Mes de paraules

Roses rebutja una moció per l’ampliació del port per a que puguin atracar grans creuers turístics

Ajuntament de Roses
Moment de la votació que rebutjava l'ampliació del port per a creuers turístics

Proposta que va ser presentada per Lliures Roses i rebutjada principalment per motius medi ambientals i la incertesa del model turístic de creuers en el futur

El portaveu de Lliures, Pere Gotanegra va presentar en el passat ple ordinari d’aquest mes d’abril de l’Ajuntament de Roses, celebrar aquest passat dimecres, una moció (reproduïda a sota) per impulsar l’ampliació del port per a creuers turístics. La proposta va ser presentada, entre d’altres motius, degut a que “l’increment dels creuers pot representar un augment de l’impacte econòmic local, atès que s’estima que cada passatger que desembarca gasta, durant la seva visita turística, una mitjana de 90 euros”, va dir Gotanegra en exposar la proposta.

Una proposta que va ser rebutjada pels 10 vots en contra de l’equip de Govern (ERC, Junts i GdP), els tres d’abstenció del PSC i els 4 vots a favor de Cs, Lliures i PPC.

Els socialistes es van abstenir en assenyalar el seu portaveu, Toni Rodríguez, que “tenim dubtes d’aquesta proposta, no perquè no sigui interessant sinó perquè avui dia les inversions necessiten d’un anàlisi en relació al cost-benefici”. En aquest sentit Rodríguez es va referir “a l’impacte mediambiental que significarà l’obra amb el fons marí i els nostres ecosistemes. Nosaltres apostem per una Vila sostenible que miri el mar i vetlli per les seves espècies i que sigui una fons de coneixement i de turisme, i per tant hem de ser curosos”. A més, va assenyalar que “la concessió del port s’acaba al 2032 i hem de fer una reflexió per cap a on hem d’anar i quina serà la situació de la industria pesquera i el port esportiu, i com ho farem perquè sigui més sostenible”.

Ciutadans va votar a favor perquè segons va afirmar el seu portaveu, José Manuel Álvarez, “ens hauríem de plantejar aquest tema com a futur, però és un conjunt de temes molts importants que depèn de molta gent i presentar aquest tema en una moció se’m fa molt gran, però a nosaltres es fa il·lusió i donarem el nostre suport”.

Manel Escobar, portaveu del PPC, va afirmar que “nosaltres donarem el nostre suport perquè ja ens agradaria que això fos possible, però la realitat és que en Governs anteriors hem debatut l’ampliació del port, i vam parlar amb la Generalitat i el Govern de l’Estat, és va mirar pressupostos i estudis mediambientals per mirar quin seria el cost d’aquesta gran obra, i en el seu moment el Govern del 2007 al 2011 i del 2011 al 2015, dels que vaig formar part, es va comprovar que el cost era molt exagerat i no havia cap administració que es volés fer càrrec, i ara seria pràcticament el mateix”.

La regidora de Turisme, Montse Mindan, i el regidor de Medi Ambient, Francesc Giner, van intervenir en nom de l’equip de Govern. Mindan va assenyalar que “no votarem a favor de la moció”, per tot seguit explicar el perquè. Referint-se als punt de la moció, Mindan, va destacar, entre d’altres, que “no vol dir que si hi ha un moll que els turistes no aniran a veure el Museu-Dalí o a fer excursions pel territori, perquè un dels negocis que tenen les companyies navilieres són les excursions que poden oferir. D’altra banda, sí que hi haurà impacte ambiental en tot el que és l’ecosistema marí. Després s’ha de parlar de la viabilitat econòmica, ja que tindrà un ús limitat en el temps. En els ports on hi ha més escales parlem de 50 o 60, és a dir, tindria un ús de 60 dies de 365 que té l’any. Pel que fa a les subvencions, els fons europeus van destinats a inversions que disminueixin la petjada de CO2 i a la millora de la sostenibilitat ambiental, i aquesta infraestructura no entraria en cap de les ajudes que provenen d’Europa”. Per últim, Mindan, va esmentar al propi director de Port de la Generalitat, Pere Vila, el qual va afirmar a Roses que abans de fer una infraestructura d’aquestes dimensions s’ha d’estudiar molt bé, i va fer referència també “a les noves lleis mediambientals que obligaran a les companyies a utilitzar energies renovables, el que pot suposar la construcció de creuers més petits abandonant el model de gran creuer”.

