Mes de paraules

Treballs arqueològics per esbrinar la relació entre el poblat del Castrum Visigòtic i la ciutat de Roses

Castrum Visigòtic de Roses
Excavacions arqueològiques al Castrum Visigòtic de Roses / Foto: arxiu

La Universitat Rovira i Virgili Tarragona està portant a terme aquest mes de juliol excavacions arqueològiques al Castrum Visigòtic de Roses

Castrum Visigòtic de Roses
Excavacions arqueològiques al Castrum Visigòtic de Roses

A principis de juliol es va iniciar les excavacions arqueològiques per part d’estudiants d’arqueologia de Barcelona, Madrid, Tarragona i Girona gràcies a l’interès de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que amb una tradició en els estudis en arqueologia clàssica, va voler reprendre les excavacions del poblat fortificat que hi havia a dalt del Puig Rom de Roses “que ens interessa molt perquè justament és el final de l’època clàssica i l’inici de l’Alta Edat Mitjana, el qual va ser un període de transició ” ha assenyalat la professora d’Arqueologia de la Universitat de Tarragona, Eva Subías, la qual compta amb l’ajuda, a banda dels estudiants i altres professors, d’arqueòlegs gironins com l’Anna Mª Puig i el professor Codina.

Per aquest motiu, la Universitat tarragonina va concórrer i aconseguir la subvenció que atorgava la Generalitat dins el programa de subvencions per a projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia. Una subvenció d’uns 90.000 euros per a l’estudi i posada en valor del Castrum Visigòtic del Puig Rom de Roses, un poblat fortificat, molt ben conservat, que data entre els anys 650-700, considerat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), i en el que anteriorment només s’havien practicar excavacions arqueològiques als anys 1917, 1946 i 1947.

I l’objectiu dels treballs d’aquest mes de juliol en el assentament visigòtic rosinc és “mirar quin era el paper que tenia el poblat en aquesta fase transició entre el final de l’època antiga i l’inici de l’Alta Edat Mitjana i, sobretot, la seva relació amb la ciutat de Roses,  situada a baix al pla”, ha explicat la professora Subías, que, així mateix, va assenyalar que aquest treballs haurien de permetre “perfilar la cronologia de l’ús d’aquest poblat, dels seus inicis, de les fases intermitges d’ocupació, i del seu l’abandonament”.

30.000 € és l’aportació que fa l’Ajuntament de Roses en un projecte plurianual

Castrum Visigòtic de Roses
‘Camafeo’, adorn o figura llaurada en relleu en una pedra, trobada ara durant les excavacions al Castrum Visigòtic de Roses

A banda de sol·licitar la subvenció del departament de Cultura de la Generalitat, la Universitat Rovira i Virgili va demanar la col·laboració de l’Ajuntament de Roses per poder completar els treballs arqueològics. Col·laboració que el consistori rosinc va donar el seu vistiplau amb la signatura d’un conveni “amb la Universitat i la Generalitat i en el que l’Ajuntament aporta uns 30.000 euros dins un projecte plurianual, a raó de 10.000 euros per any, 2015, 2016 i 2017” ha afirmat l’alcaldessa Montse Mindan, assenyalant queen aquest projecte es contempla la consolidació dels murs del poblat pensant en els turistes i la gent de casa nostra que vulgui venir a veure’l, ja que cada cop es veu més clarament quin tipus de construcció hi havia en el Castrum”.

Precisament, demà hi ha prevista l’organització d’una visita guiada teatralitzada, on els estudiants d’arqueologia i Joaquim Folch i Torres, el primer arqueòleg en treballar en aquest jaciment, acostarà al públic aquest poblat visigòtic que vivia a la part més alta de de Roses.

Si les excavacions en el Castrum Visigòtic donen bons resultats en quant a la descoberta de més construccions del poblat, l’Ajuntament de Roses té previst prorrogar la seva col·laboració en els treballs arqueològics.