La rosinca Sílvia Fargas va presentar un llibre nascut de dues dècades marcades per diàlisis, trasplantaments i càncer, però centrat sobretot en les emocions, l’acceptació i la transformació personal, els beneficis del qual destinarà íntegrament a la Fundació Roses Contra el Càncer
La rosinca Sílvia Fargas va presentar ahir Aprendre a viure amb el que ve: una història de força quan la vida es complica, un llibre en el qual ha condensat vint anys de la seva vida. Dues dècades marcades per diàlisis, trasplantaments, càncers i altres complicacions de salut que, més que convertir-se en el relat d’una malaltia, han acabat donant forma a una història sobre les emocions, l’acceptació, l’adaptació i la transformació personal.
Poc abans de la presentació, Sílvia Fargas va dedicar uns minuts a ViladeRoses per explicar què l’havia portat, després de vint anys, a fer pública una part tan íntima de la seva vida.
“És una història que m’ha acompanyat durant aquests vint anys. Mai havia pensat que l’escriuria i que s’acabaria convertint en un llibre”, va explicar. Fargas, a qui sempre li ha agradat llegir i escriure, reconeix que l’empenta definitiva va arribar de casa: “Impulsada una mica per la meva família, vaig dir: va, doncs som-hi”.
“La Sílvia de fa vint anys i la Sílvia d’avui no tenen res a veure”
Una de les qüestions que Fargas va abordar amb ViladeRoses va ser precisament fins a quin punt tot el que ha viscut l’ha transformada.
“Vint anys és un lapse de temps que serveix per canviar una persona, i una cosa que et posa a l’extrem, com són moltes malalties i tràngols difícils de la vida, et fa canviar, et fa moure’t per adaptar-te a la teva nova realitat, a uns plans que tu no havies previst”, va assenyalar.
Per això considera que “la Sílvia de fa vint anys i la Sílvia d’avui no tenen res a veure”. Avui es defineix com una dona “més forta, més serena, més tranquil·la i més capaç d’acceptar tot el que ve”.
El 2023, el moment en què va pensar que ja no podia més
Però aquesta capacitat per continuar endavant també ha tingut límits. Preguntada per ViladeRoses sobre si durant aquestes dues dècades hi havia hagut algun moment en què realment hagués pensat que no podia més, Fargas va assenyalar directament l’any 2023.
Aquell any va patir un càncer de còlon que la va deixar molt tocada. “En aquell moment sí que vaig pensar: d’aquesta no te’n surts”, va recordar.
I quan semblava que faltaven forces per continuar, la resposta la va trobar novament en la família. “Has de tenir a la vida un objectiu, alguna motivació que t’impulsi”, va afirmar. En el seu cas hi havia, a més, una motivació molt concreta: un nen de quatre anys. “Ell va ser el meu objectiu de viure. Vaig pensar: aquest nen l’he de veure créixer”.
La presentació va començar amb la benvinguda de Pilar Cortés, directora de la Biblioteca Municipal de Roses, que va definir l’obra com una història real “sobre la fragilitat, la força i la manera com la vida pot canviar en un instant”.
Cortés va destacar que Aprendre a viure amb el que ve és “un relat íntim i honest que recorre vint anys d’experiències, pèrdues, esperança i reconstrucció” i “un llibre escrit des del cor”, que convida el lector a aturar-se, sentir i mirar la vida des d’una altra perspectiva.
La directora de la Biblioteca va ser també l’encarregada de presentar les persones que participarien en l’acte: Magda Casamitjana, exalcaldessa de Roses, que conduiria la conversa amb Fargas, i la música ucraïnesa Olga Bereza, encarregada de posar el component musical a la trobada.
“Més que presentar un llibre, avui volem donar veu a una història personal”
La vessant solidària de l’obra va quedar palesa des de l’inici de l’acte amb la intervenció de Pilar Serra, membre de la Junta de la Fundació Roses Contra el Càncer, entitat destinatària de la totalitat dels beneficis obtinguts amb la venda del llibre.
“Més que presentar un llibre, avui volem donar veu a una història personal, a una experiència de vida que ens convida a reflexionar, a mirar endavant i, sobretot, a aprendre a viure amb allò que no sempre podem escollir”, va afirmar Serra.
Des de la Fundació van agrair especialment a Fargas la decisió de destinar-hi íntegrament l’import de la venda: “Volem agrair molt especialment a la Sílvia aquest gest de generositat i confiança”, va assenyalar Serra, que també va fer extensiu l’agraïment a totes les persones que fan possibles iniciatives solidàries com aquesta.
Una presentació convertida en conversa
Després d’aquestes declaracions a ViladeRoses i les posteriors intervencions de Cortés i Serra, la presentació del llibre va permetre aprofundir encara més en una història que Fargas havia decidit posar per primera vegada negre sobre blanc.
El vestíbul del Teatre Municipal de Roses, on es va celebrar la presentació, es va omplir de gom a gom, fins al punt que pràcticament no hi cabia ni una agulla. Familiars, amics, coneguts i nombroses persones que van voler acompanyar Sílvia Fargas van omplir l’espai en una presentació marcada des del primer moment per la proximitat i les emocions.
L’acte va anar a càrrec de Magda Casamitjana, exalcaldessa de Roses i amiga de Fargas des de fa molts anys, que va conduir la presentació en forma de conversa amb l’autora.
Casamitjana va destacar especialment com les només 82 pàgines del llibre són capaces de condensar vint anys de vida i transmetre unes emocions que van molt més enllà de la malaltia. Sentiments, va assenyalar, en els quals es pot reconèixer qualsevol persona que hagi viscut la pèrdua d’un familiar, una situació complicada o qualsevol altre moment en què la vida es trenca.
