Roses viu una revetlla de Sant Joan plena de foc, música i molta festa

Revetlla de Sant Joan a Roses

El Castell de focs no falta mai en cap revetlla de Sant Joan a Roses

La revetlla de Sant Joan a Roses es va desenvolupar com estava previst, és a dir, donant la benvinguda a la flama del Canigó, l’encesa de la foguera, els castell de focs artificials i arrodonir-ho tot amb un gran ball a la plaça Catalunya

Revetlla de Sant Joan a Roses
El Castell de focs no falta mai en cap revetlla de Sant Joan a Roses

Els membres de l’Associació Flama dels Països Catalans, encarregats de portar poble a poble la Flama del Canigó, va arribar a l’Ajuntament de Roses poc abans de les 9 del vespre, on van ser rebuts a la sala de plens per l’alcaldessa Montse Mindan, i alguns regidors tant de l’equip de govern com de l’oposició.
Després de donar lectura al manifest i els portadors de la Flama marxessin cap a Cadaqués, la plaça Catalunya va ser l’escenari on l’alcaldessa va llegir el missatge de la Flama del Canigó 2017 (reproduït a sota).

I un cop llegit el missatge, la comitiva de la Flama, enguany portada per dues noies de la Colla Gegantera de Roses, es va dirigir cap a l’espigó de la Rambla Riera Ginjolers per encendre la foguera. Un trajecte que, com s’ha portat a terme en els darrers anys, es va convertir en una cercavila amb els Miquelets obrint el pas de manera molt sorollosa, seguits pels gegants de la Demetria i en Quimet, el gegantó Norfeu, que ballaven al som de la música de la banda de la colla gegantera.

I un cop arribat a l’espigó, les dues joves dels gegants, acompanyades de les autoritats van encendre la foguera de Sant Joan, donant així el tret de sortida a la festa i xerinola de la revetlla, que es va encetar amb el castell de focs i el ball a la plaça Catalunya, que va anar a càrrec un any més de ‘La Banda del Drac’.

Una revetlla que es va desenvolupar tenint com a principal protagonista les ganes de divertir-se de la gent, i passar la nit més curta de l’any rient, bevent, menjant i ballant.

Una nit que va discorre sense cap incidència a destacar, que és del que es tracta quan un està de festa.

Missatge de la Flama del Canigó 2017

Del Canigó són els fallaires, dones i homes que mereixen el nostre reconeixement, que pugen al cim del nostre Sinaí per omplir el sarró de l’esperit de resistència de Josep de la Trinxeria i per baixar-nos aquesta flama que encén les fogueres i ens il·lumina el cor. I alhora amb la col·laboració dels diferents equips de foc que es distribueixen per les diverses rutes que travessen el país portant la flama als carrers i places de pobles i ciutats, per encendre les fogueres de la nit de la llibertat, en les quals cremarem tot allò que no serveix per a res, també les lleis que ens neguen el dret a ser i estar.

Quan la foguera sigui ben alta donarem les gràcies als iniciadors d’aquesta tradició, sense oblidar aquells que per raons diverses no ens poden acompanyar al voltant de la foguera mentre nosaltres, amb un gotet de malvasia i un tros de coca de Sant Joan, parlem, riem, estimem i planifiquem el futur, amb la il·lusió d’estrenar un estat nou i nostre. Fem nostres les paraules de Vicent Andrés Estelles: “Allò que val és la consciència de saber que no s’és res, si no s’és poble”.

Incorporem a l’imaginari col·lectiu els límits territorials dels nostres parlars catalans, agermanem-nos aferrissadament en defensa de la nostra identitat, i tinguem  una esperança “infinita”, com deia Pere Quart,  alegre, combativa i culta, en guanyar la batalla. No deixem que ningú s’atreveixi a apagar-nos les fogueres, aquestes fogueres que fan aflorar els sentiments més nobles dels nostres estimats Països Catalans.

Un record fraternal als amics provençals, que també encenen les fogueres amb la flama del Canigó tot recordant els lligams històrics i culturals de les nacions de Provença i  Catalunya.

Lluitem amb força contra la complaença fins tenir la feina feta i ben endreçada. Recordem les paraules de la Muriel Casals: “Nosaltres som el somni”. I, amb coratge, el convertirem en realitat.

Toni Ayala