Giner va destacar que “la moció no parla mai del tema del medi ambient, només del tema econòmic i resulta que el tema més important alhora de fer aquest projecte està relacionat amb el medi ambient i la defensa de la biodiversitat marina de la badia de Roses, i els impactes ecològics i sobre la salut de les persones dels creuers i els mega-iots són ben coneguts”. I sobre aquest aspecte va esmentar diferents estudis realitzats que ratifiquen la nocivitat dels grans creuers per la biodiversitat marina, pel medi ambient i per la salut humana, per concloure que “ampliar ports per acollir grans creuers en base als estudis esmentats és una mala estratègia de futur perquè va en contra de la salut del medi marí i de les persones, de les activitats aquàtiques turístiques locals, de la salut dels estocs pesquers i, per tant, de la pesca local, i també de la lluita contra el canvi climàtic. Amb els grans creuers només guanyarien uns pocs i perdrien la gran majoria, per això votem en contra”.

Pere Gotanegra va tornar a intervenir i després d’afirmar que “nosaltres hem consultat amb ambientòlegs i biòlegs marins i persones que han fet infraestructures similars i ens han dit que ho veuen viable”, va cloure el punt assenyalant que “jo he ficat les cartes a sobre la taula per començar la partida, però si la partida no es vol començar no es fa, però sapigueu que ho fet amb la millor intenció del món per tothom i pel poble de Roses”.

Moció que presenta el Grup Municipal de Lliures Roses per impulsar l’ampliació del port per a creuers turístics

Des de temps immemorials, de l’època dels grecs i dels romans, la badia de Roses sempre ha estat considerada, per la seva posició geogràfica, un refugi excel·lent per a la navegació en situacions de temporals de vents, sobretot de la Tramuntana del Nord-est, típic de la zona de l’Alt Empordà.

La vila de Roses disposa d’un port pesquer i d’un port de turisme nàutic, ambdós ben situats i a redols dels vents.

Durant molts anys, la nostra vila s’ha dedicat a l’agricultura i a la pesca, però el desenvolupament del turisme a la Costa Brava nord a partir dels anys seixanta, va desencadenar un punt clau de la nostra economia. L’any 2004 es va inaugurar el port esportiu de Roses que actualment acull embarcacions turístiques, públiques i privades, unes amb modalitat d’amarratge fixe i d’altres en modalitat de trànsit.

L’increment del turisme a Roses, la importància històrica i paisatgística de la nostra vila, va incentivar la possibilitat de rebre la visita dels vaixells de creuer. El vaixell The World fou el primer a fondejar a la badia l’any 2010. A partir d’aquest moment han continuat arribant creuers que segons la seva dimensió, han atracat a la dàrsena de ponent, mentre que els més grans, per falta de calat han quedat fondejats al mig de la badia.

Aquest any, els ports de Palamós i de Roses es repartiran 66 escales, amb uns 60.000 passatgers, és a dir, un increment del 32% respecte a les primeres i un 6% més de creueristes en relació amb la temporada del 2019. L’increment dels creuers pot representar un augment de l’impacte econòmic local, atès que s’estima que cada passatger que desembarca gasta, durant la seva visita turística, una mitjana de 90 euros.

No obstant això, a Roses els grans creuers i els mega-iots només poden fondejar al mig de la badia, perquè el moll actual no permet l’atracament de la majoria d’aquestes embarcacions, atès que no està prou preparat per a tal efecte.

Per aquest motiu, la proposta del nostre partit, va dirigida a impulsar la construcció d’un nou moll per a potenciar les visites de tota mena de creuers megaiots possibilitant que puguin atracar-hi directament, de tal manera que els turistes no optin només a visitar el Museu Dalí de Figueres, la ciutat de Girona i altres atractius fora de la nostra vila, sinó que també que facin turisme per Roses, per visitar la Ciutadella, el Castell de la Trinitat, etc. o vagin de compres per les nostres botigues, puguin contractar serveis a peu de moll (explotació del moll) i gaudeixin de la nostra gastronomia, que en definitiva, és la millor resposta que pot rebre la nostra vila per tenir un port d’aquesta categoria.

L’emplaçament del nou del moll, si es construís com a prolongació perpendicular del moll exterior del port esportiu, a més de donar un servei fonamental per aquests vaixells, protegiria per la seva longitud, dels temporals de llevant, que ens afecten directament, i que ens deixen efectes tan desagradables com el que succeeix cada any amb la destrucció de la platja de la punta. Aquest és un punt important, ja que s’aconseguiria un estalvi econòmic molt important al no haver de regenerar les platges.

El nostre partit s’ha assessorat amb tècnics especialitzats en construccions d’obra civil, tècnics ambientals, tècnics econòmics i tècnics portuaris, amb la finalitat de poder valorar i conèixer de primera mà la viabilitat d’aquesta moció.

