que fa a l’alimentació, els exemplars més petits mengen diàriament fins que arriben aproximadament als 100 grams, mentre que posteriorment es regula la freqüència i habitualment es deixa un dia de dejuni setmanal.
Planas també va voler posar l’accent en la qualitat del producte que surt de les instal·lacions. Els peixos s’alimenten amb pinso granulat elaborat a partir de matèries primeres com farines de peix, soja, olis vegetals i olis de peix.
“És un peix de molta qualitat. L’alimentació és amb pinso processat, però elaborat amb matèries primeres naturals”, va remarcar el biòleg.
Donar visibilitat a un sector productiu que passa desapercebut
La visita tenia també l’objectiu de posar en valor una activitat vinculada al sector primari i a l’economia marítima de Roses que, malgrat ser visible des de bona part de la costa, és encara poc coneguda.
Així ho va destacar el regidor de Promoció Econòmica de Roses, Fèlix Llorens, que va recordar que l’economia local va molt més enllà de les activitats que tradicionalment s’associen a la Vila.
“La gent coneix la pesca i el turisme, però aquest punt productor tan important com és la piscifactoria passa desapercebut. Des de la platja es veuen les gàbies i fa molts anys que són allà, però molta gent no sap ben bé què s’hi fa”, va afirmar.
Per aquest motiu, Llorens considera que activitats com la de dissabte permeten que la ciutadania conegui “quina utilitat econòmica té aquesta activitat per al poble de Roses”, al mateix temps que serveixen per promocionar el producte que se n’obté.
“Tenim un producte de qualitat extra, valorat arreu dels mercats, i és una pena que la gent del poble no siguem conscients del bon producte que tenim a casa nostra i que no siguem els primers a fer-ne bandera i publicitat”, va assegurar Llorens.
En aquest sentit, el regidor de Promoció Econòmica i Turisme va defensar que Roses ha de reivindicar els seus productes gastronòmics de la mateixa manera que altres municipis promocionen els seus: “Hem de treure pit de les nostres virtuts gastronòmiques. També ho hem de fer amb el nostre peix i, en aquest cas, amb els llobarros i les orades”, va destacar Fèlix Llorens.
I precisament el llobarro va ser també protagonista del final de la jornada. El centenar de participants es va trobar amb una agradable sorpresa en acabar la visita, quan va poder degustar un suquet de llobarro elaborat pels mateixos pescadors de la Confraria de Pescadors de Roses. Una degustació que va permetre passar de conèixer el producte a les gàbies a assaborir-lo al plat.
I el resultat no va poder ser millor: el suquet va agradar tant que molts dels participants no van parar de repetir, posant el punt final més gastronòmic a una jornada dedicada a descobrir i posar en valor un dels productes que es crien a les aigües de la badia de Roses.
Les 100 places, exhaurides en pocs minuts
La resposta ciutadana va demostrar l’interès que desperta poder conèixer de prop una activitat habitualment inaccessible al públic. Les 100 places disponibles per a la sortida es van exhaurir, al preu de 5€, en pocs minuts després de posar-se a la venda.
Llorens va recordar que aquesta no era la primera vegada que s’organitzava una visita d’aquestes característiques, ja que anys enrere se n’havia fet una altra, però l’èxit assolit en aquesta nova edició obre la porta a reduir el temps entre una convocatòria i la següent.
“L’acceptació ha estat molt bona i evidentment ho hem de tornar a repetir”, va afirmar. Tot i descartar que pugui convertir-se en una activitat regular, el regidor va apuntar la possibilitat d’organitzar-la amb més freqüència: “Entre la primera i aquesta segona han passat uns quants anys; potser fer-la cada any no estaria pas malament”.
La visita, coordinada per l’AODL de desenvolupament sostenible del sector primari de Roses, va permetre així complir un doble objectiu: descobrir un sector productiu de Roses desconegut per a molts ciutadans i donar visibilitat a un producte local de qualitat que es cria a escassos metres de la costa.
