El Teatre Municipal de Roses va acollir divendres la presentació de Zenobia Camprubí i els secrets de Cala Montjoi, una obra de l’autor rosinc Francesc Galí que recupera la vinculació de l’escriptora amb el municipi i amb aquest indret del litoral
El Teatre Municipal de Roses va acollir, aquest passat divendres, la presentació del llibre Zenobia Camprubí i els secrets de Cala Montjoi, de l’escriptor rosinc Francesc Galí, publicat per Edicions Cal·lígraf. L’acte va reunir un nombrós públic interessat en conèixer més detalls sobre la figura de Zenobia Camprubí i la seva relació amb Roses.
La presentació va ser introduïda per la regidora de Cultura i Festes de Roses, Sílvia Ripoll, que va destacar el valor del treball documental de Galí i la importància de recuperar la presència de Camprubí en la història local. Ripoll va remarcar que Zenobia Camprubí és coneguda sobretot per ser l’esposa del poeta i Premi Nobel de Literatura Juan Ramón Jiménez, però que també va ser una figura cultural de gran rellevància. “Va ser escriptora, productora i una dona pública, moderna i avançada al seu temps, que va tenir un paper clau en la vida i l’obra del poeta”, va afirmar, subratllant la importància de la vinculació amb Roses, “per a nosaltres és especialment significatiu que aquesta història passi aquí, perquè ens recorda que els nostres paisatges també formen part de les històries que expliquem”.
L’acte va comptar amb la participació d’Antonio Ramírez, director de la Casa Museu Zenobia-Juan Ramón Jiménez de Moguer (Huelva), i de Jaume Torrent, editor d’Edicions Cal·lígraf. La vetllada es va completar amb la participació de Carme Vilà i Ignasi Tomàs, que van amenitzar la presentació amb lectures de poemes de Juan Ramón Jiménez, Carles Pi-Sunyer i Federico García Lorca, i interpretacions musicals de Mompou, Gounod, Bach, Albéniz i Rachmaninov.
Durant la seva intervenció, Francesc Galí es va mostrar agraït per la gran assistència de públic. “Estem molt emocionats amb la quantitat de gent que ha vingut, perquè no ens ho esperàvem”, va assenyalar, agraint als presents, per aquest motiu, la seva presència, per tot seguit tenir un record especial per a Juan Jesús Aznar, que el va animar a escriure el llibre i que ens va deixar fa uns mesos. “Va ser la persona que em va pressionar moltíssim, en el bon sentit de la paraula, perquè escrivís aquesta història”, va explicar l’autor.
Per la seva banda, Antonio Ramírez va destacar la importància del descobriment de noves cartes de Zenobia Camprubí aportades per Galí a la Casa-Museu de Moguer. Segons va explicar, aquestes aportacions han permès ampliar el coneixement sobre la figura de Camprubí i la seva trajectòria. “Ser avui aquí és molt especial perquè és gairebé com tancar el cercle que es va iniciar fa tres anys, quan Francesc va aparèixer a Moguer amb unes cartes de Zenobia que nosaltres desconeixíem”, va explicar.
També l’editor d’Edicions Cal·lígraf, Jaume Torrent, va expressar la seva sorpresa per l’èxit de convocatòria de l’acte. “Com a editor hem de dir que és la primera vegada que ve tanta gent a la presentació d’un llibre”, va afirmar, tot recordant que la proposta de Galí va despertar curiositat des del primer moment per la singularitat de la història.
Tot seguit, Francesc Galí, a preguntes que l’anava fent el propi editor va explicar com va néixer l’oportunitat d’escriure el llibre ‘Zenobia Camprubí i els secrets de Cala Montjoi’ i va fer cinc cèntims del seu contingut.
I és que el text de Galí té el seu origen en un conjunt de cartes que l’autor va trobar entre la documentació familiar. Es tracta de correspondència que “la meva àvia tenia guardades dins d’una carpeta rosa, i que eren diverses cartes entre Zenobia, la meva àvia, i Zenobia i la mare de la meva àvia, és a dir, la meva besàvia Eugènia d’Arna” va explicar l’autor. I entre d’elles hi havia una carta especialment significativa: l’última que Camprubí va enviar des d’Espanya abans d’exiliar-se el 1936, en la qual confiava a la família de l’autor la cura de dotze nens refugiats de la guerra.
A partir d’aquest material, Galí construeix una obra dividida en dues parts. La primera se centra en la figura de Zenobia Camprubí i la seva vinculació amb Cala Montjoi, on va passar els estius de 1910 i 1911. “La llavor del llibre està en aquelles cartes que va escriure Zenobia i que vaig portar a la Casa-Museu de Moguer”, va significar Galí, mentre que la segona part del llibre amplia la mirada cap a la història de Cala Montjoi al llarg dels darrers 150 anys.
La presentació i, sobretot, la gran assistència de públic va servir també, sens dubte, per posar en valor una figura com Zenobia Camprubí, que “va ser una de les persones impulsores del feminisme a Espanya, sent traductora, mestre, escriptora”, va afirmar Galí, que amb el seu llibre, on combina memòria, paisatge i literatura, explica com Cala Montjoi també forma part d’una història cultural que ara es recupera a través d’aquest treball.
