Roses va celebrar ahir, 25-N, la segona part dels actes programats en motiu del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones
Després de la representació, el passat 22 de novembre, de l’obra de teatre social Ara Jo!, a càrrec de Dones Empoderades, ahir es va dur a terme el gruix de les activitats commemoratives del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.
La programació, organitzada de manera transversal entre les Àrees de Serveis Socials i Joventut de Roses, va iniciar-se amb la lectura de la Declaració institucional del 25 de novembre de 2025. “Ens reunim davant del teatre per alçar la veu, recordar, denunciar i reafirmar el nostre compromís per una societat lliure de violència masclista en totes les seves formes: física, psicològica, econòmica, sexual o digital”, va expressar el regidor de Serveis Socials, Lluís Mas Blanch. Tot seguit, Àngela Gómez, Anna Gratacós, Pili Domínguez, Mimi Horno i Amalia Domínguez van donar veu al manifest (reproduït a sota), que denuncia que les violències masclistes continuen essent una greu vulneració dels drets humans i que adopten múltiples formes, moltes d’elles invisibilitzades.
El text de la declaració institucional posa el focus en la violència digital, que afecta especialment les dones joves i que inclou el ciberassetjament, el control, la vulneració de la privacitat, l’accés no consentit a dispositius i les noves formes d’explotació sexual. També alerta del paper dels discursos negacionistes i antifeministes a les xarxes, que busquen desacreditar el feminisme i fer retrocedir drets.
Així mateix, manifest reclama una actuació institucional ferma, recursos i polítiques públiques integrals per garantir els drets de les dones, nenes i adolescents per avançar cap a una societat justa, democràtica i igualitària.
Un cop finalitzada la lectura, els assistents es van desplaçar a la platea del Teatre de Roses per veure l’obra 3, 2, 1… zero, de la companyia La Jarra Azul, un muntatge colpidor format per petites escenes intenses i directes que endinsen el públic en la realitat de la violència de gènere. L’impacte va ser encara més gran quan es va revelar que, metafòricament, l’espectador havia pogut “salvar” de ser assassinades les tres dones protagonistes de l’obra, reforçant el missatge sobre la urgència d’actuar contra aquesta xacra.
En el marc de treball conjunt, la regidora de Joventut, Ester Navas, va destacar la necessitat d’abordar el 25-N de manera coordinada des de totes les àrees municipals, en afirmar que “al final, dins l’Ajuntament, hi ha diferents àrees implicades i s’ha de fer sobretot pedagogia, per això hem volgut fer el programa conjuntament. Des de Joventut ens toca molt de prop: a l’Espai Jove ja treballem aquestes qüestions, per això hem impulsat el servei de suport emocional, a més d’atendre joves vulnerables”.
I a la tarda, en el marc de les activitats del 25-N, es va dur a terme a l’Espai Jove el taller Pinta contra la violència, dut a terme per la Laia Segura, conjuntament amb les coordinadores juvenils Lorena García, Estela Aranda i el monitor Narcís Bacallà. Segura va explicar que l’objectiu del taller era “combinar creativitat i reflexió, així, els joves han de personalitzar una tassa amb lemes i dissenys empoderadors, treballant tècniques de lettering i disseny, però també donant importància a escollir missatges positius i quotidians que reforcin la idea que ningú pot decidir sobre la vida ni el cos de les joves abans que elles mateixes”. Cada participant es va endur la seva tassa, amb el seu missatge, per poder-la utilitzar en el dia a dia.
Com diu l’enunciat, el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones es va commemorar, per desgràcia, un any més. I quan diem que se celebra, desgraciadament, un cop més és perquè és una evidència que la violència masclista continua present a les nostres vides. L’obra 3, 2, 1… zero ha arribat al centenar de representacions: un èxit teatral que és tota una paradoxa, ja que deixa palès el fracàs que som com a societat. No només en la lluita contra les violències masclistes -on, com afirma la regidora de Joventut Ester Navas, “no veig llum al final del túnel”, sinó en molts altres àmbits de la nostra convivència i qualitat democràtica.
Declaració institucional del 25 de novembre de 2025
Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones
Aquest 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, alcem la veu amb claredat i fermesa per denunciar una realitat que ens colpeix i que ens obliga a actuar amb urgència: les violències masclistes continuen sent una de les vulneracions més greus, persistents i invisibilitzades dels drets humans, tant a Catalunya com arreu del món.
És imprescindible entendre que es tracta d’una violència estructural i per això es dona en tots els àmbits, com la parella, la família, la feina i l’espai públic. A més, pot prendre moltes formes més enllà de la violència física, com és els cas de la violència psicològica, econòmica, sexual, digital, obstètrica, de segon ordre, institucional i vicària.
En aquest marc, la pressió estètica sobre el cos de les dones és una violència masclista que afecta tot el cicle vital. La imposició de cànons irreals i la cosificació — sovint amplificades pels mitjans i les plataformes digitals— limiten drets i llibertats, danyen la salut física i psicològica i condicionen la participació plena en tots els àmbits.
