Cristina Barceló, per recuperar les danses tradicionals catalanes, i Carles Pons per crear la primera Notaria de Roses a l’època moderna
Roses va distingir, ahir en el seu dia gran de Festa Major amb la Dracma de Plata a dues persones molt vinculades a la vida de Roses en dos àmbits molt diferents. Una en la vessant de la cultura, la tradició, i l’altre en el de la seguretat jurídica.
Cristina Barceló, per la recuperació de les danses tradicionals catalanes, acompanyada de la voluntat de ensenyar-les, sempre de forma gratuïta i altruista, va ser mereixedora de la primera Dracma de Plata que es va lliurar ahir en un acte celebrat al Teatre Municipal de Roses. Una distinció per a Barceló, que va crear, juntament amb en Manel Pedreira, el taller de Danses tradicionals i el Taller de percussió i Gralla, i posteriorment l’Associació Balldemar que “m’ha fet molt feliç, no m’ho esperava, em va sorprendre quan m’ho van dir i m’ha fet molt feliç, i ho agraeixo moltíssim que m’hagin distingit amb la Dracma”.
I Carles Pons també es va fer mereixedor de rebre la Dracma de Plata per tot i la possibilitat, fa gairebé 40 anys, d’anar a una altra notaria amb més prestigi com la de Girona, considerada de 1a categoria, o la de Figueres, de 2ª, va preferir crear la de Roses, considerada de tercera. Un cas excepcional, ja que va decidir opositar per ser notari a la Vila rosinca després d’haver guanyat l’oposició per a la notaria de Ponç.
Un fet aquest que va destacar l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, en assenyalar en el seu parlament que “se li concedeix aquesta Dracma no pot ser el primer notari de Roses en l’època moderna, sinó per voler ser el notari de Roses tossudament, fins al punt de renunciar al prestigi professional i personal rebutjant anar a d’altres notaries de més alta categoria”.
I respecte a la Cristina Barceló va destacar Mindan que va ser mereixedora de rebre al Dracma perquè és una d’aquelles persones que “fan una feina anònima i oculta per recuperar folklores i tradicions pròpies, que ens conformen en l’actualitat com a persones i com a societat, i el paper de la Cristina en la recuperació i la revifalla de la dansa tradicional de Roses ha estat fonamental”.
L’acte va finalitzar amb els musics i dansaires del grup de Tres Quartans, interpretant i ballant la dansa “L’honra del contrapunt” per, precisament, honrar als dos distingits enguany amb la Dracma de Plata: Cristina Barceló i Carles Pons.
Dracma de Plata de Roses
La Dracma de Roses fou una moneda d’argent fabricada a Roses a la primera meitat del segle III a .C. Tot i les diverses varietats, es pot dir que a la majoria dels casos apareix a l’anvers una testa femenina que mira cap a l’esquerra i al revers, el dibuix d’una Rosa vista des de sota, amb els quatre sèpals en forma de Creu. La Dracma va ser una peça molt preuada, i va tenir tant d’èxit que va ser imitada per altres poblacions del sud de França i fins i tot per la mateixa colònia d’Emporium.