Un cop analitzats tots els factors d’afectació del projecte s’ha observat que:

  • Per la part d’obra civil no hi ha cap inconvenient en realitzar aquesta construcció, ja que a l’emplaçament indicat hi ha batimetria suficient com per a poder acollir embarcacions de gran calat.
  • Per la part ambiental no hi ha cap inconvenient, ja que a la zona indicada no hi ha cap biòtop marí i tampoc hi ha presència de posidònia.
  • Per la part econòmica actualment hi han importants subvencions procedents dels fons europeus dels quals podríem gaudir.
  • Per la part portuària s’ha obtingut el vistiplau del pràctic major de Catalunya, pel que fa a la possibilitat d’entrada, sortida i amarratge en aquest tipus de construcció en aquest emplaçament.

La construcció plantejada no és nova, ja que en altres indrets existeixen construccions similars, que actualment estan rebent aquest tipus d’embarcacions, d’entre els que podem destacar a tall d’exemple, el moll de Santa Catalina situat al port de las Palmas de Gran Canaria.

La Infraestructura marina proposada per Roses hauria de reunir les següents característiques:

  • Moll que surt des de la llum vermella del Port Esportiu de Roses, amb orientació 090/270
  • Moll que sobresurt 350 m de longitud sobre sondes des de 12 a 14 m, de la llum vermella del port Esportiu de Roses, 090/270 amb orientació.
  • La piscifactoria existent, no seria necessari desplaçar-la, atès que la boia Sud d’aquesta, es troba a 70 m del moll, distancia que no impedeix l’atrac de vaixells en aquesta zona.
  • El moll tindria una amplada de 12 m amb una estructura que pot ser de tauler de formigó armat sobre un sistema de bigues metàl·liques, fundades en ceps de pilots metàl·lics, enfonsats dins el fons marí, o armat amb calaixos similars als instal·lats davant les esculleres dels molls de Llançà i Sant Feliu de Guíxols.
  • Norais en el moll, amb defenses pels vaixells quan atraquin, i plantejat perquè puguin atracar a banda i banda.
  • Postes d’amarra: aquestes postes es conformaran amb pilots metàl·liques, ficades al fons marí i una plataforma de servei. S’ubicaran en cas que es vulgui reduir la longitud del moll.
  • Ajudes a la navegació: Es disposarà de les degudes senyalitzacions i sistemes per a una operació eficient i segura dels creuers.
  • Hem de tenir en compte, que les terminals portuàries s’han d’adequar per a rebre als visitants que arribin a bord dels vaixells, ja que és una forma de desenvolupar aquest tipus de turisme.

Aquest tipus de construcció permetria l’explotació del moll d’entre el que podríem destacar:

  • Instal·lació en el moll d’oficines, serveis (cafeteria-restaurant, agències de viatges, etc.) i pel lloguer de vehicles, motos, bicicletes, patinets, embarcacions, bicicletes d’aigua, excursions terrestres i marítimes i pesca.

El projecte del moll, a dalt exposat, no és més que un exemple de les múltiples opcions que el Port de Roses presenta per oferir un punt d’amarratge per creuers, petits i mitjans, opció que com es pot deduir, aposta més per la qualitat que per la quantitat.

Aquesta proposta no ens ha de distreure de l’objectiu de la present moció, que no és altra que posar sobre la taula la necessitat, de què l’Ajuntament faci les gestions que ens han de portar a aconseguir el fet de convertir Roses en una escala de prestigi dins l’oferta turística de creuers. Inversió que tant pot ser de la Generalitat com del propi Ajuntament.

Així doncs, un cop valorats tots els punts que són d’afectació, en nostre partit aposta per la viabilitat d’aquest projecte i creu que ara és el moment de portar a terme aquesta construcció d’una importància tant transcendental pel poble de Roses i emplaça a aquesta corporació ha adoptar els següents acords:

ACORDS

Primer. Instar a l’Ajuntament de Roses perquè reiteri la sol·licitud de construcció del nou moll, que permeti que els vaixells de grans dimensions i creuers puguin atracar.

Segon. Traslladar al Departament responsable de la Generalitat l’informe exposat més a dalt, perquè el tingui en compte a l’hora de dur a terme el projecte definitiu per solucionar un problema d’atracament dels creuers i vaixells.

Tercer. Sol·licitar al Govern de la Generalitat, al Govern de l’Estat i, en tot cas, a la Unió Europea les subvencions necessàries per al desenvolupament d’aquest projecte que beneficiarà extraordinàriament Roses i l’Alt Empordà.