Sense deixar d’atendre totes les formes i àmbits de violència, enguany volem posar el focus en una manifestació de la violència masclista que sovint queda invisibilitzada: la violència en l’àmbit digital, que afecta les dones de qualsevol edat, context social i origen, però que impacta, sobretot, en la vida de les més joves.
La reforma que fa la Llei 17/2020 de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, reconeix la violència digital com una forma específica de violència masclista, tant pel que fa a les seves manifestacions com als espais on es produeix. Tot i aquest avenç, encara cal desplegar mesures concretes per incorporar el món digital a l’abordatge integral de la violència masclista.
Les violències masclistes digitals a les quals s’enfronten les dones tenen expressions i formes múltiples, com ara el ciberassetjament, la geolocalització, la violació de la privacitat, l’accés no consentit als correus electrònics o fitxers, l’accés no permès als dispositius i als comptes de les xarxes socials, la captació en noves formes d’explotació sexual mitjançant plataformes com OnlyFans i els insults a dones amb projecció pública, com per exemple les que exerceixen un lideratge polític, les periodistes i les opinants o activistes.
L’ONU assenyala que més del 73% de les dones de tot el món han estat exposades o han experimentat algun tipus de violència a internet i que el 90% de les víctimes de
distribució d’imatges íntimes de contingut sexual sense consentiment són dones.1 A més, hi ha estudis nacionals que indiquen que el 74% de les víctimes són dones joves menors de 24 anys.
La violència masclista en l’àmbit digital afecta el benestar de les víctimes, reforça estereotips, danya la dignitat i la reputació, atempta contra la privacitat i la llibertat de les dones, adolescents i infants, causa pèrdues econòmiques i n’obstaculitza la participació política i la llibertat d’expressió.
La violència digital té un impacte profund i sostingut en les víctimes. Genera sentiments constants de por, culpa, vergonya, aïllament i indefensió. S’hi afegeix el fet que moltes dones no puguin posar nom al que viuen ni trobin reconeixement en el seu entorn, la qual cosa fa que augmenti encara més el seu patiment. La manca de validació i la normalització d’aquestes situacions els impedeixen demanar ajuda, els allarguen el malestar i fan que se’n cronifiquin els efectes.
Negar la violència digital o invisibilitzar-la també és una forma de violència. L’àmbit digital no és aliè a la societat: és un espai més, però amb menys regulació i amb dinàmiques en evolució constant que reprodueixen i amplifiquen les mateixes desigualtats estructurals.
En aquest context, els discursos antifeministes i negacionistes de les violències masclistes busquen minimitzar o invisibilitzar aquesta realitat i utilitzen les xarxes socials com a eina de lluita per atacar el feminisme i fer retrocedir els drets de les dones, alhora que qüestionen i posen en risc els avenços assolits gràcies a dècades de lluita feminista. Davant d’això, les institucions tenim l’obligació d’actuar amb fermesa i responsabilitat, i oferir respostes integrals, transformadores i valentes que garanteixin una vida lliure de violències.
Erradicar les violències masclistes des de qualsevol espai és una premissa imprescindible per avançar cap a una societat justa, democràtica i igualitària. No parlem de fets puntuals, sinó d’una vulneració estructural de drets humans que impacta en tots els àmbits de la vida: la llar, l’espai públic, la feina, l’àmbit polític i l’institucional.
Cap societat que es vulgui justa i democràtica no pot romandre indiferent. És responsabilitat col·lectiva i institucional desplegar polítiques públiques que responguin a les necessitats actuals, dotades de recursos i alineades amb l’estàndard de la diligència deguda, per garantir la prevenció i la reparació, així com l’exercici ple dels drets de les dones, les nenes i les adolescents.
La Generalitat de Catalunya, els ajuntaments, consells comarcals, diputacions, altres administracions supramunicipals i les entitats municipalistes refermem el nostre compromís de dedicar tots els esforços i recursos necessaris a avançar cap a una societat lliure de violències masclistes.
Per tot això, ens comprometem a:
- Desplegar polítiques públiques que situïn en el centre les necessitats i els drets de les dones, nenes i adolescents des de l’abordatge integral i amb la diligència deguda d’acord amb la normativa catalana.
- Potenciar les polítiques de detecció, prevenció i sensibilització de les violències masclistes aprofundint molt especialment en les violències digitals.
- Reafirmar el nostre compromís de dissenyar i executar una resposta integral i coordinada en l’erradicació de totes les formes de violència masclista amb un Pacte Català contra les Violències Masclistes. Aquest és un compromís de país per a una transformació social profunda que permeti assolir una Catalunya on les dones i les nenes puguin viure lliures de por, discriminació i violència.
- Continuar treballant plegats i plegades des de tots els àmbits (institucional, comunitari, tercer sector i ciutadania) per una Catalunya feminista, justa i lliure de masclisme.
No podem esperar més ni podem mirar cap a una altra banda.
Erradicar les violències masclistes no és una opció, és una obligació col·lectiva i un mandat democràtic.
Per una vida lliure de violències masclistes. Ni una sola excusa, ni un pas enrere.
