Mes de paraules

Una Processó de Divendres Sant de Roses que “podria ser meravellosa”

Processó de Divendres Sant de Roses
La plaça de l'església de Roses plena de gent durant la sortida dels passos de la Processó de Divendres Sant

De manera inexplicable el pas de la Processó es va aturar moltes vegades en el camí

Processó de Divendres Sant de Roses
La plaça de l’església de Roses plena de gent durant la sortida dels passos de la Processó de Divendres Sant

La Processó de Divendres Sant de Roses, que no pas del Silenci,  es va iniciar a les 21 hores. El Pas del Crist de la Columna va ser el primer a sortir de l’església, seguit del de la Germandat de Jesús el Natzaré, la del Crist Crucificat i, per últim, el Pas portat per dones, el de la Verge dels Dolors. Tots acompanyats dels manaies, tamboriners i penitents.

Una Processó que a causa de les obres de reurbanització de la Riera Ginjolers enguany va canviar de recorregut. De sis edicions que fa que es porta a terme aquesta tradició de Setmana Santa a Roses, un cop recuperada al 2010 després de 39 anys sense realitzar-se, és la tercera vegada que canvia d’itinerari.

Un trajecte que ahir va ser gairebé la meitat de llarg que el de l’any passat. Un recorregut que entre una hora i mitja i dues hores es podia haver-se realitzat, però que es va allargar fins les tres hores. Com l’any passat. El mateix temps per fer la meitat de distància, el que va provocar molt de cansament entre els participants i va acabar amb la paciència de molts dels espectadors per la continues parades de la Processó. La prova és que a la plaça de l’Esglèsia hi havia molta menys gent que anys anteriors quan arriben un altre cop els Passos, romans, penitents i tamborilers per entrar de nou a l’església.

I és que els Passos, romans, tamboriners i penitents es van aturar, de manera inexplicable per la majoria de participants i espectadors que hi havia al carrer, moltes vegades, interrompin el caminar pausat, sincronitzat al so dels tambors, i continu d’una Processó.

Inexplicable perquè ningú sabia el perquè d’una marxa tan lenta i continuament interrompuda “és per culpa dels tambors que porten els passos” deien uns, “són els que porten el pinganillo, que no donen les ordres bé”, deien altres “això és perquè quans uns caminen els altres es paren, no s’aclaren”, comentaven uns tercers.

Ningú, o tots, en tenien la culpa. I quan això passa, mana la desorganització.

“Podria ser una Processó de Divendres Sant meravellosa, no entenc perquè es paren tant”, comentaven entre ells els espectadors que emplenaven els carrers de Roses.

Pel que fa a la Processó en sí, destacar que ja arribant al final, al seu pas per la Rambla Riera Ginjolers, el pas del Crist Crucificat es va posar al peus de l’imatge de la Verge dels Dolors, “no teníem pensat fer-ho però ens ha sortit així, és un oferiment, és com dir el fill Jesucrist a la seva mare, la Verge, em rendeixo als teus peus. En altres processons es fa això, i ha estat bonic, esperem que a la gent li hagi agradat i a les dones que portaven a la Verge dels Dolors també”, van afirmar els membres de la Germandat del Crist Crucificat.

Com a dada curiosa, l’equip de gravació d’una pel·lícula va aprofitar la Processó de Divendres Sant de Roses per enregistrar algunes escenes del film.

[fsg_gallery id=”185″]