Aquest estiu la Gata Christie ha estat molt moguda, voladora i viatgera, però ja ha tornat al cau, doncs com bons catalans, ens agrada el Sant Tornem-hi. Gracies a les travesses i “trastades” de la gata en dron, i al quadern de viatges que ha fet, podem dir que Roses aquest estiu no s’ha avorrit, entre curses, competicions, festivals, ballar, menjar, beure i fins i tot morir (de calor). Es per això que han augmentat les dutxes mòbils i els WC mòbils. Efectes col·laterals dels qui han vist o patit “El crucero de la caca” a Netflix? Sigui com sigui i tot i que no ha acabat l’estiu, podem afirmar que aquest ha sigut el darrer estiu més fresc que hem conegut. Potser per això, la Gata Christie en aquesta ocasió totalment afònica pels aires condicionats per neutralitzar les calors tropicals de Roses, ens ha passat el quadern de viatges per delegació. En Hèrcules Poirot ens ho explica. Esperem saber interpretar el seu missatge sense miular. Miauuu
Tots som pops….vestits!
Pops que desapareixen, però pops amb bikini, amb burquini, amb top-less, fent nudisme a la plaça Catalunya, doncs a les platges ara esta mal vist. Es curiós, cada vegada hi ha més dones amb vel, burka o niqab, que dones fent top-less i ja no diguem nudisme. Per sort, Roses no es destinació naturista ni nudista, això sí, naturalista tot el que vulgueu i més. O sigui, que som conservadors i conservacionistes. Curiosament, en canvi, pots estimar com vulguis (?). Llavors som revolucionaris. Algú menteix, però no passa res, som els millors.
Lògicament les dones, àrabs of course, han après de nosaltres i també es vesteixen encara més, lògicament…D’aquí el burquini. Tampoc ens queixem de que vagin vestides a l’aigua. Ens ho hem buscat.
Musclos que desapareixen, però muscles (no és el mateix) cada vegada més farcits de testosterona i tatuatges, una moda que aviat arribarà a les escoles i esplais, com abans arribava el pa amb tomàquet (que aviat no sabrem què es, al igual que el català. Bon jour monsieur Plana, au revoir madame Moush!).
La oferta de catamarans arriba al Perejil
Aquest ha sigut l’estiu del peixos exòtics (i eròtics també), les caravel·les, les meduses gegants… Mantes i “rayas” a manta. Poca broma, que fa poc a una platja es va gravar una lluita entre una “mantaraya” i un tauró. Com si estiguéssim al Carib. Però clar, es que la temperatura de l’aigua de mar, ja es la mateixa. Ates el canvi de clima i que el turisme necessita noves experiències (sinó, no ve), els catamarans de Roses han ofert una nova ruta atès que el Cap de Creus ja està molt vist. S’ha encetat Roses-Perejil-Roses, passant per les illes Formigues (Costa Brava) i les illes Columbretes (Castelló de la Plana). També hi ha la opció (extensió) a la costa africana, per veure sortir pasteres, que ara s’ha posat de moda anar a Eivissa i Formentera. La Gata ens diu que al pas que anem l’any vinent ja arribaran a la Badia de Roses i cal preparar el terreny, o sigui posar catifes vermelles al llarg de la Badia i organitzar sardanes de benvinguda. Miauuuu!
Sons del Món arriba ja a Tombuctú
Que no pari la música, que per això hem fet el cim també amb decibels, però els sons del món mundial ho requereixen, siguin de l’Empordà, del Carib, de acid-house, country-blues, electrònica, de Manu Chao o Rozalen, i això ens porta a la moguda queer, passant per Motomami, les motos del Maverick, les motos aquàtiques i els patinets elèctrics, i com a fi de festa, el culebrón de l’estiu i de l’any, el top manta o pot ser dir, el pop manta (doncs ni una pel·lícula de Fellini podria plasmar millor aquest contrast, al que hi podríem afegir unes quantes palmeres i cocoters). Ni Lloret, ni Palamós, ni Salou, la Gata Christie ens recomana Roses per fer compres de proximitat a persones racialitzades, dones millor, així matem tres ocells d’un tret: ser sostenibles, ser solidaris i ser inclusius. Wow!. Vaja, el no va más de la interseccionalitat, nova paraulota woke, que mola molt.
