Un acte solidari per plorar… De riure!!

D'esquerra a dreta: Ramón Tartas, Miki Dkai, Txabi Franquesa, Toni Moog i Javi Sancho

D’esquerra a dreta: Ramón Tartas, Miki Dkai, Txabi Franquesa, Toni Moog i Javi Sancho

Va ser un no parar de plorar. Clar, al principi tothom va començar a riure. Però és el que passa, que vinga a riure, vinga a riure… Que al final acabes plorant!

És el que va passar dissabte a la nit en l’espectacle “Un somriure contra la Leucèmia” que es va celebrar a la pista annexa del pavelló esportiu municipal de Roses. Un espectacle que es va composar d’humor i música.

Ens cenyirem als fets de manera cronològica. És a dir, primer a la cua de gentada que hi havia per entrar. Gairebé arribava al club de tennis. Un cop tots a dins i ben asseguts, amb una beguda i un pinxo a la mà, va començar el mini concert a càrrec de Rumba Tramuntana. Un grup que concert darrera concert van mostrant la seva categoria com a músics. Els “rumberos de l’Empordà” van ser els que van iniciar i acabar, amb la seva música, aquest espectacle organitzat per les colles de carnaval Wendy’s i Pim Pam Pum.

Finalitzat l’aperitiu musical van pujar a l’escenari els organitzadors, Alfons Gómez i Àlex Rastrojo i la primera tinent d’alcalde de Roses, Montse Mindan, en representació de l’Ajuntament de Roses, que sense el seu suport no hagués estat possible la plorera que hi va haver com a conseqüència de tant de riure. Tots tres van agrair la presència dels assistents per una causa solidària com es ajudar a la Fundació Josep Carreras, alhora que van desitjar que tothom s’ho passès d’allò més bé. Com així va ser.

I tot seguit van començar els riures. Era el torn de les estrelles de la nit. Els monologuistes. En principi havien de ser quatre, però finalment i per sorpresa va apàreixer un cinquè, que donat el motiu solidari pel qual es feia la gala d’humor també va voler actuar, tot i que inicialment no estava previst. Sens dubte, tot un regal per l’auditori.

El primer dels monologuistes va ser Javi Sancho, un noi que va nèixer “a Tarragona fa uns 23 anys, va créixer prop de la nuclear, però ell assegura que no li ha afectat en gens”. Va ser el primer i amb ell van venir les primeres riallades.

Seguidament, i sense pausa, el va rellevar Txabi Franquesa un noi que “neix, creix i té clara intenció de reproduir-se a Barcelona si alguna ànima càndida es presta. Segons la seva àvia, és el millor còmic del país. Ell la vol com si fos de la seva família”. L’humorista dins el seu show va interactuar amb el públic, que va seguir les seves indicacions de molt bon grat.

El tercer en oferir el seu monòleg va ser Miki Dkai, l’humorista gadità, que no estava inclòs en el cartell va començar la seva carrera per diferents ciutats de la comunitat d’Andalusia fins que el seu pas per la Paramount Comedy el va situar com un dels grans monologuistes a nivell nacional. Miki Dekai va explicar a la concurrència el perquè de la seva obesitat.

I el gadità va donar pas al català de Massanet de la Selva, Ramón Tartas, “ex àrbitre de futbol, exprofessor de matemàtiques, però sobretot, ex de totes les seves ex”, ens va portar una visió del món d’avui des d’un punt de vista cínic i àcid. “Des que la seva mare està enganxada al facebook, la seva vida ha deixat de ser tranquil·la, per convertir-se en una bogeria”.

I per últim va ser el torn de Toni Moog, humorista i actor de teatre que és especialment apreciat pels seus originals monòlegs. De la mà de Paramount Comedy va tenir l’oportunitat de donar-se a conèixer a la televisió, on participa freqüentment. En l’actualitat, aquest es troba actuant en el Club Capitol de Barcelona amb el seu espectacle ‘Facemoog’ i es deixa veure sovint per diferents programes televisius.

Va ser una nit de plorar, de plorar de riure. I tot per una bona causa: Recaptar diners per lluitar contra la leucèmia. Per a que un dia aquesta malaltia sigui 100 % curable.

Paraules d’agraïment de l’organitzador d’un “Somriure contra la Leucèmia

Voldria agrair de tot cor a tots els voluntaris que heu fet possible “La 3ª Nit D’Humor, un somriure contra la leucèmia” tot l’esforç i la dedicació que heu tingut per que al final es pugues fer aquest espectacle. Des de la gent que feia la seguretat, passant per els del bar i la planxa, a tots els que heu treballat per muntar la grada a la ciutadella i després contra rellotge per canviar la ubicació i tornar-ho a muntar tot en un temps record. Això, no hi han prou gracies com per a poder-vos-ho agrair a tots.
Voldria agrair en tota aquesta tasca l’actuació de l’ajuntament de Roses per la seva implicació i celeritat a l’hora de fer el canvi, i dels regidors i tècnics que personalment s’han pujat les mànigues hi han treballat com qualsevol dels altres voluntaris, durant tot el dissabte.
També vull agrair el suport econòmic dels que patrocineu i feu possible la difusió d’aquest acte i el suport logístic que algunes empreses heu fet de manera totalment desinteressada i a totes les persones que amb el vostre donatiu feu que els malalts de leucèmia tinguin una qualitat de vida millor i l’esperança de que la cura de les seves malalties son cada vegada mes a prop.
Moltes gracies a la meva família que pateix, però amb molt de gust, els meus nervis i també al meu germà que no deixa de fer me costat en tot el que organitzem i a tots els amics que ens doneu suport sigui la causa que sigui.

Alfons Gómez

[flagallery gid=31 name=Gallery]