El ple de Roses va aprovar la moció d’ERC per aclarir els fets d’espionatge contra el moviment independentista català
En l’apartat d’Assumptes Urgents del ple ordinari d’aquest mes d’abril es va aprovar debatre la moció presentada per ERC de l’Ajuntament de Roses per aclarir els fets de l’espionatge contra el moviment independentista català.
I un cop aprovada la urgència, la portaveu republicana, Vero Medina, va presentar la proposta denunciant “la persecució política i judicial cap al moviment independentista català” i va exigir “explicacions, màxima transparència i que el govern espanyol assumeixi les responsabilitats que li pertoquen, perquè -va remarcar- “aquest espionatge massiu és una terrible agressió contra les llibertats bàsiques i drets fonamentals de la ciutadania i és un atac extremadament greu a la democràcia i trenca rotundament qualsevol mena de confiança cap a l’Estat Espanyol”.
Medina va acabar la presentació de la proposta dient que “li correspon a l’Estat Espanyol moure fitxa i fer totes les accions necessàries per aclarir i assumir responsabilitats polítiques i jurídiques de tots els responsables de l’espionatge”.
I la moció va ser aprovada pels 13 vots a favor d’ERC, Junts, GdP i PSC, l’abstenció del portaveu de Lliures i els 3 vots en contra de Cs i PPC.
El portaveu del PSC Roses, Toni Rodríguez, va argumentar el seu vot favorable dient que “en primer lloc, qualsevol tipus d’espionatge il·lícit és intolerable, segon, que si les persones que han patit espionatge, tenen proves, les han de presentar als jutjats i que s’emprenguin les accions que calguin per esbrinar els suposats casos; tercer, màxima col·laboració de les institucions democràtiques per arribar al fons del que ha passat”. Dit això, Rodríguez va indicar que “en aquest cas, per aquest partit de l’oposició ha de quedar clar que el Govern d’Espanya no té, crèiem, intenció d’espiar, sinó d’afavorir el diàleg dintre de Catalunya entre els catalans i els espanyols”, per tot seguit esmentar la reunió entre el ministre de la presidència, Felipe Bolaños i la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, “que demostra el nivell de preocupació per part del Govern d’Espanya”. El portaveu socialista va finalitzar el seu argument de vot afirmant que “no podem fer conjectures i acusacions per unes informacions que no estan contrastades ni provades judicialment, i cal mantenir les relacions de confiança entre els governs català i espanyol pel bé de tots”.
El portaveu de Cs, José Manuel Álvarez, va afirmar per votar en contra que “prou problemes tenim a casa nostra pel trencament de vidres als cotxes, pel top manta, que toquem de peus a terra i presentem mocions per Roses”.
Pere Gotanegra, portaveu de Lliures, va assenyalar que “aquest espionatges van ser de caràcter individual i no massiu. I aquest tema encara s’està investigant, per aquest motiu ens abstindrem fins que no es demostri si és un acte delictiu o no”.El portaveu del PPC, Manel Escobar, ha deixat tantes vegades molt clara la seva postura davant qualsevol proposta presentada per ERC que ni tan sols va veure convenient intervenir per mostrar el seu rebuig en contra de la moció.
La portaveu de Junts, Montse Mindan, va afirmar que “un govern democràtic ni espia ni amenaça i des que aquesta moció s’ha presentat fins al dia d’avui s’han accelerat moltíssimes coses, declaracions, afirmacions que si ara l’haguéssim de redactar o consensuar segurament demanaríem que es trenquessin les relacions amb el Govern i dimissions immediates com la de la ministra Robles, per tant donarem suport a la moció”.
El portaveu de Gent del Poble, Félix Llorens, va afirmar que “estem, en el fons, davant un cas d’espionatge polític deslleial cap a la resta de partits polítics, alguns no socis però que sí ajuden a la governabilitat com és el cas d’Esquerra Republicana, i que espiïn no al rival sinó al que l’ajuda a governar és el món sense sentit, llavors, crec que és una mancança democràtica molt gran, i sí, com diu el portaveu de Ciutadans la moció se’n va de l’àmbit d’aquest ple, però nosaltres també som partits polítics i també és un dret bàsic la integritat política, i no sabem quan el Govern et pot espiar per treure un profit polític, per tant, considerem que s’han de prendre les mesures oportunes perquè són pràctiques que en un país democràtic no tenen cabuda, que demostren que no estem en un país democràtic i que hi ha molt camí per avançar per la llibertat política tant individuals com col·lectives dels ciutadans, per això votem a favor de la moció”.
