Programa Reallotgem

“Siete cabalgan juntos”

L'Observatori del Clima
D'esquerra a dreta, els alcaldes/esses de Roses, Sant Pere Pescador, Castelló d'Empúries, Torroella de Montgrí, Begur, l'Escala i Cadaqués

L’Observatori del Clima
Antoni Salamanca
Consultor ambiental

La veritat, no se si eren set o dotze, doncs han passat anys. Si el meu inconscient de joventut (per no dir adolescència) em traeix, ja em disculpareu. Però el títol d’aquesta pel·lícula (un clàssic del cine western), em va venir a la memòria, quan vaig llegir la notícia dels Alcaldes de l’Alt i el Baix Empordà es conjuren per actuar coordinadament pel que fa a l’eòlica marina”.
No entraré en cap tipus de crítica, aquestes alçades tothom sap quina responsabilitat te. Els alcaldes governar i representar als seus municipis, i un servidor, com consultor i divulgador ambiental especialitzat en emergència climàtica, 25 anys fent seguiment del canvi climàtic, les seves causes i els seus efectes, divulgar, assessorar i dinamitzar.
Però els Alcaldes tenen més responsabilitat de la que sembla amb l’emergència climàtica i es la de vetllar pels drets humans fonamentals de la seva ciutadania, que estan per damunt de qualsevol altre consideració política, ideològica, corporativa, etc., o sigui el dret a la vida, el dret a la salut, el dret a l’habitatge i el dret a la feina, entre altres, doncs els impactes creixents del canvi climàtic afecten ja a tots els àmbits quotidians, fins i tot als mateixos ajuntaments (amb creixents despeses) i empreses (el gruix, amb menys facturació). I no es tracta únicament de fenòmens puntuals violents (una pedregada amb pedres de 10 cm., un incendi, un tornado o una inundació) si no una sequera perllongada, uns aqüífers en regressió, unes collites decreixents,  un escalfament del mar amb impactes sobre la pesca, etc.)  
Però tornem als “Siete cabalgan juntos”, que per cert, ens agradaria ho fessin per l’Empordà, que està en un procés de tropicalització creixent, ho diuen diferents estudis actuals i prospectius, amb sequeres cada vegada més intenses, amb un augment del nivell del mar que afectarà a la Badia de Roses, amb temporals i més si son “medicans” (huracans mediterranis), etc. Però hi ha qui es vol entestar i enganyar, de que això no succeirà fins els anys 2050-2060).
No es la primera vegada que ho dic. En fi, què m’hagués agradat llegir en relació als set alcaldes, enlloc del que vaig llegir?:

1.- Doncs que en el marc d’aquesta coordinació entre els batlles i batllesses dels municipis afectats pels creixents impactes del canvi climàtic al Golf de Roses (i al Golf de Lleó, pel canvi dels corrents marins) es vol que hi hagi un consens entre l’actuació de la Generalitat i el territori, així com una clara consciencia i alerta a la població, de que els impactes del canvi climàtic en aquesta zona seran molt superiors, sens cap dubte, més mortífers i destructius, que l’alarma social desfermada pels suposats perills de l’energia eòlica marina. Desmentint així afirmacions que algun científic, avui molt televisiu, va fer fa un any a Roses i ha sigut utilitzat, fent bola de neu, com arma llancívola contra l’energia eòlica marina. A cap lloc del món aquest tipus d’energia eòlica, provoca morts i destrucció, al contrari, disminueix emissions de CO2 i per tant morts prematures per contaminació i per calor extrema.

