En un acte celebrat al Teatre Municipal, l’alcalde de Roses, Joan Plana, i l’alcalde de Beas de Segura, José Alberto Rodríguez, deixen palès amb la seva rúbrica que l’agermanament entre totes dues poblacions és més fort, profund i sentit que mai
L’any 2002 es va realitzar, amb la finalitat d’estrènyer i afavorir els vincles entre Roses i Beas de Segura es va signar l’acta d’agermanament. Signatura que va anar a càrrec dels alcaldes llavors, Carles Pàramo i José Munera.
I aquest passat dissabte, 24 de setembre, dins l’acte de commemoració del 20è aniversari d’aquest agermanament, l’alcalde de Roses, Joan Plana, i l’alcalde de Beas de Segura, José Alberto Rodríguez, van refermar en un acte celebrat al Teatre Municipal, aquest lligam amb la seva rúbrica.
Va esdevenir un acte institucional amb pinzellades culturals tant de Catalunya com d’Andalusia, ja que es va iniciar amb la interpretació a càrrec de Manel Pedreira d’unes honres de benvinguda, acompanyat del flabiol.
Tot seguit van arribar els parlaments intervenint, en primer lloc l’exalcalde Carles Pàramo, que després d’agrair l’organització de l’acte i per haver estat convidat a participar, va assenyalar, parlant en castellà, que “és sabut que ningú pot estimar allò que desconeix, i aquest aforisme es troba l’origen de l’agermanament perquè en Roses ens vam proposar que tots ens coneguéssim i reconeguéssim”. Va remarcar les similituds de ambdues poblacions, Roses i Beas, recordant que “abans de l’agermanament vaig estar en Beas durant les festa de San Marcos, molt diferent però molt igual al nostre Carnaval, les seves penyes són les nostres colles i la manera divertir-se amb música i menjar compartits són expressions d’una mateixa manera de sentir la festa”. Paramo va finalitzar el seu discurs dirigint-se als alcaldes de Roses i Beas, “tenir un futur suposa ser fidel al passat, i aquest acte us honra, ja que heu sabut recollir el testimoni d’allò que serveix per forjar el futur”.
Després de les paraules de Pàramo, a través d’un vídeo, l’exalcalde de Beas de Segura, José Munera, que no va poder viatjar a Roses. Munera va afirmar que “Roses i Beas de Segura estant agermanats, però agermanats de veritat, no a mitges tintes perquè la gent de Beas estimen a la gent Roses, i els ciutadans de Roses també estimen als veïns de Beas” per posar l’accent en que “Roses i Beas de Segura són coses d’un perquè tot i ser dos municipis molt llunyans entre sí són infinitament iguals”.
Seguidament, el que també va ser alcalde de Beas de Segura entre el 2007 i 2019, Sebastián Molina, va agrair “a l’alcalde de Roses, a l’Ajuntament i a tots els membres de la corporació que ens van acompanyar ahir durant el recorregut que vam fer i que ens va permetre conèixer Roses, que és, entre d’altres coses, l’objectiu d’aquest agermanament, el d’estrènyer llaços i que els dos municipis ens coneguem per reforçar aquests llaços i el conveni d’agermanament”, desvetllant que “vaig participar a l’acte d’agermanament del 2002, perquè era regidor llavors, i ara continuo com edil després d’haver estat alcalde, per això per mi és un honor ser-hi aquí”.
Finalitzades les paraules de Sebastián Molina, va tenir lloc el segon acte cultural de l’acte amb l’actuació del quadre “Jaleo Flamenco Show” composat per tres ballarines que van delectar al públic amb unes Sevillanes, que va esdevenir el preludi del parlament, en primer lloc, de l’alcalde de Beas Segura, José Alberto Rodríguez, el qual va agrair primerament “l’acollida que ens heu fet durant aquest dies”, i que va fer extensiu a tots els seus paisans, residents a Roses, que se l’han apropat a saludar-lo i parlar amb ell. Un fet, va assegurar Rodríguex, que “m’ha fet reafirmar que mereix la pena aquest agermanament perquè amb la nostra visita ha hagut prou per fer-vos feliços i a nosaltres ens ha omplert el cor d’orgull”. També va agrair “a l’Ajuntament l’organització d’aquest acte del vintè aniversar de l’agermanament entre Roses i Beas de Segura, i és un honor per mi estar presidint aquesta taula”. Va explicar als veïns de Roses i Beas de Segura que “aquest agermanament, més enllà de la rúbrica d’aquest compromís entre dos institucions m’ha servit per conèixer llocs emblemàtics de Roses com el Castell de la Trinitat, el Parc Natural, l’activitat pesquera i per tant conèixer les vostres singularitats i peculiaritats que ens serveix a tots per conèixer-nos més, i segur que d’aquest viatge ens emportarem els meus companys i jo moltes idees i propostes i de com organitzeu la vostra diària”.
L’alcalde de Beas de Segura va recordar, després de conèixer al batlle de Roses “en el Carrefour de Jaén” i parlar d’organitzar el vintè aniversari de l’agermanament, que va fer un repàs a les actes de l’Ajuntament de Beas sobre l’origen d’aquest agermanament ara fa 20 anys i va fer posar la boca aigua als assistents desvetllant que “ara podrem fer un intercanvi gastronòmic per degustar xai de la ramaderia extensiva de la Sierra de Segura, embotits de tota mena de la Mari la Carnicera, les patates Paqui, oli d’oliva de Beas i pa del Paco el Panadero i tortes de San Marcos”.
Finalment, l’alcalde de Roses, Joan Plana, va dirigir unes paraules, afirmant que “qualsevol que conegui una mica Roses sap que som un poble mestís. Una societat orgullosa de formar part d’un país i d’un realitat nacional que actua com a pal de paller, com és Catalunya, però que ha estat històricament regada amb aportacions molt diverses de diferents llocs del món. La societat que hem anat construint en les darreres dècades és la pròpia d’una comunitat plural, on volem que tothom se senti còmode i plenament identificat; i amb un concepte de ciutadania obert i integrador”. Dit això, Plana va destacar que “des d’aquesta convicció que la Roses que hem construït és a la vegada de tots i de ningú en particular que reivindiquem que totes les realitats culturals que la formen són un patrimoni col·lectiu de tothom. Per això la festa d’avui té un especial significat pels centenars de veïns que tenen els seus orígens a Jaén, però és també, una celebració popular i col·lectiva”.
L’alcalde de Roses va finalitzar el seu parlament en castellà en acabar-ho citant a un referent de la història Andalusa como va ser Blas Infante, “Mi nacionalismo, antes que andaluz, es humano. Creo que, por el nacimiento, la naturaleza señala a los soldados de la Vida el lugar en donde han de luchar por ella, y por eso yo quiero trabajar por la Causa del espíritu en Andalucía porque en ella nací. Pero tened claro que, si en otra parte me encontrare, me esforzaría por esta Causa con igual fervor.”
Una cita que bé podrien aplicar-se al compromís de molts beatenses que
han viscut i crescut a Roses.
