Tots x l’Empordà presentarà als Ajuntaments una moció en defensa del món municipal davant l’actuació de la Generalitat per la sequera i reclama més diàleg i col·laboració institucional
La coalició de grups municipals independents Tots x l’Empordà porta als Ajuntaments on té representació (a Roses ho ha fet a través de Gent del Poble) una moció que exigeix al Govern de la Generalitat respecte institucional i li reclama més diàleg i col·laboració, “sense amenaces ni imposicions”. Tots x l’Empordà tampoc vol que se sancioni a aquells Ajuntaments que estan invertint i actuant per reduir els consums d’aigua. En el text es recorda que “els ajuntaments són unes administracions disposades a arremangar-se quan les coses no van, molt més enllà fins i tot del que la normativa vigent estableix com a competències pròpies. En tenim multitud d’exemples i de temàtiques”.
La moció, amb 5 punts a la proposta d’acord, reclama al Govern que prioritzi “les inversions plurianuals necessàries per dotar Catalunya de l’aigua que necessita, tant pel dia a dia de les persones com per mantenir la seva economia”. En aquesta línia, demana “establir noves línies extraordinàries d’ajuts als ajuntaments per executar millores a les xarxes de distribució d’aigua potable. S’haurien de poder complementar aquestes subvencions a fons perdut amb crèdits de l’ICF sense interès i amb retorn a llarg termini”.
També s’insta la Generalitat “a portar a terme, en situacions d’emergència, una política d’interconnexió de xarxes que sigui justa amb els territoris i que eviti assecar uns rius mentre d’altres no es toquen”, en referència al diferent tracte que reben els rius Ter i Ebre: “observem amb astorament i indignació, una vegada més, com s’eixuga el Ter sense cap mirament per a la gent del territori amb l’objectiu de portar aigua a la indústria i als serveis a l’àrea de Barcelona, en virtut de la llei franquista del 1959 sobre el transvasament, però al mateix temps es manté l’Ebre com a intocable, independentment del seu cabdal. No podem entendre que hi hagi una població i unes activitats econòmiques de primera i unes altres de segona en funció de la zona de Catalunya a on visquem. Tampoc entenem el sobreesforç que s’aplica sobre el nostre sector primari des de bon començament de l’emergència, tot i ser un sector estratègic per al país, com va quedar demostrat durant la pandèmia. També cal lamentar la poca empatia amb el sector turístic, part substancial del PIB de les nostres comarques i del país”.
MOCIÓ SOBRE LA SEQUERA I EL MÓN MUNICIPAL
Exposició de motius
Catalunya pateix una situació de sequera provocada per la manca de pluja i també agreujada per la inacció històrica del Govern de la Generalitat a l’hora d’aplicar mesures estructurals per optimitzar l’aigua de que disposa el país. Sembla que de la darrera situació crítica, l’any 2008, poca cosa se’n va aprendre. En aquesta ocasió, s’ha tornat a anar tard i malament, a l’hora de prevenir, d’executar i de legislar. Val a dir que també s’ha legislat sense escoltar la veu món local i, a vegades, ha donat la sensació que per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’ha fet servir l’assenyalament públic als ajuntaments com a cortina de fum per intentar tapar les carències pròpies del seu paper, que no és altra que el d’actor principal. Qui ha de vetllar perquè Catalunya disposi de les infraestructures necessàries per fer front a emergències com la sequera (interconnexions, dessaladores, transvasaments, regeneració…) és l’ACA, una agència a dia d’avui totalment ineficaç. Els municipis, especialment els petits, han trobat a faltar tots aquests anys l’aixopluga del Govern del país en forma d’ajudes finalistes per poder millorar l’estat de les xarxes de distribució, la gran majoria antiquades i amb pèrdues importants.
Algú podria dir que ara no és moment per a la crítica sinó de fer costat al Govern i simplement obeir-lo. Els ajuntaments han de fer costat al Govern quan les mesures que proposa siguin correctes i hagin estat parlades amb el territori perquè la imposició o la manca de diàleg fan molt difícil una col·laboració fluida. Els ajuntaments són unes administracions disposades a arremangar-se quan les coses no van, molt més enllà fins i tot del que la normativa vigent estableix com a competències pròpies. En tenim multitud d’exemples i de temàtiques. Però no perquè el moment sigui d’extrema gravetat hem de deixar de dir les coses com són i deixar de recordar per què hem arribat a on estem avui. Una cosa no ha d’anar en detriment de l’altra. Exposar la realitat, per crua que sigui, no pot ser considerat mai un acte partidista.
