Roses es torna a bolcar contra la violència envers les dones

3ª Caminada Contra la Violència de Genere de Roses

Diferents instants de la 3ª Caminada Contra la Violència de Genere de Roses

Forans i vilatans de totes les edats caminen a Roses en contra de la violència de gènere

La dita que diu que no hi tres sense 2 va ser ratificada ahir a la 3ª Caminada Contra la Violència de Genere de Roses. Si les edicions anteriors va esdevenir un èxit de convocatòria, ahir es va reeditar aquest èxit, ja que al voltant de 300 persones, més els gegants de Roses, en Quimet i la Demètria, es van aplegar a les portes de la Ciutadella per participar-hi i, mostrar caminant, que estan en contra de la violència envers les dones.
“Estem molt contents que la gent, tot i que la temperatura no acompanya gaire, que la gent hagi respòs d’aquesta manera, ja que vol dir que a Roses hi ha consciència al voltant d’aquesta xacra que pateix la societat, la qual cosa ens fa molt feliços”, va assegurar la jove Lídia Marés, impulsora, ara fa dos anys d’aquesta caminada contra la violència de gènere.

Novetats en la caminada d’enguany

A diferència de les cues caminades anteriors contra la violència de gènere de Roses, aquesta tercera no ha transcorregut pel passeig marítim, sinó pel camí de Ronda. Una caminada que, a més ha tingut dos recorreguts, un de 5 km que ha portat els participants fins al Far, i una altre de 10 quilòmetres fins la platja de l’Almadrava. “L’objectiu de fer-ho pel camí de Ronda era atraure més gent per donar més visibilitat a aquesta problemàtica mentre els participants gaudessin del paisatge de la badia de Roses”, va afirmar Marés.

Així, després que l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, llegís, juntament amb quatre regidores i la pròpia Lídia Marés el manifest del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones 2019 (que reproduïm a sota), i escalfar motors al ritme del ball i exercicis proposats per Dona Olivas, els participants van sortir des del passeig marítim en direcció al Far. En allà es van dividir en dos grups, uns que van a anar a l’Almadrava i els altres que van girar cap al punt de sortida.

I un cop tothom va fer la caminada es van reunir un altre cop a les portes de la Ciutadella per participar en un sorteig celebrat per l’organització per obsequiar als assistents amb regals en agraïment a la seva participació. Així, entre el preu de les inscripcions i la venda de números del sorteig es van poder recaptar aproximadament uns 2.000 euros que aniran destinats, igual que en les dues edicions anteriors a la Fundació SER.GI per poder continuar amb els seu projecte d’habitatge social ‘Dones supervivents, que aquesta entitat porta a terme a les comarques gironines des del 2016.

El director de la Fundació SER.GI, Lluís Puigdemont, present a la caminada va destacar que “estem molt contents perquè és el tercer any que es fa aquesta caminada a Roses, i és important destacar-ho perquè representa que hi ha una voluntat de solidaritat i implicació per part de la ciutadania de Roses en el moment de denunciar la situació que pateixen les dones maltractades a nivell de tot Catalunya”.

“Servei Comunitari” dels alumnes de l’Institut Illa de Rodes

Cal destacar que aquesta 3ª Caminada Contra la Violència de Genere de Roses va comptar amb un grup de joves voluntaris alumnes de l’institut Illa de Rodes, que es van encarregar de gestionar totes les qüestions logístiques de l’esdeveniment, dins l’acció “Servei Comunitari” implementat des del Departament d’Educació per a que els propis estudiants experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l’exercici actiu de la ciutadania, i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat al llarg de la seva trajectòria escolar.

 

MANIFEST 25 NOVEMBRE

Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones 2019

D’uns anys ençà, les violències masclistes, i especialment les violències sexuals, s’han situat al centre de les notícies, les xarxes socials i, fins i tot, de les festes majors dels nostres pobles i ciutats. Aquestes violències contra les dones, tradicionalment invisibilitzades, han sigut exposades públicament per les seves supervivents per denunciar un sistema patriarcal que ens oprimeix, ens silencia i ens mata. S’ha posat en evidència que el problema no són els espais públics, els locals d’oci o les festes populars, perquè aquestes violències masclistes també les patim als nostres llocs de feina i a casa.

Les violències contra les dones persisteixen any rere any, en una societat patriarcal que es resisteix a perdre un statu quo que situa les dones en una posició de desigualtat. Tot i això, les dones hem trencat el silenci i no farem ni un pas enrere. Diuen que una societat té els nivells de violència que pot tolerar i nosaltres hem dit prou. Ens hem alçat amb el crit de sororitat “jo sí que et crec, germana” perquè no hi ha cap altra resposta possible front aquest greu atac contra els Drets Humans.

Una agressió sexual a una dona no és un fet puntual, sinó una expressió més de l’estructura patriarcal, una agressió contra totes nosaltres, contra totes les dones. Aquesta violència funciona de forma alliçonadora, ens socialitza en la por i ens llença un missatge ben clar, sobretot dirigit a les dones més joves: volen controlar i sotmetre la vida de les dones.

Les dones hem posat nom a unes violències sexuals fins ara naturalitzades i minimitzades, hem perdut la por a assenyalar i denunciar els agressors i volem situar al seu lloc la vergonya que suposa patir una agressió sexual, perquè ja no ens volem culpabilitzar més. Per això, hem treballat des de molts espais diferents: des dels moviments feministes, les associacions, les comissions de festes dels barris, les administracions públiques, i això també s’ha traslladat als carrers. Hem fet palès que una societat on les dones són agredides sexualment no garanteix els seus drets de ciutadania.

Encara avui es fa imprescindible seguir treballant conjuntament i coordinadament amb la implicació de totes les administracions i agents socials per l’erradicació de totes les violències masclistes i la reparació de totes les supervivents.

També cal reconèixer la lluita constant i incansable dels moviments feministes, que no han deixat de crear les contra narratives sobre la violència sexual que ens han permès posicionar-nos en un altre lloc davant d’unes agressions que ens volen infondre la por. Aquí, les dones joves han estat la punta de llança d’aquesta transformació. Elles són les 2/2 protagonistes d’aquest punt d’inflexió, esdevenint la generació d’un canvi tan urgent com imprescindible.

Els moviments feministes han sortit al carrer dia rere dia i han cregut sempre en les supervivents. Han fet saber que el consentiment és un element central a l’hora d’entendre la sexualitat, que el consentiment és reversible i que cal renovar-lo, que només un sí és sí i que tot això és innegociable. També han denunciat una justícia patriarcal que reprodueix el sexisme en les seves sentències i deixa impunes als agressors.

Per últim, no volem acabar aquest manifest sense reconèixer la força, el coratge i la valentia de les dones, de les supervivents i de les que han estat assassinades, de les que han trencat el silenci i de les que lluiten dia a dia per fer-ho. Germanes, no esteu soles!

El moviment feminista és imparable i la nostra sonoritat és la nostra força. Cridem juntes: si en toquen a una, ens toquen a totes!