Tots som pops! Brainstorming sobre pops, musclos i crancs

L’Observatori del Clima

L’Observatori del Clima
Antoni Salamanca
Consultor ambiental

Aquest estiu hem fet el cim i més enllà. Hem tocat el cel. O dit d’una altra manera s’han recuperat (uns més que altres) els ingressos pre-pandèmia. Tot solucionat. Ja podem fumar un puro seguts a la gandula, hamaca, sofà o tresillo i esperar que el cadàver (imaginari) del nostre enemic (imaginari) passi per davant nostra. Per alguns, que han fet molta caixa (molta!), ni la guerra d’Ucraïna, ni el preu desbocat de l’energia els hi ha tret el son. Tots som pops!

Pops que desapareixen, però pops de roca, a la brasa, guisats o amb ceba, a la gallega, a la cassola, com vulguem…

Musclos que desapareixen, però que importa, al vapor, a la marinera, a la brasa, amb ceba, a la catalana, com vulguis…

Crancs, cloïsses, sardines, sonsos, gamba,…la llista seria llarga, però les possibilitats de tenir-los a taula, i fer un festival, encara que desapareguin és una oportunitat que sempre tenim a l’abast (Sant Pere, sempre canta).

Arrossos caldosos, a la paella, negre, a banda, a mida, al teu gust, ben maridats amb un bon “caldo” empordanès. Ep! sempre empordanès, no sigui que no siguem coherents amb allò del Km.0

Però tornant als pops, quina pena que estiguin desapareixent i no haver après de la seva gran intel·ligència. O pot ser millor, no sigui que ens tornéssim com pops i això ens fes actuar de forma més responsable com espècie. I segons Eudald Carbonell, ja sabeu que opina de la imbecil·litat de l’espècie humana.

En fi, aquest ha sigut l’estiu de recuperar el temps perdut i ep! de guanyar-lo o anticipar-lo també pel que vindrà. Però psssst! No ens desviem!. Que encara es colaria per aquí l’emergència climàtica i ens xafaria la festa! I la festa continua!, que estem apostant per allargar la temporada i no ens convé distreure’ns ni amb l’escalfament de l’aigua del mar, ni amb la massificació turística, ni… amb tots aquells factors causals de la desaparició dels pops, musclos, etc. (doncs tots som pops!), que no interessa saber, doncs el misteri o el secret (a veus) deixaria de ser-ho i no podríem seguir especulant si el pop s’amaga, es camufla, se’n va, s’intoxica, es confon, es torna polític (es posa de perfil, vaja) o simplement prefereix aigües més tranquil·les (un caprici com qualsevol altra). Per altra banda, si destapem el misteri, els científics es quedarien sense generoses subvencions per interpretar la recerca de la troballa del descobriment.  

La qüestió es que segueixi la música, que no pari la música, que per això hem fet el cim també amb decibels, contaminació lumínica i acústica, etc. però els sons del món mundial ho requereixen, siguin de l’Empordà, del Carib, de Jazz, country-blues, electrònica, dels Queen, i això ens porta a la moguda queer, passant per Motomami, les motos de Maverick, les motos aquàtiques i com a fi de festa “Euphoria”, com a màxima expressió paroxística i orgàsmica (millor pseudo-orgàsmica…), que amb la inestimable ajuda de TV3, ens ha transportat al món mundial del transgènere, la metrosexualitat, el transvestisme, la hipersexualitat juvenil i per contrast al top manta o pot ser dir el pop manta (doncs ni una pel·lícula de Fellini podria plasmar millor aquest contrast, al que hi podríem afegir unes quantes palmeres caigudes).

Però per pel·lícules, el seguit de concerts, festivals, campionats (de concerts..) que s’han succeït no sols a Roses, per tot l’Empordà, que ens recorden molt a la competició de curses (running, trail, etc.) entre localitats (a veure qui la te més llarga, com diuen molts dels organitzadors), que denoten que estem ben pujats al “subidon” de “el últim que apagui la llum”, qui la pugui pagar, i el que no, que tanqui i afegir-se al llistat de morosos (o a la pobresa energètica).  

Tots som pops! Però res de frenar o minorar el model  turisme de masses, de sol i platja, pisos turístics, penetració de plataformes digitals, urbanisme de serveis, etc. i, per contra, de potenciar el turisme actiu i temàtic. Quines coses de dir!. Això es planificar i aquest verb no es conjuga a l’Empordà.

Com també tenir objectius ambiciosos en desestacionalitzar el turisme, per quan molt aviat, els propers estius, siguin “normals” moltes setmanes i no uns quants dies, les nits roents (de 30 graus) i tòrrides (de 25 graus), no ja les tropicals, aquestes ja han passat de moda…. i les onades de calor, amb més de 45 graus, dies seguits.

La massificació turística, que també genera emissions de CO2 i escalfa el mar, pel que sembla ens agrada, la volem i en volem més. Per això no interessa ni volem sentir a parlar de més taxes turístiques, doncs com tots som pops, hem de ser solidaris i vetllar per que segueixin venint de piscifactories  o de l’altre punta del món, el peix i marisc que aquí desapareix.

Però els preus de l’energia no paren de pujar i pujar i pujar, i ben aviat, com Darwin amb la selecció de les espècies, només quedaran els millors i situaran el turisme on ha de ser, encara que desaparegui el 60-70% del sector. Però mentre, que no pari la música!

Per cert, on estan o on són aquestes ONG i plataformes que tan criden per altres afers sobre el paisatge i la biodiversitat a la Costa Brava? Suposo que menjant pops, naturalment! Llàstima de la seva intel·ligència!