Territori i Sostenibilitat desestima el projecte de condicionament del vial que travessa els Aiguamolls de l’Empordà

Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

Tram de la carretera i la seva inserció en el Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà (zona de color verd) i la Reserva natural integral (zona de color taronja)

La Generalitat considera que el projecte de millora d’un tram del camí asfaltat entre Castelló d’Empúries a Palau-saverdera pot tenir efectes apreciables sobre el Parc Natural i sobre la reserva integral

Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
Tram de la carretera i la seva inserció en el Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà (zona de color verd) i la Reserva natural integral (zona de color taronja)

La Ponència Ambiental, del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha desestimat el projecte de condicionament d’un tram de l’antic camí d’enllaç entre Castelló d’Empúries i Palau-saverdera (Alt Empordà) que acaba a la carretera GIV-6103 i que discorre en la seva totalitat pel Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà. L’òrgan ha considerat que el projecte, promogut i tramitat per la Diputació de Girona, pot tenir efectes apreciables sobre l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000 “Aiguamolls de l’Alt Empordà”.

En la seva resolució, el Departament determina que el projecte “no té viabilitat ambiental”, que qualsevol proposta d’actuació haurà d’incloure “alternatives de millora de la carretera que siguin ambientalment viables i compatibles amb la conservació dels valors naturals associats a l’espai natural protegit” i, en qualsevol cas, que s’haurà de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental ordinària que inclogui un estudi d’impacte ambiental.

En aquest sentit, la Ponència recorda que el Pla especial dels Aiguamolls de l’Empordà només permet en aquest vial executar “obres de manteniment, actuacions destinades a disminuir l’impacte sobre els sistemes naturals d’aquesta carretera i obres de millora que es justifiquin en relació amb la seguretat de les persones, en aquest cas prioritzant les opcions que comportin una menor afectació als hàbitats i les espècies silvestres de la reserva natural”.

La pràctica totalitat del projecte se situava dins l’espai del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) “Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà”, que també forma part de la Zona d’Especial Conservació (ZEC) i de la Zona d’Especial Conservació per a les Aus (ZEPA) de la Xarxa Natura 2000. Al llarg de mig quilòmetre, la traça transcorre dins o al límit de la Reserva Natural Integral (RNI) “Els Estanys”.

L’àmbit afecta directament l’hàbitat d’interès comunitari d’alberedes, salzedes i altres boscos de ribera situat a la Mugueta i als recs dels tres ponts. S’hi localitzen diverses zones incloses a l’Inventari de zones humides de Catalunya i que es concentren en l’àmbit de la reserva.

La ZEPA dels Aiguamolls de l’Empordà forma part de les denominades àrees crítiques del Pla de recuperació del bitó (Botaurus stellaris). Com a espècies vertebrades més vulnerables o en perill d’extinció a l’entorn de la carretera es troben, a més del bitó, el turó (Mustela putorius), el martinet ros (Ardeola ralloides), el gaig blau (Coracias garrulus) i el xoriguer petit (Falco naumannii). També es troba en la zona del projecte una àrea prioritària de reproducció, alimentació, dispersió i concentració local d’espècies d’aus amenaçades. Respecte als mamífers, la llúdriga (Lutra lutra) es pot localitzar al llarg de les masses d’aigua existents al parc natural, que formen part de l’àmbit territorial del Pla de conservació de la llúdriga a Catalunya.

La Ponència Ambiental ha dictaminat que l’execució del projecte comportaria un augment de la intensitat de trànsit i de la velocitat dels vehicles i que això incrementaria el risc de mortalitat per atropellament de moltes espècies emparades per les directives d’Aus i Hàbitats.

Finalment, els impactes podrien afectar determinades actuacions que està desenvolupant el Parc Natural per recuperar la qualitat i la quantitat de l’aigua que nodreix la reserva, per augmentar la qualitat dels hàbitats i la riquesa d’espècies, així com la captura d’espècies exòtiques com el visó americà (Neovison vison).