Invasió de labubus careta (abans babaua o boba)
Tan parlar de la conservació d’espècies en extinció i ara resulta que aquesta tortuga ens està envaint, però quan estàvem a punt de posar a ratlla aquesta invasió, ara ens n’arriba un altre, els labubus, uns ninots xinesos o pot ser són nines xineses? Sigui com sigui com deia aquell senyor X, “gato blanco o gato negro, lo importante es que cace ratones”. Òbviament això li agrada molt a la Gata Christie, doncs es declara híbrida i hermafrodita, que avui ja es vulgar ser no binari. Però tornant als labubus, la última hora es que a Roses, està a punt d’obrir una botiga la mar de friki, per vendre labubus a preu de out-let.
Ja poden els agent cívics butanitos preparar-se, doncs la gent es capaç de matar per un labubu. Ara, això no es res si el que queda de temporada d’estiu, els comencen a vendre (falsos, clar) el SVAR (Sindicat de Venedors Ambulants de Roses) del passeig marítim, fluvial i amfibi. Fins i tot s’han ofert per portar-los a domicili, pels canals de Santa Margarita, si en compres deu per un.
Raves al cap de Creus. Ja trigaven en arribar
Es nota que la Gata ha vist la pel·lícula Sirat, i ens vol entabanar a que també la veiem, però la nostra i a casa nostra (al cap de Creus). Per això està muntant ja per l’estiu vinent, un equivalent al Monegros Desert Festival, on els altaveus i els bafles s’instal·laran als dos espigons enfront la Riera Ginjolers per tal que tot Roses pugui gaudir d’emissions, soroll, focs artificials, fums i escalfament del mar, que pel que sembla ens agrada i en volem més. Per això no interessa ni volem sentir a parlar del canvi climàtic, volem més correfocs, més creuers i més raves. Per altra banda els sons eixordadors del món mundial i les barraques del Carpanta, ja han tocat sostre i s’ha fet petita la Ciutadella, ara cal tirar més alt, cap el Pla de les Gates (i consti que la Gata no vol escombrar cap a casa seva). Allà no hi ha pols ambiental i pots gaudir d’una bona panoràmica si es cala foc. Es més, amb una mica de sort, pots trobar gespa fresca si no se l’han menjat ja les vaques del Pirineu que venen a fer turisme l’estiu.
Foques monje a la badia de Roses
La imminent introducció de foques monje al Cap de Creus, es un altre atractiu turístic que la Gata ens ha dit tindrà un gran èxit. S’ha fet ja una primera introducció, que anirà a més properament. Entre les foques, les mantes i la proliferació de corbs marins, aviat no caldrà anar al Zoo de Barcelona, ni als Aiguamolls que tenim a tocar. Som uns privilegiats, de fet hauríem de pagar un impost o taxa per no sortir de Roses, sempre aquí, sempre malalts, fent diners, al llit, fumant eucaliptus, com vulgueu, però sense sortir.
Per cert, les foques monje (no confondre amb monja) són un reclam fantàstic per atraure de retruc marmotes del Pirineu (ja sabreu que aquest any hi ha hagut una explosió d’aquests animalons i estaria be un maridatge entre uns i altres). Amb foques i marmotes, segur que ens podem entendre millor que amb polítics d’esquerra o dreta, que el pati està que crema, i els incendis forestals encara l’ha cremat més. Al pas que anem terra cremada, això sí, fins entrar a l’Empordà, aquí som un país lliure de fums.
La Gata Christie
