Una sessió golfa de Els Pastorets de Roses esdevé un gran comiat d’Ignasi Tomàs com a director

Els Pastorets de Roses

Igansi Tomàs, Anna Vicens i Teresa Seseras durant la sessió golfa de Els Pastorets de Roses

L’obra de Els Pastorets va triomfar a Roses fent riure de valent a l’auditori en la seva sessió més golfa i especial

Els Pastorets de Roses
Ignasi Tomàs, Anna Vicens i Teresa Seseras durant la sessió golfa de Els Pastorets de Roses

El fulletó que hi havia ahir a l’entrada del Teatre Municipal de Roses explicava als assistents de l’última representació de Els Pastorets, dirigida per l’Ignasi Tomàs, sobre els efectes psicològics i físics del riure. I de bens segur, que les gairebé 400 persones que van omplir l’auditori per veure la sessió golfa d’aquesta obra van sortir més sans del que van entrar.

Va ser una sessió especial per dos motius, per golfa i perquè era l’última, després de 35 anys al capdavant de la direcció, de Tomàs. Especial en tots els sentis, els dimonis més que dimonis eren uns trapelles. Especial perquè en algunes escenes es va fer servir el castellà, la llengua en la que es va escriure l’obra al segle XIX.

I Especial, sobretot, perquè es van veure dalt de l’escenari actors que havien participat anys enrere en Els Pastorets, com, entre d’altres, la Montse Sastre en el paper de Sant Gabriel, la Mercè Fagès en el de Sant Miquel, Manel Pedreira en el de Lucifer, Domingo Cusí en el d’Isaac, la Mari Pau i l’Anna Donat i Quim Gratacós com a dimonis, en Lluís Ribas intepretant un Uriel vestit de mecànic, l’Anna Vicens en el paper de Bato, que més bé semblava Cantinflas, i el mateix Ignasi Tomàs que va fer de l’alcalde Borrego, però en pla xulo madrileny.

Els Pastorets d’ahir a Roses va ser una adaptació de l’obra original, que data de 1.880. Una versió molt lliure, que no va tenir, per exemple, l’escena del Naixement, la qual es va substituir per un Àngel amb un estel lluminós interpretat per Joan Fibla i que va donar per finalitzada aquesta sessió golfa de Els Pastorets.
Una adaptació tant especial que de les 3 hores llargues que té de durada normalment la representació es va quedar en poc més d’1 hora i mitja, temps suficient per a que els efectes psicològics i físics del riure fessin efecte entre el respectable.