2.- Que han signat un acord i es conjuren a actuar coordinadament front l’emergència climàtica, més enllà dels esforços que estan fent en matèria de transició energètica, atès que els impactes del canvi climàtic en aquesta zona seran més intensos del que s’ha dit fins ara, atès l’accelerat escalfament de la Mediterrània,  afectant especialment al turisme (i per això, cal implementar molts més recursos, finançament i dispositius per a l’adaptació i resiliència, la prevenció de riscos, etc.). En aquest sentit i davant de l’alerta per sequera recent declarada, es mostren sorpresos de que es pugui consumir aigua de boca, fins a 250 litres/persona/dia!!! i demanen reduir urgentment aquest llindar propi d’un consum insostenible (i més quan la mitja de consum de Catalunya es de 130 litres/persona/dia, sense alerta)  

2.-  Que han signat un acord per crear un Consorci (Empordà Risc Climàtic, per exemple), que de forma mancomunada i amb suport de l’Estat, la Generalitat, la Diputació de Girona i la col·laboració dels Consells Comarcals, endegaran amb el concurs dels diferents actors socials i econòmics del territori, una sèrie de línies d’acció, entre altres, tenir un mapa de riscos dels set municipis i un fons de finançament i ajuda urgent, per situacions que no arribin a ser zona catastròfica o no s’interpretin com zona catastròfica, per exemple les sequeres extremes i la davallada d’aqüífers i de collites, la producció de llet, oli, vi, cereals, cítrics, fruits secs, pesca, etc (o sent zona catastròfica serveixin per parar el primer cop, mentre arriben les ajudes, que solen trigar massa -entre 1 i 2 anys-).

4.- Que han signat un acord, en aquest cas els involucrats, per tal de començar a blindar la Badia més bella del món, i no tenir que córrer com està succeint al Delta de l’Ebre o al mateix Maresme i començar a identificar les zones inundables, més enllà de les oficialment enteses avui a nivell urbanístic (doncs no incorporen l’emergència climàtica), començar a dissenyar les infraestructures de contenció que es necessiten, i estudiar, de forma discreta i amb consens d’actors socials i econòmics i comunitats afectades, els dispositius adients, expropiació, indemnitzacions, etc. (com ja s’està fent fa anys, de forma discreta, a la costa sud francesa).

5.- Que han signat un acord per desplegar el màxim de refugis climàtics (espais públics oberts o tancats, sigui el cas) a habilitar o rehabilitar, però que seran de doble ús, per tal d’optimitzar la infraestructura. Si fa un any això a més d’un polític, li sonava a ciència-ficció, hores d’ara ja sabrà que la Conselleria d’Acció Climàtica ha acordat recentment una línia d’ajuts de 40 milions d’euros, pel bienni 2023-2024, no sols per refugis climàtics, també per ajuts a l’adaptació i prevenció de riscos, entre altres adquirir i instal·lar sistemes d’alerta primerenca d’inundació (com ja vinc insistint fa anys, per cert, a diferents tribunes i no sols en aquest Digital).

6.- Aprofitant l’avinentesa d’aquesta iniciativa i del nou fons de la Conselleria, dotar també de dispositius d’alerta primerenca a rius, rieres i aiguamolls, i anticipar tan avingudes sobtades, com el contrari, minva perillosa de cabal ecològic. Aquests dispositius haurien d’estar connectats electrònica i digitalment als serveis d’emergència i les ràdios locals, en un cas, i als gabinets de crisi agropecuària (un ens avui inexistent) dels Consells Comarcals i la Diputació, en l’altre. I posats, per tal de completar aquest pla integral d’emergències, adquirir i instal·lar megafonia amb sirenes a totes les cruïlles més transitades dels municipis, per tal de poder comunicar bans o avisos d’emergència per temps violent, més enllà de les alertes d’emergència per sms a tota la població que està endegant, per fases, el Govern espanyol (en definitiva donar tanta importància a la seguretat ciutadana amb càmeres de videovigilància, com a la seguretat ambiental, per protegir vides humanes i bens).

Nota de l’autor:
1.- Si aquestes propostes són considerades encara agosarades pels equips de Govern, espero que la oposició sí les tingui presents. Tot i que el més adient seria, que Govern i Oposició es posessin d’acord, més enllà d’estratègies de partit i càlcul electoral. La protecció de la població, dels seus bens, vides i salut, hauria d’estar per damunt del color polític.
2.- Qui subscriu va ser 6 anys Vicepresident de la Federació Cat. d’ONG pels Drets Humans, 4 anys membre del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de BCN i 2 anys assessor de la Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de BCN.