Moció per aclarir els fets de l’espionatge contra el moviment independentista català
Recentment s’ha conegut que el moviment independentista ha sigut víctima del cas d’espionatge il·legal més massiu de la història. La investigació l’ha destapat el mitjà nordamericà ‘The New Yorker’ a través d’un informe de Citizen Lab, un laboratori canadenc que estudia els controls d’informació que afecten la seguretat d’Internet i que amenacen els drets humans.
Aquest informe constata que almenys 65 persones vinculades a l’independentisme han patit infeccions amb el programa espia conegut com a Pegasus, un programa de vigilància que només poden adquirir els Estats. La majoria de les víctimes són membres de les principals organitzacions civils i polítiques de Catalunya, però els atacs s’amplien també als seus entorns – familiars, amics, advocats, periodistes, etc. Fa prop de dos anys ja va transcendir l’ús d’aquest programari en el cas de l’aleshores president del Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i del president del grup municipal de Barcelona, Ernest Maragall.
Aquest espionatge il·legal s’emmarca dins el context de repressió contra el moviment independentista que ja des d’abans i, sobretot, després del referèndum d’autodeterminació de Catalunya l’1 d’octubre de 2017, han perpetrat els poders de l’Estat espanyol, principalment el Govern i el Poder Judicial amb el tancament de webs, violència policial, detencions arbitràries, presos polítics, exiliats i centenars de perseguits judicialment per haver donat suport al referèndum i al procés d’independència. Una repressió que no va parar malgrat les decisions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de la ONU, que va demanar l’alliberament dels presos polítics, o de la resolució del Consell d’Europa demanant la fi de la repressió i retirar euroordres contra els exiliats. Davant d’aquesta pressió internacional, el govern espanyol va veure’s obligat a indultar els presos polítics el juny del 2021, però la repressió ha continuat a Catalunya.
A part de ser un delicte, aquesta forma d’espionatge vulnera drets fonamentals bàsics com el dret a la privacitat, a la llibertat d’expressió i de reunió, i al dret a la igualtat en la participació política. S’ha espiat a gent, per les seves idees. Cal destacar que aquest programari només el poden adquirir els Estats. I senyalar que tal com apunta el mateix informe, l’Estat espanyol, un estat membre de la UE, és al darrera d’aquests fets intolerables que constueixen una violació de drets fonamentals. Com també diu l’informe tots els “objectius” tenien “un interès evident” per al govern espanyol i que l’enviament d”esquers’ en forma de missatges per poder accedir als dispositius coincideixen amb “esdeveniments d’interès”. A més, apunten al fet que el CNI espanyol ha estat client d’NSO.
Aquests fets intolerables constitueixen un precedent molt greu per la democràcia a Europa i, per aquest motiu, no poden quedar impunes. A més a més, l’ús d’aquesta eina per perseguir el moviment català d’autodeterminació s’ha fet servir més enllà de les fronteres d’Espanya: a Bèlgica, Suïssa, Alemanya i França.
El passat 19 d’abril es va constituir una Comissió d’Invesgació al Parlament Europeu sobre l’ús de Pegasus i d’altres programaris espia als estats membres de la UE on també s’abordarà aquest cas. Això situa a l’estat espanyol al costat d’Hongria i Polònia, estats ja sota un gran escrutini per les mancances democràtiques i la violació continuada de drets fonamentals que exerceixen.
Per tots aquests motius, el grup municipal d’Esquerra Republicana-AM Roses propasa l’adopció dels següents
ACORDS:
PRIMER.- Denunciar, un cop més, la persecució política i judicial cap al moviment independentista català i especialment, l’espionatge polític de l’Estat espanyol amb Pegasus contra més de 65 persones per les seves idees.
SEGON.- Exigir al govern Espanyol que impulsi una investigació exhaustiva, transparència, aclariment dels fets i l’assumpció de responsabilitats.
TERCER.- Demanar al Congrés dels Diputats la creació d’una comissió d’investigació que permeti determinar les responsabilitats i explicar públicament com és possible que s’hagi pogut produir aquest espionatge il·legal massiu.
QUART.- Traslladar aquests acords als partits polítics i entitats afectades així com al govern espanyol i als grups parlamentaris amb representació al Congrés dels diputats i al Parlament Europeu.
