Mes de paraules

Un Estat català independent seria viable des del punt de vista econòmic

El 18è informe del del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) constata que la Generalitat seria completament viable fiscal i financerament després de la independència

Estat català independentEl divuitè informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) conclou que la independència de Catalunya, a més de representar la desaparició del dèficit fiscal (un 8% del PIB català de mitjana i uns 16.000 milions d’euros), aportaria “un clar benefici per a la Generalitat al poder disposar d’uns recursos de més cada any (guany fiscal) a l’entorn d’un 6% del PIB català” que podria tenir un “efecte multiplicador rellevant” sobre l’economia catalana.

L’estudi comença recordant que, en termes comparats, Catalunya és un territori de renda alta dins de l’Estat espanyol i també de la UE. En concret, segons l’IDESCAT, el 2013 Catalunya tenia un PIB per càpita un 23% per sobre de la mitjana espanyola i un 17% per sobre de la mitjana de la UE. Una Catalunya independent ocuparia el novè lloc entre els estats europeus en termes de PIB per càpita. Per al Consell, aquestes dades mostren que “la Generalitat seria completament viable fiscalment i financerament després de la independència de Catalunya, malgrat que hagués d’assumir noves competències, algunes tan rellevants com el sistema de la Seguretat Social”.

Tanmateix, l’objecte de l’informe es cenyeix a comptabilitzar l’impacte que una eventual independència tindria sobre els pressupostos de la Generalitat: quines despeses addicionals hauria de realitzar i quins ingressos addicionals tindria si tots els ingressos es quedessin a Catalunya: en definitiva quin seria el guany fiscal que es podria produir.

Per fer aquest càlcul es parteix de la informació que donen les balances fiscals de Catalunya amb el sector públic central espanyol, concretament de la balança de l’any 2011, que és la darrera que s’ha publicat.

Per calcular les despeses i els ingressos addicionals que obtindria el nou Estat, a partir de les balances de 2011,l’Informe empra el mètode del flux-monetari, llevat en el cas de les despeses relatives a defensa i política exterior que considera més acurat fer servir el mètode del flux càrrega-benefici.

Segons conclou el CATN, el resultat és “un guany fiscal que, amb dades del 2011, hagués estat d’uns 11.600 milions, el que representa un 5,9% del PIB”.

Aquesta xifra s’obté després de fer diversos càlculs: una vegada quantificades les despeses i els ingressos públics addicionals d’una Catalunya independent, es posa de manifest que els ingressos són “notablement superiors a les despeses comptabilitzades, i proporcionen un guany fiscal de 5.810 milions d’euros per a les arques de la Generalitat”.

A questa quantitat “cal sumar 7.184 milions que el nou Estat deixaria de pagar en no haver de participar en la futura amortització del deute de l’Estat espanyol”. Hauria d’assumir la part del deute corresponent, però no el derivat de la futura amortització de la part del deute que correspondria a l’Estat espanyol.

Per contra, afegeix 1.400 milions, que és el “cost de les despeses que hauria assumir el nou Estat com a contribució per integrar a determinades organitzacions internacionals com la UE”.

L‘informe completa l’estudi amb una referència a l’efecte multiplicador que el guany fiscal podria tenir sobre l’economia catalana, ja que els guanys es podrien dedicar bé a incrementar la despesa pública o bé a rebaixar els impostos.

D’altra banda, assenyala que l’increment d’algunes despeses, com les necessàries per crear el Banc central o els òrgans reguladors, podria tenir un efecte positiu sobre l’ocupació d’alta qualitat.

També s’apunten els beneficis econòmics que derivarien del que es denomina “poder de decisió” a l’hora de dissenyar polítiques públiques, especialment les econòmiques, tenint en compte exclusivament els interessos de Catalunya.

Finalment, l’informe es planteja la qüestió fonamental de com podria finançar-se el nou Estat durant els primers mesos de funcionament si l’Administració tributària catalana no pogués exercir a ple rendiment la seva funció de recaptació d’impostos.

En un escenari de col·laboració amb l’Estat espanyol no hi hauria d’haver cap problema de finançament, ja que les noves competències a assumir haurien d’anar acompanyades dels corresponents recursos que provindrien dels impostos de l’Estat espanyol actualment recaptats a Catalunya, els quals passarien a ser del nou estat.

En cas de no acord, l’informe apunta un seguit de vies alternatives de finançament del nou Estat: sol·licitud de préstecs a entitats financeres, emissió de deute, emissió de bons… per fer front a les despeses inicials, que es quantifiquen en uns 4.500 milions d’euros mensuals.

En tot cas, es preveu que aquest hauria de ser un “període transitori breu”, ja que el nou Estat hauria de tenir suficientment preparada l’Administració Tributària pròpia en el moment en el qual es proclami la independència del nou Estat.