Sons del Món fa ple a la Ciutadella de Roses amb Els Amics de les Arts

Els Amics de les Arts

Els Amics de les Arts durant el concert del Sons del Món a la Ciutadella de Roses

El grup barceloní va presentar a la Ciutadella de Roses el seu últim treball ‘Només d’entrar sempre hi ha el dinosaure’

Els Amics de les Arts
Els Amics de les Arts durant el concert del Sons del Món a la Ciutadella de Roses

Amb puntualitat suïssa van pujar a l’escenari Joan Enric Barceló, Eduard Costa, Ferran Piqué i Dani Alegret, els quatre components de Els Amics de les Arts, acompanyats de dos músics més, Pau Cruells al baix i Ramon Aragall a la bateria, per encetar el concert que inaugurava el Festival Sons del Món 2014 a la Ciutadella de Roses.

Un espectacle musical amb 1.300 persones de públic provinents de la demarcació de Girona que van penjar el cartell d’entrades exhaurides dies abans del concert. Una actuació que el grup barceloní va iniciar amb ‘El mite de Prometeu’, per tot seguit donar la benvinguda als seus seguidors, que es van entregar als compassos musicals del quartet des del primer tema, per fins i tot, tot i que l’aforament era amb seients, ballar algunes de les cançons, com Tren Transsiberià, “és que els discos són genials, però en directe guanyen molt, moltíssim, són una passada”, va assenyalar un fervent seguidor del grup.

Els Amics de les Arts van presentar a Roses el seu darrer treball ‘Només d’entrar sempre hi ha el dinosaure’, però se’n van oblidar de recordar i interpretar temes molt coneguts pel seus fans com Lousiana i Els camps de cotó del disc ‘Espècies per catalogar’ cantada per les més de 1000 persones que es van donar cita a la Ciutadella, o la de Jean Luc del segon disc del grup, ‘Bed & Breakfast’, o d’altres com L’home que treballa fent de gos.

Els Amics de les Arts
Els Amics de les Arts van fer ple la Ciutadella de Roses exhaurint les entrades

Entre tema i tema van fer riure, i molt, al públic, quan per exemple Eduard Costa va explicar com va sorgir el títol del seu quart i darrer disc gravat en estudi. Un títol que havia de tenir l’esperit de Els Amics de les Arts, que respiri l’essència de les cançons i que reflecteixi el treball en equip. Finalment però, es van quedar amb Només d’entrar sempre hi ha el dinosaure, que no complia cap dels requisits però els agradava a tots.

A les acaballes del concert, que finalitzar tot just dues hores després del seu inici, el públic els va demanar bisos, que els músics van correspondre fins a tres vegades, acabant una nit memorable de música a la Ciutadella de Roses amb A mercè d’un so, tema amb referències a la sèrie televisiva Jocs de Trons.