“Vaig pensar: tens una història i la vull compartir”
Durant la conversa, Fargas va aprofundir també en el perquè del llibre. Sempre havia escrit coses que havien quedat guardades en un calaix, fins que un dia va pensar: “Tens una història i la vull compartir”. La seva família, especialment les seves filles i el seu home, en David Cuadrat, la van animar a tirar endavant un projecte que per a ella també significava exposar una part molt íntima de la seva vida. Una voluntat de compartir que és especialment significativa en una persona que es defineix com a reservada.
D’aquí neix també el títol, Aprendre a viure amb el que ve. Fargas va recordar que quan una persona fa plans de futur pensa en els estudis, la parella, la família o la feina, però difícilment incorpora tot allò inesperat que pot capgirar aquesta planificació. “Has de treballar amb tu i aprendre a viure amb el que ve”, va afirmar. I això és precisament el que ha hagut de fer des dels 43 anys. Adaptar-se una vegada i una altra a una realitat que no havia escollit.
El llibre, però, no pretén convertir aquesta experiència en una recepta per als altres. L’autora ho va deixar clar durant la presentació: no és un llibre d’autoajuda ni vol donar consells.
“Simplement tenia una història i la volia compartir”, va explicar, tot afegint que si alguna persona que el llegeixi hi troba una idea que li ressoni, s’hi veu reflectida o li serveix en algun moment de la seva vida, ja haurà valgut la pena.
Aprendre a viure amb allò que no estava previst
El mateix títol resumeix bona part de la filosofia que Fargas ha anat construint durant aquests vint anys. Quan una persona imagina la seva vida pensa en estudis, parella, família, feina i projectes, però difícilment incorpora als seus plans tot allò que pot arribar sense avisar.
I aleshores, explica, no queda altra alternativa que “aprendre a viure amb el que ve”: acceptar, adaptar-se i continuar.
Quan una trucada de matinada significa tornar a començar
Entre els episodis que relata el llibre hi ha un moment especialment lluminós. Una trucada de matinada li comunicava que hi havia un possible ronyó compatible i que havia d’anar cap a l’hospital.
Aquell trasplantament es converteix en el relat en “un nou començament”. Després d’anys condicionada per la diàlisi, significava recuperar una part de la llibertat perduda i obrir una nova etapa d’esperança.
Però la història no avança en línia recta. Després de les petites victòries arriben nous entrebancs, i el llibre tampoc amaga el cansament, la ràbia ni la sensació d’injustícia de tornar a perdre una llibertat que ja havia pogut tastar.
La mirada d’una filla
Un dels moments més emotius de l’acte va arribar quan Aina Cuadrat, filla de Sílvia Fargas i en David Cuadrat, va prendre la paraula per llegir un fragment escollit per ella mateixa i explicar també què significa aquesta història vista des de l’altra banda.
Aina va recordar que quan tot va començar ella tenia 15 anys i la seva germana Ari, 13. La seva intervenció va posar el focus en una realitat que sovint queda en segon terme: la de les famílies que conviuen durant anys amb hospitals, dolor i incertesa al costat d’una persona estimada.
Un llibre per retornar l’acompanyament rebut
Aprendre a viure amb el que ve té també una important vessant solidària. Sílvia Fargas destinarà íntegrament els beneficis de la venda del llibre a la Fundació Roses Contra el Càncer.
I aquí l’entrevista concedida a ViladeRoses permet entendre el perquè d’aquesta decisió. Tot i haver patit anteriorment un càncer, no va ser fins al de còlon de 2023 quan Fargas va acudir a l’entitat.
“Estava emocionalment molt tocada i vaig anar-hi perquè sabia que tenia un servei de psicologia que em va ajudar moltíssim”, va explicar. Des d’aleshores s’ha mantingut vinculada a una Fundació de la qual destaca l’acolliment, els professionals, els recursos i les activitats que posa a disposició de les persones afectades.
Per això tenia clar que el llibre també havia de tenir una finalitat solidària i que els beneficis de la seva venda havien de revertir en la mateixa entitat que la va acompanyar en un dels moments més difícils de tot aquest procés.
I si alguna cosa deixa clara Sílvia Fargas és que aquests vint anys no l’han convertida en una persona invulnerable. Ella mateixa ho deixa escrit al final del llibre: “No soc una superwoman, no puc amb tot i no passa res. El que haig de fer és seguir, com puc, amb els meus, amb el que tinc”.
Perquè després de diàlisis, trasplantaments, càncers, caigudes, nous començaments i vint anys aprenent a conviure amb allò que mai havia previst, hi ha una frase que resumeix millor que cap altra el sentit de Aprendre a viure amb el que ve: “La història no s’acaba”,perquè el llibre no explica una història acabada, sinó precisament, com continuar-la.
I si alguna cosa deixa clara Sílvia Fargas és que aquests vint anys no l’han convertida en una persona invulnerable. Ella mateixa ho deixa escrit al final del llibre: “No soc una superwoman, no puc amb tot i no passa res. El que haig de fer és seguir, com puc, amb els meus, amb el que tinc”.
La presentació va arribar al seu final amb una petita actuació de la música ucraïnesa Olga Bereza, que va posar la nota musical a una tarda marcada per les emocions i els testimonis personals. Tot seguit, Sílvia Fargas va dedicar exemplars d’Aprendre a viure amb el que ve: una història de força quan la vida es complica a totes les persones que li ho van demanar, compartint també uns minuts amb els assistents.
Un final proper per a la presentació d’un llibre que, després de diàlisis, trasplantaments, càncers, caigudes, nous començaments i vint anys aprenent a conviure amb allò que mai havia previst, es pot resumir amb una frase de la mateixa autora: “La història no s’acaba”. Perquè Aprendre a viure amb el que ve no explica una història acabada, sinó, precisament, com continuar-la.