Pel que fa els municipis gironins, i més concretament els de la conca on hi ha Ter i la Muga, observem amb astorament i indignació, una vegada més, com s’eixuga el Ter sense cap mirament per a la gent del territori amb l’objectiu de portar aigua a la indústria i als serveis a l’àrea de Barcelona, en virtut de la llei franquista del 1959 sobre el transvasament, però al mateix temps es manté l’Ebre com a intocable, independentment del seu cabdal. No podem entendre que hi hagi una població i unes activitats econòmiques (agricultura, ramaderia, indústria, turisme i serveis…) de primera i unes altres de segona en funció de la zona de Catalunya a on visquem. Tampoc entenem el sobreesforç que s’aplica sobre el nostre sector primari des de bon començament de l’emergència, tot i ser un sector estratègic per al país, com va quedar demostrat durant la pandèmia. També cal lamentar la poca empatia amb el sector turístic, part substancial del PIB de les nostres comarques i del país, i la poca ambició per generar des del Govern el marc necessari per una adaptació de les infraestructures turístiques a criteris de sostenibilitat hídrica.
El món local s’ha posat les piles de fa temps -també és veritat que uns municipis més que altres, no ho negarem pas- però no és el món local el responsable principal del problema, com sembla que es tingui la intenció persistent d’assenyalar per part d’alguns. Els canvis a les dinàmiques i l’execució d’actuacions no es poden fer realitat d’avui per demà, per la qual cosa és inacceptable que se sancioni per part de la Generalitat a ajuntaments que poden demostrar fefaentment que estan executant inversió i aportant mesures per millorar la gestió del servei i reduir els consum d’aigua a les llars. Fins i tot, alguns han estat multat després de rebre lloances de l’ACA a la feina que estaven fent.
Des del municipalisme independent entenem que la sanció no es pot imposar ni al diàleg, ni a la realitat. Creiem en un Govern de Catalunya que faci costat al seu món local en moments d’emergència en comptes d’enfrontar-s’hi i que inverteixi en un millor aprofitament dels recursos hídrics a partir de la planificació i sense haver d’esperar a patir una emergència. Un govern que programi la seva part competencial i doni un cop de mà als municipis, especialment els més petits, que difícilment poden mantenir unes xarxes de subministrament a l’alçada del que requereix el moment que ens ha tocat viure. També volem que l’aigua del país es reparteixi de forma equilibrada i justa, sense haver d’eixugar uns rius per mantenir-ne uns altres d’intocables. No volem tampoc un Govern de Catalunya que tracti als ajuntaments com a administracions de segona a les que cal només manar i sancionar.
Per tot plegat, presentem la següent
Proposta d’acord
1.- Instar al Govern de la Generalitat a prioritzar les inversions plurianuals necessàries per dotar Catalunya de l’aigua que necessita, tant pel dia a dia de les persones com per mantenir la seva economia.
2.- Instar el Govern de la Generalitat a obrir un diàleg seriós i permanent amb els Ajuntaments i a tractar-los com a les administracions responsables i col·laboradores que són a l’hora d’afrontar plegats els reptes que planteja la situació de l’aigua en el nostre país, sense amenaces ni imposicions. Des de les amenaces i les imposicions no es generen les complicitats que es necessiten.
3.- Instar al Govern de la Generalitat a establir noves línies extraordinàries d’ajuts als ajuntaments per executar millores a les xarxes de distribució d’aigua potable. S’haurien de poder complementar aquestes subvencions a fons perdut amb crèdits de l’ICF sense interès i amb retorn a llarg termini.
4.- Instar al Govern de la Generalitat a portar a terme, en situacions d’emergència, una política d’interconnexió de xarxes que sigui justa amb els territoris i que eviti assecar uns rius mentre d’altres no es toquen.
5.- Instar al Govern de la Generalitat a no sancionar cap Ajuntament que acrediti que està invertint i actuant per reduir els consums d’aigua entre els seus usuaris.
Tots per l’Empordà
