L’Ajuntament de Roses és un dels nou consistoris gironins que han signat un manifest per demanar a la Generalitat una revisió del Decret 3/2023, en considerar que posa en risc l’economia dels municipis turístics
L’Ajuntament de Roses s’ha adherit al manifest impulsat per l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava Pirineu de Girona (ATA), juntament amb vuit municipis més de la Costa Brava, per reclamar a la Generalitat la revisió del Decret 3/2023 que regula els habitatges d’ús turístic (HUT). Els consistoris consideren que la normativa no té en compte la realitat dels municipis amb una forta dependència del turisme i alerten de les conseqüències econòmiques que podria comportar la seva aplicació.
El document és el resultat de la primera taula de treball d’alcaldes i alcaldesses impulsada per l’ATA, creada amb l’objectiu d’analitzar els efectes del decret i coordinar una resposta conjunta davant una regulació que, segons els signants, podria comportar l’extinció de milers de llicències d’habitatges d’ús turístic a partir de l’any 2028.
Els ajuntaments adverteixen que aquesta reducció de l’oferta d’allotjament tindria un impacte directe sobre l’activitat econòmica dels municipis turístics, afectant la competitivitat del territori, l’ocupació i el teixit empresarial vinculat al sector.
Segons exposa el manifest, els habitatges d’ús turístic “formen part del model econòmic de la Costa Brava des de fa més de seixanta anys i han evolucionat fins a convertir-se en una activitat regulada i professionalitzada”. En aquest sentit, els alcaldes consideren que no es tracta d’un fenomen puntual, sinó “d’un un sector regulat, professionalitzat i imprescindible per al desenvolupament de molts municipis”.
Impacte directe sobre empreses, ocupació i serveis locals
Els Ajuntaments recorden que els HUT generen activitat molt més enllà del sector de l’allotjament, beneficiant restaurants, comerços, empreses de neteja, manteniment, jardineria, transports, activitats d’oci i nombrosos professionals del territori.
Per aquest motiu, alerten que una reducció indiscriminada de les llicències podria posar en risc milers de llocs de treball directes i indirectes, així com centenars de petites i mitjanes empreses que depenen en bona part de l’activitat turística.
El manifest també destaca que els HUT contribueixen de manera decisiva a la desestacionalització del turisme, permetent mantenir activitat econòmica durant mesos en què altres tipologies d’allotjament tenen una presència molt més limitada.
Una realitat diferent que requereix solucions diferents
Els ajuntaments signants defensen que no es poden aplicar els mateixos criteris als municipis turístics que a les grans ciutats amb problemes d’accés a l’habitatge. Argumenten que bona part dels habitatges d’ús turístic de la Costa Brava corresponen a segones residències situades en urbanitzacions creades amb vocació turística, de manera que la desaparició de les llicències no comportaria necessàriament que aquests immobles passessin al mercat de lloguer residencial.
El manifest assenyala també que més del 85% de les llicències pertanyen a propietaris particulars i defensa que siguin els mateixos ajuntaments, com a administracions més properes al territori, els qui disposin de la capacitat per ordenar aquesta activitat i trobar l’equilibri entre habitatge, convivència i desenvolupament econòmic.
Reclamació d’una revisió del Decret i d’una taula de diàleg
Per aquest motiu, els alcaldes reclamen l’obertura d’una taula de diàleg entre la Generalitat, el món local i el conjunt del sector per revisar el Decret 3/2023 i elaborar una regulació responsable, equilibrada i adaptada a la realitat de cada municipi.
“Eliminar una activitat econòmica consolidada des de fa dècades no és la solució. El futur passa per una regulació responsable, equilibrada i adaptada a la realitat de cada municipi”, conclou el manifest.
A més de Roses, el manifest ha estat signat pels ajuntaments de Begur, Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Castelló d’Empúries, el Port de la Selva, l’Escala, Llançà i Pals, tot i que la iniciativa continua oberta a noves adhesions de municipis de la Costa Brava que comparteixin aquesta reivindicació.
