Roses passa a ser ciutat universitària amb la creació de dues càtedres

Roses passar a ser ciutat universitària

D'esquerra dreta, Josep Burch, Joaquim Salvi, Montse Mindan i Josep Lloret

Les càtedres Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic i Oceans i Salut Humana es van presentar ahir a la tarda al Teatre Municipal de Roses

Roses passar a ser ciutat universitària
El biòleg marí de Roses, Josep Lloret, presentant la càtedra Oceans i Salut Humana

La primera de les càtedres que es va presentar de les dues que s’han creat a Roses a partir dels convenis acordats entre Ajuntament de la Vila i la Universitat de Girona, va ser la de Oceans i Salut Humana, la qual centrarà la seva atenció en les relacions que s’estableixen entre els ecosistemes marins i la salut de les persones, i en la transferència d’aquests coneixements a la societat.

Està enfocada a tres camps: el primer fa referencia a l’alimentació procedent del mar “per oferir una dieta saludable amb Omega 3, que serveix per prevenir determinades malalties”; la segona s’endinsa en el sector del turisme, “un turisme també saludable, sobre quin efecte tenen les activitats recreatives tenen sobre la salut mental i d’altres malalties”; i la tercera “seria les noves medicines del mar que s’estan descobrint en animals i plantes marines”, va assenyalar el biòleg marí, professor de la UdG coordinador científic de la càtedra, el rosinc Josep Lloret.

La càtedra Oceans i Salut Humana compta també amb el patrocini del Gremi de Peixaters i la Confraria de Pescadors de Roses. Investigadors i tècnics de diverses universitats i centres de recerca, hospitals, administracions i empreses de Catalunya, Espanya i Europa, pertanyents a diferents àmbits del coneixement com ara biologia marina, medicina, veterinària, salut pública, educació ambiental, entre altres, també participaran en el projecte.

Lloret va assenyalar que aquesta càtedra Oceans i Salut Humana, té dues facetes, “una és la prevenció de malalties amb aliments procedents del mar i activitats turístiques marines, i l’altra és la curació amb les medicines del mar. Tot això, amb el missatge final de la sostenibilitat, ja que sense preservar els ecosistemes marins, tots aquests beneficis desapareixen”.

Després de la presentació d’aquesta càtedra, el director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i catedràtic d’Història contemporània de la Universitat de Girona, Dr. Joaquim Nadal, va impartir una conferència sobre ‘Universitat, càtedres i món local’, tras la qual l’arqueòleg i professor de la UdG, Josep Burch, va presentar la càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic que el mateix dirigirà i que treballarà “en potenciar la transferència de coneixement en l’àmbit de l’arqueologia com a mitjà per millorar la conservació, la gestió i la promoció del patrimoni arqueològic de Roses”.

I per assolir els objectius difusió, gestió i conservació del patrimoni de Roses està previst organitzar una sèrie d’activitats entre les que destaca l’organització de cursos, jornades de difusió i debat i l’edició de publicacions, les quals representaran un impuls per a la difusió de la rellevància del patrimoni rosinc.

Per a Burch, “Roses és un emplaçament magnífic en quantitat i qualitat pel que fa al seu patrimoni arqueològic, per tant, el fet que la Universitat de Girona pugui participar en l’estudi, en la gestió i en la conservació d’aquest patrimoni és un honor, un gran plaer per a la Universitat”.

Roses passar a ser ciutat universitària
D’esquerra dreta, Josep Burch, Joaquim Salvi, Montse Mindan i Josep Lloret

L’alcaldessa de Roses, Montse Mindan,  va ser l’encarregada de fer la presentació de l’acte, que va comptar amb la participació, a banda dels directors d’ambdues càtedres i Nadal, amb la del rector de la Universitat de Girona, Joaquim Salvi, del president del Gremi de Peixaters, Àlex Goñi; i del patró major de la Confraria de Pescadors de Roses, Antoni Abad.
Salvi va assenyalar que “les càtedres és una eina que té la Universitat de Girona d’imbricació amb el territori per la promoció, la recerca i la divulgació de coneixement i amb la constitució d’aquestes dues noves càtedres Roses passa a ser ciutat universitària”.

La UdG té 34 càtedres repartides pel territori “i aquesta presentació és un acte de celebració perquè dues d’aquestes càtedres les acull la Vila de Roses”, va afirmar el rector de la Universitat de Girona.

Per a l’alcaldessa de Roses el poder acollir aquestes dues càtedres “representa el posicionament per a que Roses pugui ser la seu d’estudis d’interès en l’àmbit del patrimoni, de la salut humana, de la pesca i d’interès per tot allò que es pugui tirar endavant en el marc de les càtedres, les quals ens ajudarà a tenir un reconeixement internacional i aconseguir algun tipus d’ajuda o subvenció per continuar treballant i descobrint el nostre patrimoni”.
Mindan va afegir que “també pot suposar un reconeixement mèdic pel que fa a la càtedra Oceans i Salut Humana, i una major activitat econòmica en mesos de baixa afluència de turistes amb la celebració de seminaris i conferències”.

Primer seminari: Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània

I precisament, el programa de la càtedra sobre arqueologia inicia la seva activitat amb la realització, avui, dia 10 i demà 11 de maig, del I Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna (SIAMM), que tindrà periodicitat anual. Concebut com un espai on compartir i debatre experiències i realitats històriques diverses amb un enfocament històric i arqueològic, s’estructura en conferències generals de presentació de la temàtica i ponències en les quals s’analitzen casos i aspectes concrets.

Enguany, aquesta primera edició del SIAMM se centra en l’anàlisi i debat de l’estructuració i evolució de l’urbanisme, i, més específicament, dels espais públics en les ciutats del nord-oest de la Mediterrània en època baixmedieval. L’objectiu és el d’aprofundir en el coneixement de l’articulació d’aquests espais, les seves característiques i usos, els canvis en la trama urbana, i com aquests es poden resseguir.

El seminari comptarà amb la participació de destacats investigadors catalans, francesos i italians i en ell s’analitzaran i debatran tan problemàtiques generals com casos concrets (Aix-en-Provence, Barcelona, Besalú, Girona, Pàdua i Roses).