Va esdevenir una sessió singular en la que des de Can Cairó-La Fraternal es va voler apropar al públic assistent la cultura del cafè d’especialitat, amb degustacions excepcionals de varietats Premium com ara el Kopi Luwak i el Geisha
El pastisser Santi Buscató, gerent de Can Cairó-La Fraternal, amb la col·laboració de la Ingrid Turró, va impartir dijous un taller singular dedicat a la cultura del cafè, una sessió que el mateix ponent va descriure com una “aposta arriscada”, diferent del que fan habitualment i amb un objectiu clar: sensibilitzar el públic i contribuir a fer cultura gastronòmica.
Buscató, acostumat a impartir tallers de pa, massa mare, panellets, brunyols o tortell de Reis, va explicar a ViladeRoses que aquesta vegada volien anar un pas més enllà i sortir de l’especialitat que dominen. “Feia anys que reflexionàvem sobre com s’ha culturitzat el vi o l’oli. Fa 30 anys portàvem les olives al trull tard i sortia un oli fortíssim; avui això seria impensable. Amb el cafè està començant a passar el mateix”, va afirmar el mestre gastronpomic.
El taller va començar amb una part teòrica destinada a donar eines bàsiques: com saber si un cafè està ben fet, què podem exigir quan en demanem un, o com evitar que ens “donin gat per llebre”. Els assistents al taller dut a terme a l’Aula Gastronòmica de Roses van conèixer els dos cafès que habitualment serveixen a Can Cairó, un blend 80% aràbica i 20% robusta pensat per maridar amb llet; i a la Fraternal, un cafè d’especialitat de 82 punts segons el sistema CSA, que certifica la qualitat i la traçabilitat de cada gra.
A partir d’aquí, el taller va entrar en territori poc habitual per a molts consumidors, ja que en Santi i la Ingrid van oferir als assistents la possibilitat de tastar cafès molt difícils de trobar a la zona, començant pel Kopi Luwak, considerat un dels més cars del món. Procedent de grans ingerits i expulsats per la civeta, “que és un petit que mamífer que es menja el gra de les plantacions de cafè quan està madur, el digereix, i dins del seu estómac es produeix la fermentació. Després quan l’expulsa, el gra, que ja es troba en el seu punt de maduració es separa de la femta i es renta”, va explicar Buscató. El Kopi Luwak pot arribar als 150 euros el quilo.
La segona gran degustació va ser un cafè Geisha, una de les varietats més de moda a les cafeteries d’especialitat. Amb 85 punts segons la classificació CSA i un cost aproximat de 60 euros el quilo, el Geisha va permetre mostrar aromes i matisos molt més subtils i complexos.
Els tastos es van fer inicialment sense sucre. “Si vols degustar un cafè d’especialitat, posar-hi sucre és com prostituir-lo”, va dir Buscató amb ironia, tot recordant que cadascú, a casa, és lliure de prendre’l com vulgui. Tot i això, alguns assistents van voler provar les varietats premium amb llet per comparar-les amb les seves rutines diàries.
El taller també va incloure explicacions sobre cafeteres, molinets i tècniques per preparar un bon cafè a casa, seguint tots els passos des de la selecció fins a l’extracció.
La sessió va finalitzar amb la sensació compartida que el cafè mereix el mateix respecte gastronòmic que el vi o l’oli. “Hem avançat molt, però encara queda camí. Aquest taller és només un granet de sorra per acostar la cultura del cafè a tothom”, va concloure Buscató.
